Competències 1, 6 I 7
- Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes socials actuals de l’Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat
- Proposar solucions a problemes relacionats amb la falta de cohesió territorial, les desigualtats socials i laborals, o per motiu de gènere, que sorgeixin de la reflexió crítica i el coneixement, i incorporant la perspectiva dels ODS
- Anàlisi del fet urbà a Catalunya i Espanya, les seves funcions i relacions
d’interdependència amb el territori: de l’especialització funcional de la ciutat central a la
urbanització difusa. - Identificació dels factors d’exclusió social, els desequilibris i les
desigualtats internes i la seva localització espacial. - Comparació de models de ciutats
sostenibles i debat sobre la mobilitat. - Influència de la planificació urbana i reconeixement de
les formes de participació ciutadana i gestió de la mateixa localitat. - Incorporació de la perspectiva de gènere en els estudis geogràfics.
____________________________________________________________
Competència 1
Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals
de l’Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat, per
desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de
desenvolupament sostenible.
Criteris d’avaluació
1.1 Qüestionar maneres de vida insostenibles i socialment injustes mitjançant la cerca i
l’anàlisi geogràfica de tota mena de fonts d’informació que tractin els reptes ecosocials
presents i futurs des d’arguments basats en dades analitzades.
1.2 Aportar arguments a favor de la sostenibilitat i la justícia social a Espanya, utilitzant
suport digital de gràfics, imatges i cartografia per presentar en públic dades rigoroses de
manera eficient.
El reconeixement per part de l’alumnat dels problemes econòmics i socials actuals de la
societat comporta saber identificar-los i prendre consciència de la responsabilitat individual i
col·lectiva i dels desafiaments més immediats, com l’emergència climàtica, el repte
demogràfic o la gestió de recursos limitats. Són situacions que qüestionen l’equilibri entre el
medi natural i els grups humans qui hi viuen i sovint formen part de processos a escala
global. Una ciutadania informada ha de mantenir debats que sotmetin a un judici crític els
missatges que es rebin des de mitjans oficials o informals, ha de prevenir la difusió
d’informacions falses o detectar la manipulació interessada. Un concepte clau serà la
capacitat de cercar informació fiable i utilitzar-la per construir pensament crític. Els
arguments que s’esgrimeixen en qualsevol debat públic o privat s’haurien de construir des
de la fonamentació científica que aporta l’anàlisi geogràfica, rebutjant qualsevol opinió no avalada per dades fiables, accessibles i contrastades. El desenvolupament del pensament
espacial crític constitueix l’actiu més gran d’una ciutadania formada i informada que reuneixi
les condicions necessàries per donar respostes ètiques davant els reptes actuals i futurs, i
prevenir-ne les conseqüències no desitjades. Tanmateix, l’alumnat hauria d’arribar a
reflexionar amb rigor sobre la transformació de patrons de consum insostenibles i
posicionar-se a favor de l’adopció d’hàbits de vida saludables en benefici propi i de tothom,
d’acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Competència 6
Reflexionar críticament sobre la cohesió territorial i les injustícies socials en
els àmbits català i espanyol, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat
d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere, per
fer propostes d’acció amb criteris de solidaritat, compromís i justícia social.
Criteris d’avaluació
6.1 Denunciar les desigualtats individuals i els problemes territorials, identificant-ne l’origen
en processos passats i recents d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques o
paràmetres de gènere, amb un compromís a favor de la solidaritat i la cohesió territorial.
6.2 Proposar solucions a problemes relacionats amb la falta de cohesió territorial, les
desigualtats socials i laborals, o per motiu de gènere, que sorgeixin de la reflexió crítica i el
coneixement.
La geografia constitueix un instrument d’anàlisi de l’espai creat i ordenat per les comunitats
socials. Els llocs i les regions en resulten la raó d’estudi, ja que en aquests àmbits és on es
pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l’espai.
El territori és divers per múltiples factors, com la desigual localització de recursos naturals,
diferents situacions demogràfiques i socioeconòmiques, teixits productius, graus
d’especialització, capacitat d’innovació, dinàmiques urbanes, cultures i identitats, entre molts
d’altres. És objecte de la geografia conèixer aquesta diversitat, detectar-ne les injustícies
socials i fer propostes a favor de la solidaritat, la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats,
fent especial atenció a les problemàtiques que atenyen les dones, com a éssers individuals i
com a col·lectiu, per tal de contribuir a una redefinició dels rols de gènere en el marc d’una
relació entre iguals.
En aquest sentit, la geografia pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidàries i
participatives, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatòries, amb la finalitat de
consolidar en l’alumnat la solidaritat i la cooperació com a valors per assolir la cohesió
mitjançant les polítiques redistributives d’ordenació del territori i de desenvolupament
regional, i potenciar l’estat del benestar.
Competència 7
Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions
innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i
fomentar l’autoaprenentatge permanent.
Criteris d’avaluació
7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a
diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous.
7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant
problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.
Les aportacions del coneixement geogràfic atorguen la possibilitat de presentar alternatives
a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la
vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la
reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu.
Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per
construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes
ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials.
La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i
d’altres àmbits. També comporta posar en acció eines com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, recollir dades, organitzar sistemàticament la informació recollida, tractarla, contrastar-la amb altres evidències i extreure’n conclusions justificades.
Moltes estratègies han de ser negociades amb altres persones i requereixen el treball en
equip mitjançant processos de discussió i deliberació per revisar i generar productes
consensuats. La finalitat d’aquests sabers i l’aportació del pensament geogràfic conflueixen
en el desenvolupament d’un autoaprenentatge permanent i un compromís cívic actiu per
preveure i avaluar conseqüències i prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar
respostes innovadores.
El coneixement geogràfic esdevé fonamental en l’anàlisi i la planificació d’alternatives als
diversos reptes socials i possibilita que l’alumnat faci seus els espais i els medis on
desenvolupa la vida quotidiana i s’hi identifiqui territorialment i en l’exercici d’una ciutadania
activa i crítica.
