.jpg)
Als EUA, tots els estats del Nord van abolir l'esclavitud entre la independència i el 1805. El 1807 el govern federal en va prohibir el tràfic, però l'esclavitud quedaria com una "institució peculiar del sud" que no seria abolida arreu de la federació fins el 1865.
El tràfic d'esclaus va ser abolit pel Regne Unit el 1807 i es van dedicar vaixells de guerra a interceptar-ne el tràfic a l'Atlàntic, fet que progressivament va estrangular l'esclavitud a Amèrica, que va anar essent prohibida per les repúbliques americanes en un llarg lapse de temps que s'allargaria fins el 1888. A l'Àfrica i a l'Àsia, el procés abolicionista seria molt més complex. A molts llocs del món, igualment, el treball esclau va ser substituït per treball servil.
Malgrat la creixent pressió abolicionista, però, la qüestió és que el segle XIX van ser un segle netament esclavista en bona part del món. La qüestió és que, en general, les tradicions legals i religioses d'arreu justificaven l'esclavisme. En el cas d'Europa, aquesta era una tradició que es remuntava al món antic, però tant l'islam com el budisme tenien també les seves argumentacions favorables.
Imatge: esclavistes àrabs porten esclaus capturats al centre de l'Àfrica cap als ports de la costa est, que solia ser el punt d'exportació cap a l'Índic. A l'esquerra, un dels traficants assassina una esclava que no pot caminar més. Gravat fet a partir de les notes de l'explorador i missioner David Livingstone. Publicat a Horace Waller: The last journals of David Livingstone in Central Africa, from 1865 to his death. London, 1874; procedent de la Viquipèdia que l'ha pres de la NYPL
Al costat de les justificacions antigues, hi va haver un evident interès econòmic en la pervivència de l'esclavisme que, a molts llocs, per tant, no va ser una residu del passat sinó un aspecte de la nova economia mundialitzada de l'època moderna i contemporània. Els interessos econòmics anaven des dels propietaris de les plantacions americanes, que no creien que els seus conreus fossin rendibles amb mà d'obra lliure, als mercaders o als regnes africans d'Aixanti i Dahomey que se n'enriquien. En definitiva, el tràfic d'esclaus fornia una densa xarxa d'interessos que va fer que l'esclavitud fos un enorme negoci durant bona part del segle XIX, i que en algunes regions, com a Aràbia, es perllongà fins a la Primera Guerra Mundial i fins i tot més enllà.
Al mateix temps, tenir esclaus era una "forma de vida": una evidència de l'estatus social del propietari que es justificava amb tota mena de raons legals, religioses, racials, tradicionals i fins i tot com a situació social beneficiosa per a l'esclau o l'esclava, com els intel·lectuals indis que a mitjans del segle XIX argumentaven, davant la pressió britànica per l'abolició, que alliberar les esclaves domèstiques era condemnar-les a la misèria i la prostitució.
L'esclau, ens diu el diccionari, és la persona "que està sota el domini absolut d’un amo, que no és de condició lliure", però a diverses regions del món l'esclavitud incloïa una gamma de situacions amb graus diversos d'autonomia, de manera que l'esclavitud estricta era difícil de distingir del treball forçat o servil, ja que la dependència tradicional, els contractes o els lligams per deutes d'aquest treball forçat o servil sovint eren d'una duresa extraordinària.
Pel que fa al destí d'aquests esclaus, una gran part van romandre a Àfrica mateix. Dels que van ser traslladats a altres continents, la gran majoria ho va ésser a través del tràfic transatlàntic, que va suposar aproximadament el 72% de tot el tràfic exportador de l'Àfrica entre 1500 i 1800 i el 60% durant el segle XIX. Al costat del tràfic transatlàntic, cal comptar també el tràfic transsaharià i el derivat a l'Oceà Índic.
Esclavitud i tràfic d'esclaus a l'interior de l'Àfrica
Els mercats interns d'esclaus a l'Àfrica són molt més desconeguts que els externs i difícils de quantificar, però, segons estudiosos com Paul E. Lovejoy, van ser tant importants o fins i tot més que els externs. Al segle XIX, aquests mercats van esdevenir més dinàmics, en part per la creixent pressió abolicionista. Per exemple, el desenvolupament de l'economia de plantació a la costa oest africana responia en part a les dificultats d'exportació i, en canvi, a una major facilitat de fer servir la mà d'obra esclava en una zona més propera a les regions d'esclavatge i no sotmesa a la pressió naval britànica.
En aquestes regions, la població esclava va arribar a suposar entre el 30 i el 50% de la població total (i el 80% en llocs concrets), de manera que es va construir un veritable mode de producció esclavista. Els esclaus eren, per tant, una mercaderia en ells mateixos (tant per als mercats interns com per als externs), mà d'obra per a les plantacions (normalment per a l'exportació, per exemple, de cacauets) i mà d'obra per a la producció interna. Tot això en un moment en què els europeus gairebé no havien iniciat la penetració cap a l'interior del continent.
