Els agents urbans o agents socials urbans són totes aquelles persones, organitzacions (entre elles, sobretot, empreses), grups i institucions que intervenen, d'una manera o altra, en la creació i la producció de l'espai urbà. Els interessos dels diferents agents urbans sovint són contraposats.
Els agents urbans més destacables són:
- Els propietaris del sòl, que habitualment són propietaris privats. Busquen treure el màxim rendiment de la seva propietat i els interessa, per tant, que el seu sòl sigui urbanitzable.
- Les empreses immobiliàries o promotores, són les que porten a terme el procés de contrucció i venda o lloguer d'habitatges o d'altres immobles d'usos diversos. Els interessa la màxima edificabilitat per a treure profit de la construcció. Molt vinculades al sector financer, que sovint aporta parcialment o totalment els capitals.
- Les empreses d'altra tipus que tenen part o tota la seva activitat a la ciutat. Són una part important de la demanda de locals, oficines o naus industrials o logístiques per a dur a terme les seves activitats.
- Ciutadans i ciutadanes, són una part important de la demanda d'habitatges i de serveis per a les zones urbanes. A vegades s'organitzen en moviments socials urbans (per exemple, associacions de veïns) per a donar més força a les seves demandes.
- Poders públics (governs estatals i subestatals, administració local, altres) són una part important de la demanda de locals i edificis i promouen infraestructures. Tenen la potestat d'establir normatives obligatòries per a la resta d'agents urbans.
La regulació de l'activitat constructiva que fan les administracions públiques es du a terme a través del planejament, territorial i urbanístic.
A Espanya, el planejament ha de ser coherent amb la normativa d'abast estatal reguladora del dret a la propietat (Text refòs de la llei del sòl i rehabilitació urbana, del 2015), que estableix les dues categories bàsiques de sòl urbanitzat (estar ocupat per una edificació i/o diposar dels serveis i infraestructures necessàries i connectades en xarxa) i el sòl rural (el que no té edificacions ni serveis i està dedicat a usos agrícoles, ramaders, forestals o paisagístics)
El PTGC estableix diferents sistemes:
- El sistema d’espais oberts (que correspon al sòl no urbanitzable SNU) i en crea 3 subcategories:
- El sòl de protecció especial. Sòl d’especial interès (identitari, paisatgístic, social…). S’impossibilita la seva incorporació al procés d’urbanització.
- El sòl de protecció territorial. Inadeqüat pel procés d’urbanització per localització, topografia, connectivitat, vinculació a infrastructures o valors elevats però no especials.
- El sòl de protecció preventiva, que constituiria el SNU convencional, susceptible d’incorporació al procés de transformació urbanística mitjançant la modificació del planejament.
- El sistema d’assentaments urbans.
- El sistema d’infrastructures de mobilitat.
Els Plans d'ordenació urbanístics municipals (POUM) són "l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne més d'un". Han de garantir els equipaments necessaris per a la comunitat i la qualitat de l'entorn urbà.
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
- Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent.
- Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic.
- Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament.
- Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió.
Els POUM es complementen amb Plans directors urbanístics (que afecten diferents municipis) i altres plans urbanístics més específics (per exemple els plans de millora urbana, que poden "acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars").
Els POUM classifiquen el sòl en tres grans apartats
- Sòl urbà. Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració del teixit urbà i compten amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable, sanejament, suministrament elèctric) o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable.
- Sòl urbanitzable. Són aquells terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessaris per a garantir el creixement de la població i l'activació econòmica del territori.
- Sòl no urbanitzable. És l' espai lliure de processos urbans, i que esdevé majoritari en el territori.
Participació ciutadana
La norma vigent estableix diferents elements de participació ciutadana:
- El dret a conèixer l’ordenació urbanística vigent.
- L’accés a la informació urbanística necessària per redactar els plans d’iniciativa particular.
- El dret a participar el procés de tramitació dels expedients de planejament i gestió.
- El dret a impulsar el planejament, promovent modificacions o aportant plans d’iniciativa privada i el d’executar-lo mitjançant els instruments de gestió adients.
Tanmateix, com que aquesta és informació molt tècnica, les administracions promouen a vegades una participació més directa:
Els consells assessors són òrgans de participació que, en qualsevol àmbit d’actuació municipal, permeten la integració dels ciutadans i de les entitats i associacions que els representen, amb els representants municipals, i garanteixen que en aquell àmbit d’actuació municipal l’Ajuntament haurà tenir en compte en la seva actuació les propostes i suggeriments que es formulin.
