Ser objectiu, diu el diccionari, és tractar "els esdeveniments, els fenòmens, etc., independentment de les reflexions, dels sentiments, dels prejudicis de l’observador".
Això és més fàcil de dir que de fer perquè les ciències socials i humanes tenen com a característica que els humans s'analitzen a ells mateixos, i, molt sovint, a humans sentits com a "propers" de qui fa la investigació: perquè són del mateix país, o parlen la mateixa llengua, són de la mateixa religió o color de pell, o es sent empatia amb les seves desgràcies, etc.
Els historiadors i historiadores estan d'acord en afirmar que l'objectivitat absoluta és impossible però que és un objectiu a assolir i que cal prendre totes les mesures per aconseguir la major objectivitat possible. Per a fer-ho cal aplicar el mètode historiogràfic amb el màxim rigor i aquí s'exposen criteris per a fer-ho: són elements de "control de qualitat" de la tasca investigadora:
- Cal la màxima formació possible per part de l'investigador/a. No es pot afrontar un tema d'investigació amb pocs coneixements perquè es cometen tota mena d'errors, des de la simple lectura dels documents a la interpretació.
- Sigues honest: no manipulis intencionadament les dades ni interpretis amb tendenciositat
- Aplica el mètode historiogràfic amb el màxim rigor possible: no et saltis passes ni deixis de banda informació potencialment important
- Ja hem dit que investigar implica sempre una selecció de materials, però la selecció de materials ha de ser rigorosa i ben fonamentada. No es fa una bona selecció quan
- s'infringeixen les regles d'examen i mètodes propis de l'especialitat (per exemple, si es reconstrueixen famílies en història demogràfica cal seguir estrictament els criteris que s'han desenvolupat amb aquest mètode).
- s'infringeixen les regles de la lògica formal (per exemple, no es poden considerar correctes deduccions fetes a partir de premisses incorrectes).
- no es tenen en compte seleccions alternatives de materials o d'hipòtesis de treball que potser podrien donar més bons resultats per a assolir els objectius proposats.
- no s'informa del caràcter selectiu dels resultats obtinguts (una investigació sempre es refereix a aspectes de la realitat i no a tota la realitat: no podem prendre la part pel tot),
- Ja hem dit que investigar implica sempre interpretar, i resulta que els humans tenim tots idees preconcebudes (polítiques, culturals, religioses o del tipus que siguin) i a vegades som militants a favor d'aquestes idees, d'un moviment o d'un partit, de manera que aquestes idees prèvies poden entrar en contradicció amb el procés d'investigació. També el poder econòmic té interessos que poden no adir-se amb les conclusions d'una investigació. Les idees preconcebudes o els interessos econòmics entren en contradicció amb el procés d'investigació quan:
- aquestes idees impedeixen aplicar correctament les regles específiques de l'especialitat o les regles de la lògica formal.
- aquestes idees impedeixen formular objectius o hipòtesis inicials que serien importants o impedeixen fer-ne una verificació adequada.
- aquestes idees impedeixen fer una reconstrucció adequada i actualitzada del marc teòric de la matèria d'investigació i dels resultats d'altres investigadors i investigadores.
- Al mateix temps, quan comuniquem els resultats d'una investigació cal ser fidel a aquests resultats encara que hagin entrat en contradicció amb les nostres idees prèvies.
- Com que la realitat és molt complexa, és possible que en un moment determinat tinguem diverses explicacions raonables i fetes amb rigor d'un mateix fenomen històric. Aleshores:
- exposem amb rigor les diverses explicacions. De fet, l'existència de diverses explicacions sobre un mateix fet és una bona font per a un treball de recerca que busqui arguments a favor d'unes i altres
- es donarà prioritat a les explicacions que incloguin més elements o més aspectes de la realitat i siguin més coherents amb explicacions d'altres fenòmens propers
(La major part d'aquestes normes provenen de l'article "Criterios de objetividad en la historiografía", de Jürgen Kocka, Historia social. Concepto. Desarrollo. Problemas, Alfa, Barcelona / Caracas, 1989, p.58-64, adaptades per al batxillerat)
Exemples en què no es compleixen els requisits del "control de qualitat" o objectivitat
Articles sense prou rigor en medecina:
Trece de las más prestigiosas revistas de medicina de todo el mundo se han puesto de acuerdo para publicar hoy un editorial en el que avisan de que la política de las compañías farmacéuticas de financiar trabajos científicos influye negativamente sobre la investigación médica (...) Las farmacéuticas destinan ya el 60% de sus subvenciones a equipos de investigación ajenos a las universidades (...), "más baratos y menos independientes" (...) Richard Horton, editor de The Lancet, ha declarado al diario inglés The Independent: "Estamos hartos de ser manipulados por la industria farmacéutica. El 90% de los estudios científicos sobre nuevos fármacos que llegan a nuestra redacción están tan manipulados a favor del producto que no pueden ser publicados sin una revisión previa. Las investigaciones se usan más como ejercicio de mercadotecnia que como trabajo científico". (El País, 10/9/2001)
Manipulació del procés d'obervació sistemàtica
Volkswagen ha acceptat pagar 1.000 milions d'euros de multa per la manipulació del software que alterava les emissions en alguns vehicles dièsel. (CCMA, 13/6/2018)
L'impostor com a testimoni històric
L'expresident de l'Agrupació Amical Mauthausen, Enric Marco, ha reconegut que no va estar mai internat al camp de concentració nazi de Flossenburg i que durant trenta anys ha mentit sobre aquest aspecte perquè "així la gent m'escoltava més i la meva feina divulgativa era més eficaç". Marco ha declarat que "la mentida va sorgir el 1978" i la va mantenir perquè "semblava que em prestaven més atenció i podia difondre millor el sofriment de les moltes persones que van passar pels camps de concentració". (CCMA, 15/1/2020)
Activitat per fer a la teva carpeta d'aprenentatge sobre el cas Marco- Llegeix aquesta notícia i també l'entrevista a l'historiador Benito Bermejo (CCMA, 8/5/2015) i explica què va ser el "cas Marco"
- Llegeix l'article que van escriure Sandra Checa i Benito Bermejo sobre el cas (Sandra Checa i Benito Bermejo, "La construcción de una impostura. Un falso testigo de la deportación de republicanos españoles a los campos nazis", Migraciones & Exilios, 5, 2004) i respon:
- Per analitzar les declaracions d'Enric Marco, Checa i Bermejo depuren la informació. Classifica les seves estratègies segons els diferents apartats:
- Incoherències de la font
- Credibilitat per la informació que proporciona o no proporciona (la informació que proporciona és correcta? Seria lògic que proporcionés informació que, en canvi, no proporciona?)
- Contrast amb altres fonts (quines fonts?)
- Contextualització de la informació (quina informació?)
- Indica produccions divulgatives i científiques sobre les deportacions als camps nazis que es van basar en el testimoni d'Enric Marco sense fer-ne cap verificació crítica.
- Per què va tenir tant d'èxit el discurs d'Enric Marco si ara es pot demostrar que era fals?
- Hi ha casos diversos d'impostors o el cas d'Enric Marco és únic?
