Els esdeveniments, iniciats amb l’ocupació de l’edifici de la Telefònica per part de les forces d’ordre públic de la Generalitat, van derivar en un enfrontament sagnant que va tenir com a protagonistes principals les organitzacions de la CNT-FAI i el POUM, d’una banda, i el PSUC, ERC i els cossos de seguretat de la Generalitat, de l’altra. Les conseqüències d’aquest xoc van significar la liquidació del procés revolucionari iniciat el juliol de 1936, la pèrdua de pes polític, social i militar de les forces revolucionàries i la persecució dels seus dirigents, i una pèrdua de competències de la Generalitat recuperades pel Govern de la República, especialment en l’ordre públic". (Arxiu Nacional de Catalunya).
Foto: Barricades als carrers de Barcelona, autor: Brangulí, ANC
1/5/37
9/5/37
Consulta les entrades que la Gran Enciclopèdia Catalana i l'Arxiu Nacional de Catalunya dediquen a aquests fets per elaborar-ne una explicació. Has de tenir en compte, com a mínim:
- Inici dels fets, el 3 de maig, amb els enfrontaments a l'edifici de Telefònica de Barcelona.
- Vaga general declarada per la CNT i lluita als carrers els dies 4 i 5.
- Formació d'un govern provisional de la Generalitat el dia 6 i presa del poder per part del Govern central, que envià forces de guàrdia d’assalt, que arribaren a Barcelona el dia 7
- Víctimes dels fets, i extensió a altres llocs de Catalunya.
Pel que fa a les conseqüències dels fets, cal tenir en compte, almenys:
Els fets de Maig significaren la pèrdua d’atribucions de la Generalitat, especialment en l’ordre públic, accentuada poc més tard per la instal·lació del govern de la República a Barcelona. El nucli format per la CNT-FAI restà definitivament marginat, paral·lelament a l’augment de la influència del PCE i del PSUC, sotmesos a les directrius de l’URSS. Els comunistes feren responsables dels fets el POUM i assoliren la detenció dels seus principals dirigents, acusats de mantenir contactes amb Franco, i Andreu Nin fou assassinat (juny del 1937) pels serveis de contraespionatge soviètics (Enciclopèdia Catalana).
Comenta també aquestes dues perspectives sobre els fets:
Diari d'Azaña sobre els fets de maig
Han pasado tantas cosas en estos quince días que no me será fácil contarlas (...). Empiezo por lo de Barcelona, muy grave. No quiero entretenerme en los antecedentes. Hay para escribir un libro con el espectáculo que ofrece Cataluña, en plena disolución. Ahí no queda nada: Gobierno, partidos, autoridades, servicios públicos, fuerza armada; nada existe. Es asombroso que Barcelona se despierte cada mañana para ir cada cual a sus ocupaciones. La inercia. Nadie está obligado a nada, nadie quiere ni puede exigirle a otro su obligación. Histeria revolucionaria, que pasa de las palabras a los hechos para asesinar y robar; ineptitud de los gobernantes; inmoralidad, cobardía, ladridos y pistoletazos de una sindical contra otra, engreímiento de advenedizos, insolencia de separatistas, deslealtad, disimulo, palabrería de fracasados, explotación de la guerra para enriquecerse, negativa a la organización de un ejército, parálisis de las operaciones, gobiernitos de cabecillas independientes en Puigcerdá, La Seo, Lérida, Fraga, Hospitalet, Port de la Selva, etcétera. Debajo de todo eso, la gente común, suspirando por un general que mande y se lleve la autonomía, el orden público, la FAI en el mismo escobazo. (Manuel Azaña, Memorias políticas y de guerra IV: Cuaderno de la Pobleta (1937). Cuaderno de Pedralbes (1938‐1939). La Velada en Benicarló, Madrid, Afrodisio Aguado, 1981)
Fragments del diari La Humanitat sobre els fets de maig
1/5/37
9/5/37
