L'acord derivat de la Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21) que va tenir lloc a París el 2015 exigeix als estats metes concretes per a reduir les emissions i fixa obligacions a les autoritats locals que situïn l'eficiència energètica i la protecció del clima en el centre de les seves polítiques de mobilitat. En aquest sentit, proposa impulsar accions concretes per a transformar la mobilitat dels centres urbans i reduir progressivament la circulació dels automòbils dièsel i gasolina a partir de 2030, fins a eliminar-los completament el 2050.
A partir d'aquestes condicions inqüestionables es donaria pas també a un ús extensiu de les energies no fòssils al servei de la mobilitat urbana. Per a aconseguir aquests objectius s’haurà de donar prioritat en els plans de mobilitat a les formes de transport netes com el tramvia, el troleibús, el ferrocarril de rodalia, els vehicles elèctrics, les bicicletes i els cotxes compartits. Perquè la mobilitat sostenible tingui més presència a les ciutats, cal replantejar-se seriosament la qüestió de la velocitat dels vehicles, calmant el trànsit i adoptant un nou límit de velocitat de 30 km/h com a mesura realment efectiva per a reduir el nombre de morts i ferits en accidents de trànsit. D'aquesta manera, s'aconseguirà que els vehicles de motor siguin més compatibles amb altres formes de desplaçament més eficients, saludables i segures.Els estats i les autoritats locals han de disposar de plans de mobilitat urbana sostenible i de plans de desplaçament d'empresa (PDE) per a totes les administracions públiques i organitzacions —públiques i privades—, a més d'incorporar gestors de la mobilitat quotidiana al treball. Però a més, vull afegir que el concepte de sostenibilitat en matèria de mobilitat urbana no ha de deixar de costat la distribució urbana de mercaderies (DUM), que ara com ara és un factor de congestió i afectació de la qualitat ambiental urbana (Adaptat de Manel Ferri, "La mobilitat, motor del canvi a les ciutats", Sostenible - Diputació de Barcelona, 28/2/2019)
Rehabilitació de barris
El geògraf Oriol Nel·lo va fer-ne una valoració dels primers anys a l'article "Els reptes de la rehabilitació urbana. 10 lliçons de l'experiència catalana", I Seminari Joventut i Societat, Girona, 2010 (fragment adaptat)
D’acord amb la Carta de Leipzig, aprovada el 2007 per la Unió Europea, les ciutats sostenibles són aquelles que tenen entre els seus objectius essencials: 
L'any 2020 es va actualitzar la Carta de Leipzig i el govern espanyol en va donar la següent informació:
PAU ordinària 2020. Expliqueu el concepte ciutat sostenible. Exposeu dues diferències entre la ciutat compacta i la ciutat difusa que tinguin incidència sobre el medi ambient. Escriviu els avantatges i els inconvenients dels sistemes de mobilitat urbana que s’hi indiquen: cotxe privat, autobús, tren i metro, bicicleta.
Des de mitjan dècada de 1990 els riscs d'un increment de la segregació social han tendit a augmentar i, en alguns llocs, han tornat a sorgir problemes que semblaven superats —com la sobreocupació dels habitatges, la degradació de l'espai públic o les dificultats en la prestació d'alguns serveis bàsics—. Aquesta evolució ha estat motivada, sobretot, per dos factors: l'evolució del mercat immobiliari, caracteritzat per l'enorme augment de preus de l'habitatge, i el canvi de rumb en les tendències demogràfiques i, sobretot, la immigració estrangera.
El Pla de Barris de la Generalitat va voler evitar la degradació de les condicions de vida als barris que arrossegaven més dèficits urbanístics (els nuclis antics, els polígons d'habitatge de les dècades de 1960 i 1970, i les àrees sorgides de processos d'urbanització marginalen) i actuar, en la mesura del possible, sobre els factors que es troben en l'origen del fenomen de la segregació urbana.
Entre les principals lliçons de l'actuació es troba la idea que només intervenint de manera alterna sobre els dèficits urbanístics i la problemàtica social s'aconsegueix una millora raonablement efectiva i consistent de les condicions de vida, i això implica:
1. Millora de l'espai públic i provisió de zones verdes (pavimentació de carrers, col·locació d'arbrat, enllumenat, enjardinament).
2. Condicionament dels elements comuns d'edificació (façanes, baixants, ascensors, cobertes).
3. Provisió d'equipaments d'ús col·lectiu (centres cívics, centres per a ancians).
4. Incorporació de les tecnologies de la comunicació (cablatge d'edificis, establiment d'àrees Wi-Fi).
5. Implantació i millora d'infraestructures energètiques i ambientals (recollida pneumàtica de residus, soterrament de contenidors, establiment de centres de reciclatge, foment d'energies renovables, mecanismes d'estalvi d'aigua).
6. Foment de l'equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i els equipaments (introducció de la perspectiva de gènere en la provisió, el disseny i la configuració de l'espai públic i dels equipaments).
7. Desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica dels barris (actuacions de suport per a col·lectius en risc d'exclusió social, programes formatius, dinamització comercial).
