4.9. El nacionalisme a Espanya: del segle XIX al primer terç del segle XX

S.XIX

Espanya: “D’imperi a nació”. La pèrdua de l’imperi americà obliga a repensar el concepte d’Espanya:

• El territori de la nació es circumscriu a “l’Espanya peninsular”. Cuba, Puerto Rico i Filipines seran tractades amb lleis especials i els seus habitants tindran menys drets que els de la Península.
• Es reinventa la història d’Espanya i es destaca que és una vella nació, amb una llarga història gloriosa i amb una sola llengua. S’inicia la diglòssia sistemàtica que a molts llocs d’Europa, com França, va portar a la pràctica extinció de les llengües no oficials.
• L'estat liberal es fonamenta en el centralisme basat en la província.

Catalunya:

• La Renaixença valora la història pròpia i la llengua per a la poesia, però, en general, s’accepta la diglòssia. “Catalunya és la pàtria [el lloc de naixement, sentimental], Espanya és la nació [la comunitat política, fidelitat principal, llengua de cultura]”
• Cap als anys 70 alguns autors comencen a usar el català per a usos que no són la poesia medievalitzant.
• Alguns antecedents del catalanisme abans de 1874 (UD 1); a partir d’aquesta data es comença a definir el catalanisme (UD 3).

Primer terç del S.XX

Espanya

• Sentiment de decadència com a conseqüència de la crisi colonial de 1898 i sentiment d’inferioritat davant dels anglosaxons. El regeneracionisme i expansió colonial al nord d’Àfrica com a “solució” a la crisi de la identitat nacional.
• Dins del regeneracionisme, es considera que el centralisme havia estat excessiu i que caldria alguna mena de descentralització. L'única concreció serà la Llei de Mancomunitats de 1912-13.
• Auge de la idea de raça, provinent de la biologia, que veu la humanitat dividida en grups amb característiques físiques i intel·lectuals diverses. Es parla d’una “raça espanyola” (a vegades “raça llatina”) que es tem que està degenerant.
• El “Día” o “Fiesta de la Raza” s’inicia en 1913/14 i Alfons XIII la converteix en festa nacional d’Espanya el 1918. Es lloa la conquesta d’Amèrica i s’insisteix en la germanor entre tots els pobles o estats de llengua castellana. Al costat de l’intent de destacar l’aportació històrica d’Espanya davant dels anglosaxons és utilitzada com a element de rebuig dels nacionalismes perifèrics.
• Exaltació de la nació espanyola davant de les ideologies “disgregadores” (catalanisme i altres nacionalismes perifèrics, però també socialisme, per exemple).
• Culmina en la Dictadura de Primo de Rivera, la repressió del catalanisme i l'abandonament de qualsevol intent descentralitzador.

Catalunya

• Consolidació del catalanisme conservador; consolidació de propostes catalanistes progressistes sobretot a partir de 1918.
• Poca presència de la idea de “raça”: Almirall l’usà al costat de l’expressió de “poble català”; Torres i Bages fa raonaments religiosos; Prat de la Riba encunya l’expressió “Catalunya és la nació [comunitat natural], Espanya l’estat [comunitat “artificial”, però necessària per la idea d’universalisme]”

Indiqueu a partir de les fonts següents quins continguts es donaven a la “Fiesta de la Raza” als anys 20 del segle XX. Font: diari ABC, 11 i 13/10/1925

Fes un esquema amb les principals característiques de cadascun dels moviments nacionalistes dels País Basc, Galícia, País Valencià i Andalusia. Busca algunes semblances i diferències amb el cas català.

El nacionalisme basc (Font: fragments extrets de Juan Avilés et. al. Historia política 1875-1939, Madrid, Istmo, 2002, p.116-118 i 243.) Anoteu també que el Partit Nacionalista Basc fou fundat el 1895.

Galícia, País Valencià, Andalusia (Font: fragments extrets de Juan Avilés et. al. Historia política 1875-1939, Madrid, Istmo, 2002, p.118 i 243.)