Aquests òrgans de participació, poden tenir diferents denominacions (consells, comissions, observatoris, etc.) i el seu abast material s’ha de concretar en el moment de la seva creació, tot i que la seva raó de ser principal és la de:
Aquests òrgans de participació, poden tenir diferents denominacions (consells, comissions, observatoris, etc.) i el seu abast material s’ha de concretar en el moment de la seva creació, tot i que la seva raó de ser principal és la de:
- Ser un òrgan de participació sectorial per garantir que les polítiques urbanístiques municipals s’orientaran vers l’acompliment de l’objectiu del desenvolupament sostenible.
- Fer el seguiment de la posada en pràctica del programa de participació ciutadana aprovat i la fomentar-la i promoure-la quan no estigui prevista.
- Opinar sobre al•legacions presentades i formular propostes i alternatives
Els programes de participació ciutadana tenen caràcter preceptiu en els procediments de revisió o formulació dels POUM i es poden incorporar amb caràcter facultatiu en la tramitació de qualsevol altre expedient.
Els programes de participació ciutadana tenen vàries fases. Una, amb caràcter previ al sotmetiment a informació pública de l’instrument de planejament corresponent, i una altra, durant la informació pública de l’expedient i, finalment, un cop finalitzada aquesta informació pública.
Abans del sotmetiment a informació pública els programes de participació ciutadana han de determinar les accions d’informació i de comunicació que permetin donar coneixement de les característiques principals de l’instrument que es preveu tramitar; han d’establir i concretar els canals de participació que s’estableixen per recollir les aportacions de les persones i les institucions. I també han de fixar el sistema de recollida i l'anàlisi de les aportacions presentades.
Durant el procés d’informació pública el programa ha de fixar els mecanismes concrets per facilitar informació sobre la ordenació proposada per l’instrument aprovat inicialment, l’obertura d’aquest període, la recollida d’al•legacions i propostes, facilitant la seva presentació que s’haurà d’adequar a les característiques específiques del territori afectat per l’instrument en tràmit.
Per últim, i un cop finalitzat el tràmit d’informació pública és quan el programa de participació ciutadana posa de manifest la seva importància, ja que cal procedir de forma concreta i específica a la valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procés, justificant la seva acceptació o rebuig, de forma motivada, i posteriorment s’ha de donar publicitat al resultat d’aquesta valoració.
A més, formarà part de la documentació de la memòria del Pla la descripció i resultat del programa de participació ciutadana, i, en tant que formarà part de la documentació del Pla, estarà subjecta al control jurisdiccional, en el cas que el Pla sigui objecte d’algun recurs.
Els programes de participació ciutadana tenen vàries fases. Una, amb caràcter previ al sotmetiment a informació pública de l’instrument de planejament corresponent, i una altra, durant la informació pública de l’expedient i, finalment, un cop finalitzada aquesta informació pública.
Abans del sotmetiment a informació pública els programes de participació ciutadana han de determinar les accions d’informació i de comunicació que permetin donar coneixement de les característiques principals de l’instrument que es preveu tramitar; han d’establir i concretar els canals de participació que s’estableixen per recollir les aportacions de les persones i les institucions. I també han de fixar el sistema de recollida i l'anàlisi de les aportacions presentades.
Durant el procés d’informació pública el programa ha de fixar els mecanismes concrets per facilitar informació sobre la ordenació proposada per l’instrument aprovat inicialment, l’obertura d’aquest període, la recollida d’al•legacions i propostes, facilitant la seva presentació que s’haurà d’adequar a les característiques específiques del territori afectat per l’instrument en tràmit.
Per últim, i un cop finalitzat el tràmit d’informació pública és quan el programa de participació ciutadana posa de manifest la seva importància, ja que cal procedir de forma concreta i específica a la valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procés, justificant la seva acceptació o rebuig, de forma motivada, i posteriorment s’ha de donar publicitat al resultat d’aquesta valoració.
A més, formarà part de la documentació de la memòria del Pla la descripció i resultat del programa de participació ciutadana, i, en tant que formarà part de la documentació del Pla, estarà subjecta al control jurisdiccional, en el cas que el Pla sigui objecte d’algun recurs.
Fonts: Departament de territori de la Generalitat de Catalunya
