Als EUA hi havia sufragi universal masculí des de 1868, inclosos els negres, però no els indis (votaran el 1924) ni les dones (votaran en 1919-20). Al sud, però, s’instaurarà la segregació. A França, la IIIª República (1870-1940), amb un sistema bicameral, tenia sufragi universal masculí a la seva Cambra de diputats des de 1875, però les dones no van votar fins el 1944, i els candidats oficials rebien diners dels fons secrets de l’estat. A Alemanya, hi havia sufragi universal masculí per a l'elecció del Reichstag (o Parlament de l'Imperi, 382 diputats), que estava, però, molt mediatitzat pel Bundesrat (representants dels governs; 58 membres, dels quals 17 prussians) i el canceller, mentre que cada estat mantenia el seu propi règim institucional i electoral amb una gran diversitat, que anava des de l'absolutisme d'alguns al sufragi corporatiu de Prússia. Al Regne Unit, la reforma electoral de 1884-85 va portar tot just el cens al 29% de la població masculina adulta.
A Espanya coincidien un Parlament molt mediatitzat per òrgans no elegibles (rei i Senat), el sufragi censatari o l’adulteració del sufragi universal, i la freqüent repressió i suspensió dels drets dels ciutadans garantits a la Constitució.
L’altra gran característica de l’època va ser l’imperialisme, que va assolir en aquest moment el seu punt àlgid.
Mapa, els imperis colonials abans de la Gran Guerra.