8. Millora de l'accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques (ampliació de voreres, construcció de rampes, instal·lació d'escales mecàniques, eliminació d'obstacles).
Com mantenir la vitalitat d'una ciutat: la metròpolis del futur
Set objectius que haurien de definir la metròpolis del futur (Font: Adaptat d'Oriol Nel·lo, "Reflexions: el futur de Barcelona", Medi ambient, Departament de Medi Ambient i Habitatge - Generalitat de Catalunya, s.l., s.d.)
- Enfortir la capacitat econòmica de la ciutat, a partir, sobretot, de potenciar serveis vinculats d’una manera o altra al coneixement i a la gestió del coneixement. Les generacions que estan a punt d’entrar en el mercat laboral -a més de ser, per comparació amb les precedents, força exigües en volum- són les més formades de la nostra història. Per aprofitat aquesta conjuntura, la ciutat –cadascuna de les ciutats de la regió metropolitana– haurà d’enfortir-se i adaptar-se (amb la creació de parcs d’activitats, amb l’atracció d’empreses d’alta tecnologia, amb la vinculació a institucions de formació i recerca), tot fomentant un ambient propici que li permeti d’ampliar la seva base econòmica amb aquest tipus d’activitats punteres.
- Vertebrar la ciutat metropolitana, assegurar la funcionalitat de les xarxes que integren el territori, i augmentar-ne l'accessibilitat exterior, i per això cal absolutament desenvolupar polítiques de transport i una xarxa viària capaces de servir de manera més eficient la mobilitat, per a la qual cosa és imprescindible el transport públic.
- Defensar el dret de tots els ciutadans a l’ús del territori. Això s’ha de concretar a través de polítiques d’habitatge i d’equipaments que garanteixin, per un costat, l’accés dels ciutadans a l’habitatge i, per l’altre, la igualtat territorial en l’accés als serveis públics. Un dels principals objectius d’aquestes polítiques ha de ser preservar la diversitat social de les principals ciutats, no només per un principi de justícia social, sinó també com una forma de qualificar el seu territori a través de la justícia social, és a dir, a través de la convivència de grups diversos sobre un mateix espai.
- Protegir la qualitat ambiental i assegurar-ne la governabilitat. En aquest sentit, la defensa del caràcter compacte, complex i integrat del creixement urbà, ha d’anar acompanyat d’una aposta decidida per la preservació dels espais oberts a la regió metropolitana. Espais oberts que acompleixen una funció compensatòria de les activitats urbanes, que contenen un important patrimoni paisatgístic, que relliguen entre si espais d’especial interès natural i que permeten el desenvolupament d’activitats agràries especialment productives.
- Assegurar la governabilitat i la transparència. Cal trobar la fórmula per tal que les polítiques que es debatin i s’apliquin en cada municipi estiguin coordinades i condicionades per les determinacions i la gestió d’abast metropolità. Això, al nostre entendre, haurà de passar necessàriament per la creació d’un ens de planejament, cooperació i gestió d’àmbit metropolità (entengui’s bé: un ens d’àmbit regional metropolità). En la construcció d’aquest sistema equilibrat de govern, caldrà garantir tant la representativitat i la transparència, com per l’eficiència i la simplificació administrativa.
La carta de Leipzig com a model de ciutat sostenible europea
- Controlar l’oferta de sòl urbà i l’especulació.
- Consolidar espais públics d’alta qualitat.
- Modernitzar les xarxes d’infraestructures de transport.
- Afavorir l’equilibri social.
- Protegir el desenvolupament cultural.
- Mantenir la coherència entre les funcions urbanes (residencial, industrial, comercial, cultural, etc.).
La Nueva Carta de Leipzig 2020: el poder transformador de las ciudades
Aunque los grandes principios de la Carta de Leipzig de 2007 siguen siendo válidos, desde su aprobación se han puesto en evidencia nuevos retos para las ciudades (el cambio climático, la intensificación de los flujos migratorios, la pandemia de Covid 19, etc.) que hacen necesaria su actualización. La Nueva Carta de Leipzig 2020 promueve la idea de las políticas urbanas para el bien común, destacando el “poder transformador de las ciudades" para responder a los retos que deben afrontar las ciudades desde 3 dimensiones:
- La Ciudad Justa (Dimensión Social), proporcionando igualdad de oportunidades y de acceso a los servicios públicos, acceso a una vivienda digna, etc. para todos, sin importar el género, el estatus socioeconómico, la edad y el origen; y sin dejar a nadie atrás.
- La Ciudad Verde (Dimensión Ambiental), contribuyendo a la lucha contra el Cambio Climático y asegurando una alta calidad ambiental para el aire, el agua, y el suelo, así como el acceso a los espacios verdes y de ocio; y favoreciendo una movilidad eficiente, neutra en carbono y multimodal.
- La Ciudad Productiva (Dimensión Económica), garantizando una economía diversificada que genere puestos de trabajo y, al mismo tiempo, proporcione una base financiera sólida para el desarrollo urbano sostenible y un entorno favorable a la innovación.
