El 3 de gener de 1874 el general Pavía va fer un cop d’estat que posava fi a l’experiència de la República Federal i va imposar la dictadura del general Serrano sota la forma d’una República unitària.Els monàrquics, tanmateix, van continuar conspirant i van preparar el retorn de la monarquia. Aleshores, però, el descrèdit de la reina Isabel II era complet, tant pels seus escàndols econòmics (era conegut que ella i la seva “camarilla” s’havien enriquit amb sonats casos de corrupció) com sexuals (era també conegut que la reina tenia múltiples amants, entre ells, es deia, el monjo Antoni Maria Claret, que era el seu confessor). La monarquia, per tant, es va haver de restaurar en la persona del fill d’Isabel II, Alfons XII, que complia els 17 anys el novembre de 1874.
L’operació va començar amb la publicació l’1/12/1874 del Manifest de Sandhurst per part del príncep Alfons, un manifest ideat pel polític conservador Cánovas del Castillo, en què defensa per a Espanya un nou règim polític. El dia 27 el Manifest es va publicar a la premsa espanyola i el 29 es va produir el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos (29/12/1874) en favor del rei. Cánovas exercí un règim dictatorial que aprovà la Constitució de 1876 (30/6/1876) i que no cessà fins el gener de 1877.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE SOBRE LA RESTAURACIÓ
A finals de la dècada de 1990, quan s'esqueia el centenari de la mort de Cánovas del Castillo (va morir assassinat el 8/9/1897), hi va haver una polèmica sobre el que havia suposat el període històric de la Restauració, ja que el PP el reivindicava. Aquí tenim algun exemple de les valoracions que es van publicar a la premsa.
El règim canovista va aconseguir afirmar una monarquia independent, amb un sistema civil allunyat de la intervenció els militars, consolidar el principi de l'alternança pacífica i incorporar a la consciència social el dogma del Govern representatiu. Gràcies a la pau de Cánovas es va produir el desplegament del capitalisme i es van assolir nivells de benestar inèdits per a un nombre d'espanyols més gran que mai amb anterioritat (traduït i adaptat d'ABC, 8/8/1997)La Restauració va ser el primer projecte raonable per homologar Espanya amb l'Europa de les nacions sobiranes. Es tractava d'una Constitució política liberal proveïda d'institucions democràtiques que va permetre un notable desenvolupament modernitzador de la societat i una participació creixent en la cosa pública. Precisament va ser aquest desenvolupament el que finalment posaria en qüestió al propi règim tal com funcionava (traduït i adaptat d'El País, 6/10/1997)L'operació restauradora, en la concepció de Cánovas, no va ser sinó la fórmula per retrocedir i trencar abruptament amb el sexenni democràtic. Cánovas va conspirar des del 1873, i després va impedir la consolidació de la monarquia d'Amadeu de Savoia. L'objectiu era nítid, portar la dinastia dels Borbons, que era aleshores la realment vinculada als interessos econòmics de l'alta burgesia espanyola i els propietaris cubans, absolutament centrals a la trama restauradora. Per a fer-ho va expulsar del seu si a 15 milions d'espanyols i espanyoles de les classes populars i treballadores, en una població de 17 milions. Les forces socials de la Restauració tenien una composició estreta i tancada. Era l'estructura que sostenia una política equilibrada, però immòbil (traduït i adaptat d'El País, 4/10/1997)
Preguntes per a respondre
- Va ser democràtic el règim de la Restauració en els termes del que significava la democràcia aleshores? Compara la Constitució de1876 amb les de 1869 i el projecte de 1873
- Quins elements de la dinàmica i de la pràctica política poden servir per argumentar que el règim de la Restauració evolucionava cap a la democràcia o, al contrari, no ho feia?
- Fes una anàlisi DAFO de Partit Conservador i del Partit Liberal davant de la introduccio del sufragi universal (a sota tens l'exemple de dos anàlisis DAFO de partits actuals per inspirar-te: els va publicar el diari El País el 2019)
