15 d’octubre 2023

7.1.2. La implantació del franquisme: la repressió sobre les persones (1939-59)

Com hem vist a la UD 6, la repressió franquista va ser sistemàtica, impulsada per les autoritats del règim, organitzada, i es va perllongar al llarg de tota la guerra i a la post-guerra. La continuïtat de la repressió després de la guerra es va bastir amb lleis, especialment la Ley de Responsabilidades Políticas (9/2/1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1/3/1940), i la instrucció d'una "Causa general".

 Característiques:

  • Es volia un càstig exemplar que servís per atemorir la població i eliminar qualsevol forma de dissidència i d'aquí el règim arbitrari de detencions i càstigs que es va imposar sense cap mena de garantia: “por i de silenci”, en què la població va aprendre a no parlar de política.
  • Va perpetuar la divisió entre vencedors i vençuts, sense voluntat de reconciliació.
  • Mecanismes de la repressió: exèrcit, tribunals o jurisdiccions especials, justícia ordinària que compartia els mateixos valors que els tribunals especials
    • Entre les jurisdiccions especials destaquen les derivades de dues lleis fonamentals: la Ley de Responsabilidades Políticas (9/2/1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1/3/1940).
  • Formes de la repressió: afusellaments, presons, camps de concentració i batallons de treball, depuracions, confiscació de bens de particulars i institucions, tortura a les presons, fam, humiliació de les dones amb rapat de cabell i oli de ricí per provocar diarrea, violacions de les dones i filles dels presoners quan anaven a portar roba i menjar, robatori de nens, sancions i multes, llistes negres per negar el treball.
  • Cal destacar la instrucció d'una "Causa general": per decret de 26//4/1940 es donaven àmplies facultats al Fiscal del Tribunal Suprem per reunir "las pruebas de los hechos delictivos
    cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja" i poder procedir, per tant, al seu càstig.
Les conseqüències d'aquesta repressió van ser, al conjunt d'Espanya:
  • 30.000 morts (repressió franquista a la post-guerra, a més dels de la guerra).
  • 300.000 detinguts a les presons el 1940; 300 camps de concentració pels quals van passar entre 700.000 i 1.000.000 de detinguts fins a 1947; 90.000 detinguts en batallons de treball
  • 400.000 exiliats
  • 30.000 nens “robats”
I a Catalunya:
  • 4.200 morts (repressió franquista a la post-guerra, a més dels de la guerra).
  • 10.000 morts per les condicions de vida en presons, camps de concentració, batallons de treball, camps d’extermini nazis
  • 100.000 empresonats entre les presons i camps de concentració
  • 60.000 exiliats

Anna Abella”, El gulag de Franco: 296 camps de concentració en els quals regnava l’horror”, El Periódico, 13/3/2019

En els camps de concentració es produïa 
un procés global de deshumanització dels presoners, que no eren considerats persones i eren tractats com a infrahomes i esclaus, explica el periodista Carlos Hernández de Miguel, parlant del resultat de la investigació que ha abocat a ‘Los campos de concentración de franco’ (Ediciones B), en què, a través d’arxius i testimonis de supervivents, documenta fins a 296 camps de concentració –14 dels quals a Catalunya–, considerats com a tals pel règim i oberts durant la guerra civil per aquella dictatorial “Nova Espanya”.
Llegeix l'article sencer i pren nota de:
  • Quantes persones van passar pels camps de concentració i qui eren aquestes persones
  • Si la creació dels camps va ser premeditada o improvisada i per què
  • Explica les característiques principals que l'autor de l'estudi, Carlos Hernández en destaca: la por a morir en qualsevol moment, la gana, la reeducació i la deshumanització i vexacions, sobretot les patides per les dones.

Núria Alabao, “Las rapadas del franquismo”, Ctxt, 20/12/2017
Rapar a las mujeres fue un tipo de castigo que se dio de forma generalizada en casi todo el territorio, muchas veces hasta en pueblos diminutos, y que dice mucho de un régimen que nacía sobre la brutalidad sistemática y el intento de moldear una sociedad a partir de la derrota y la humillación (...). Cuando eran detenidas se les obligaba a beber ricino, un poderoso laxante que provocaba diarreas, y se las paseaba por las calles para que defecasen mientras caminaban. 
Llegeix l'article sencer i explica les vexacions a les que eren sotmeses les dones republicanes quan eren capturades pels franquistes. Explica també per què el franquisme va posar tant d'èmfasi en humiliar aquestes dones.