- Además, se incluye una cuarta dimensión intersectorial, que es la Digitalización.
Los principios para una buena gobernanza en las ciudades
Para aprovechar este poder transformador de las ciudades justas, ecológicas y productivas es necesario aplicar unos principios estratégicos para una buena gobernanza, que la Nueva Carta de Leipzig define como los siguientes:
- Políticas urbanas para el bien común. Las Administraciones Públicas deben actuar en interés del bienestar público, proporcionando los servicios y las infraestructuras necesarias para el bien común.
- Enfoque integrado. Las políticas urbanas deben coordinarse de manera espacial, sectorial y temporal, equilibrando todas las dimensiones.
- Participación y co-creación. Todos los agentes urbanos y los ciudadanos deben poder participar en los procesos de desarrollo urbano, para que sus conocimientos y preocupaciones puedan ser tenidas en cuenta y fortalecer la democracia a nivel local.
- Gobernanza multinivel. De acuerdo con los principios de subsidiariedad y proporcionalidad, cada nivel gubernamental - local, regional, metropolitano, nacional, europeo y global- tienen sus responsabilidades y competencias específicas para contribuir a mejorar el futuro de nuestras ciudades.
- Enfoque espacializado (Place Based Approach). Es necesario que las estrategias urbanas y los instrumentos de financiación se basen en un análisis sólido de las situaciones locales específicas, con un enfoque territorializado específico para cada lugar.
Empoderando a las ciudades para transformarse
Se enfatiza la importancia de que las ciudades sean capaces de liberar su poder transformador, reforzando la gobernanza urbana para asegurar el bien común, para lo cual es necesario que exista un marco legal adecuado, suficientes recursos y capacidad de inversión, una adecuada formación de los empleados públicos, etc. Se destaca también la importancia de las políticas activas y estratégicas de suelo y planeamiento urbanístico, así como las políticas de impulso de la transformación digital.
Respaldo a la continuación del proceso de la Agenda Urbana de la UE
En la Reunión Ministerial también se aprobó también el documento de carácter operativo titulado “La aplicación de la Nueva Carta de Leipzig a través del enfoque multinivel: Próximos pasos de la Agenda Urbana para la UE” , en el que se definen los próximos pasos para continuar con el proceso de la Agenda Urbana de la UE, con el objeto de reforzar la cooperación multinivel y multi-agentes para alcanzar una mejor regulación, financiación, y coherencia política de los temas urbanos a nivel europeo.
La Agenda Territorial 2030: un futuro para todos los lugares
En la Reunión Informal de Ministros responsables de Ordenación del Territorio y Cohesión Territorial celebrada el 1 de diciembre de 2020 se aprobó la Agenda Territorial 2030.
Este documento revisa la Agenda Territorial de 2007, actualizada en 2011, destacando la necesidad de actuar, para evitar el creciente incremento de las desigualdades y desequilibrios que se observan entre las personas y los territorios de la UE en temas como la calidad de vida, el acceso a los servicios, la digitalización, el empleo, etc.
Las prioridades territoriales se centran en una “Europa más justa”, que ofrezca perspectivas de futuro para todos los lugares y las personas, que fomente un mayor equilibrio territorial, la correcta articulación de las regiones y áreas funcionales, y favorezca la integración transfronteriza; y en una “Europa más verde”, que responda al reto climático, refuerce la resiliencia, proteja un medio ambiente más saludable, y apueste por la economía circular, la conectividad sostenible y la digitalización.
La ciutat sostenible
Resposta
- La ciutat sostenible es defineix segons la carta de Leipzig
- Ciutat compacta i ciutat difusa:
- A la ciutat compacta, la concentració de població, serveis i activitats en una àrea reduïda escurça distàncies i facilita la implantació de serveis com el transport col·lectiu, fet que fa que la mobilitat sigui més sostenible ambientalment. (0,25 punts)
- Malgrat això, la persistència d’un elevat ús del transport privat provoca greus problemes de contaminació de l’aire de la ciutat, sobretot en els episodis de situacions meteorològiques que afavoreixen la persistència del boirum. (0,25 punts)
- A les ciutats de baixa densitat o disperses, la gran extensió espacial que ocupa el poblament urbà implica una gran mobilitat de la població en els desplaçaments diaris, els quals s'efectuen majoritàriament amb vehicle privat amb un gran consum de recursos energètics i alta emissió de gasos hivernacle. (0,25 punts)
- El consum de sòl de la ciutat dispersa és molt elevat i comporta la disminució de l’extensió dels hàbitats naturals i la seva fragmentació, amb impactes sobre la biodiversitat de la regió. (0,25 punts)
Aquest tema ha tornat a sortir a les PAU juny 2024: 2. Compareu les conseqüències en la mobilitat i l’impacte en el medi ambient d’un tipus
de trama urbana com el de la ciutat compacta i el d’una zona suburbana de cases unifamiliars aïllades.
[1 punt]