Mentre la població indígena descendia i oferia una tenaç resistència a ser esclavitzada, les necessitats creixents de mà d'obra van fer decidir els europees a importar massivament mà d'obra esclava des de l'Àfrica. A diferència del tràfic comercial transsaharià, dominat en bona mesura pels musulmans, aquest tràfic transatlàntic va ser genuïnament europeu i amb destí a territoris controlats pels europeus, si bé va comptar sempre amb els regnes africans com a subministradors, ja que els europeus no van controlar el continent africà fins a finals del segle XIX. Segons Paul E. Lovejoy, el comerç transatlàntic va suposar al segle XVI l'exportació de vora 300.000 persones de l'Àfrica (un 30% del total), de més d'1.300.000 al segle XVII (el 60% del total) i de més de 6.000.000 al segle XVIII (el 82,4% del total). Aquesta època que va del segle XVI al XVIII és coneguda per la historiografia del tema com a l'època de la "primera esclavitud americana" (malgrat, com s'ha dit, l'existència prèvia de l'esclavitud a Amèrica). El treball esclau va ser dedicat a les plantacions de sucre i tabac, però també a moltes altres ocupacions: oficis, altres activitats urbanes, treball domèstic, construcció, etc.
La "segona esclavitud" al món atlàntic es refereix a la renovada expansió que va experimentar l'esclavitud, amb característiques capitalistes modernes, a les societats esclavistes del segle XIX, i sobretot les del sud dels EUA, el Brasil i el Carib espanyol (especialment Cuba). Es va donar entre 1808 i 1888, precisament quan l'abolició del tràfic transatlàntic d'esclaus es va imposar progressivament i va implicar l'exportació cap a Amèrica d'uns 3.500.000 esclaus. El creixement de les noves plantacions i la "segona" esclavitud va anar paral·lel a la crisi d'algunes "velles" plantacions, com les de sucre de la colònia francesa de Saint Domingue (avui Haití) que es va independitzar i va abolir l'esclavitud, les de cacau de la zona de l'actual Venezuela, o les de tabac de Virginia. Aquestes dades són una mica diferents de les de Paul E. Lovejoy però serveixen per mostrar una distribució aproximada entre les diferents regions:
Les noves característiques es refereixen sobretot a l'ús de nova maquinària a les plantacions i per al transport, venda al mercat mundial i/o per a la indústria moderna, i al desenvolupament de ciutats amb característiques modernes (sobretot en el cas del sucre i el cotó i menys en el tabac brasiler)
Les plantacions de sucre van adoptar noves tecnologies en pràcticament totes les seves activitats. Els esclaus treballaven segons una estricta gestió del temps, sovint amb campanes i rellotges. El transport modern, que incloïa ferrocarrils i vaixells de vapor, transportava les mercaderies de les plantacions a les ciutats portuàries i d'allà als mercats globals. La venda als mercats globals obligava a tenir mitjans de comunicació moderns per a conèixer les fluctuacions de preus, i d'aquí, el desenvolupament dels diaris i del telègraf. Els sistemes bancaris i de crèdit també es van reorganitzar i modernitzar per al finançament dels negocis. Fins i tot la "petita modernització" -la producció de tot tipus d'equips relacionats (des de carros a matxets fins a caixes)- va millorar la seva eficiència. En resum, el sucre va ser clarament el motor de la revolució industrial a les Amèriques tropicals i subtropicals (adaptat de M.Zeuske, "The second slavery in Americas",dins Damian A. Pargas & Juliane Schiel, eds., The Palgrave Handbook of Global Slavery)
- Vegeu la importància de l'esclavitud a Espanya i Catalunya a l'apartat La societat (1700-1939) dels apunts d'Història de 2n de Batxillerat
- El primer efecte de l'esclavitud va ser crear un enorme patiment en milions de persones, angoixa, por i incertesa sobre la pròpia vida i la dels familiars i amics, impossibilitant el lliure desenvolupament de qualsevol perspectiva de vida mínimament estable.
- L'esclavitud va provocar una dràstica reducció de la població. El 1850, la població d'Àfrica era d'uns 50 milions de persones i es calcula que sense el tràfic transatlàntic hauria pogut arribar als 100 milions. Per tant, el tràfic podria haver implicat una pèrdua de població del 50%.
- La manca de mà d'obra a l'Àfrica també va afectar la producció i va influir en el llarg termini en el desenvolupament d'aquells països més afectats per la pèrdua de població.
- L'esclavitud va afavorir la guerra i la violència i, en general, la inestabilitat política de les zones afectades, fent més difícil el creixement econòmic i la seguretat de les persones.
- El tràfic d'esclaus va prioritzar l'esclavatge d'homes per sobre de les dones i per tant va causar una greu desequilibri de sexes. Va deixar a Àfrica moltes més dones que homes i això va tenir conseqüències com ara que va afavorir la poligàmia. També va donar més pes a les dones en la força de treball i en les decisions familiars en les zones més afectades pel tràfic.
- L'esclavitud va iniciar una llarga etapa d'història de l'Àfrica caracteritzada per la dependència de l'exterior, que va continuar amb el colonialisme.
- La història sempre és canvi i continuïtat. Sistematitza la informació anterior posant èmfasi en quins elements de continuïtat amb el passat immediat va tenir l'esclavitud del segle XIX i quins elements de canvi.
- Quines raons van provocar que, malgrat la pressió abolicionista, el segle XIX continués essent un segle esclavista ?
- Intenta unificar les xifres disponibles i fes una història numèrica de l'esclavitud.
- Llegeix l'article de Mark Cartwright, "Vida en una plantació de sucre colonial", de la World History Encyclopedia en català, i explica com era la vida d'un esclau a les plantacions de canya de sucre del Brasil.
- Llegeix l'informe "Reducir a la esclavitud", de Nelly Schmidt per a la UNESCO, dedicat al tràfic transatlàntic d'esclaus (també disponible en anglès i francès) i anota informació sobre:
- En quines condicions es feia el trànsit de l'Atlàntic i quines conseqüències tenia per als esclaus transportats?
- Què eren els "Codis negrers" i com van ser aplicats?
- Quines formes de resistència van mostrar els esclaus als seus llocs de destí?
- S'ha plantejat la possibilitat d'indemnitzar els descendents dels esclaus i també el conjunt dels països africans per haver soferts l'esclavitud. Per exemple, el novembre de 2023, el president de Ghana, Nana Akufo-Addo, va afirmar, en el marc d'una reunió de la Unió Africana, que "tot el període de l'esclavitud va significar que el nostre progrés econòmic, cultural i psicològic es va veure oprimit" i que "és un assumpte que el món ha d'afrontar i que no pot continuar ignorant". L'ONU ha avisat que no és una qüestió fàcil a causa del temps que ha passat i per la dificultat d'identificar tant als culpables com les víctimes. Sembla que Akufo-Addo ho va plantejar com una qüestió d'una agressió europea a l'Àfrica, ja que només va criticar el tràfic transatlàntic i reclamava excuses oficials de les "nacions europees". Amb tot el que ja saps, qui hauria de donar excuses i indemnitzar les víctimes? I qui hauria de rebre les indemnitzacions ?
- Repassa les conseqüències de l'esclavitud a l'Àfrica i reflexiona: com hauria pogut ser la història de l'Àfrica sense l'esclavitud?
- C.A.Bayly, El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914, SXXI Editores, 2010
- Yves Bénot, "De la trata de esclavos al subdesarrollo", dins Doudou Diène, coord. De la cadena al vínculo: una visión de la trata de esclavos, UNESCO, 2001
- Graziella Bertocchi, The legacies of slavery in and out of Africa. IZA J Migration 5, 24 (2016)
- Jenny Bourne, Slavery in the US, pàgina web de l'Economic History Association, sd.
- Pieter Emmer , « The Atlantic Slave Trade », Encyclopédie d'histoire numérique de l'Europe [online], ISSN 2677-6588, published on 05/02/21 , consulted on 22/12/2023. Permalink : https://ehne.fr/en/node/21292
- Hervert S. Klein, "The Internal Slave Trade in Nineteenth-Century Brazil: A Study of Slave Importations into Rio de Janeiro in 1852", Hispanic American Historical Review (1971) 51 (4): 567–585
- Paul E. Lovejoy, Transformations in slavery : a history of slavery in Africa, Cambridge, CUP; 2000
- Nathan Nunn, "The Long-Term Effects of Africa's Slave Trades", The Quarterly Journal of Economics, Vol. 123, No. 1 (Feb., 2008), pp. 139-176
- Nathan Nunn i Leonard Wantchekon. “The Slave Trade and the Origins of Mistrust in Africa.” American Economic Review 111, no. 7 (2011)
- Damian A. Pargas & Juliane Schiel, eds., The Palgrave Handbook of Global Slavery throughout History, Palgrave Macmillan, 2010
- Portal web de les Nacions Unides, International Decade for People of African Descent, 2015-2024 (mapa procedent de David Eltis and David Richardson, Atlas of the Transatlantic Slave Trade, New Haven, 2010)
- Warren Whatley, "How the International Slave Trades Underdeveloped Africa", The Journal of Economic History, Vol. 82, No. 2 (June 2022). El seu mapa es basa en l'article de Nunn i Wantchekon.
