El model de transició demogràfica
Per explicar la fase de creixement demogràfic posterior a la Revolució Industrial, hom usa sovint el model de transició demogràfica, que és un model desenvolupat a partir de de l’experiència europea segons el qual la població passa per diverses fases:
Font: Universidad de Cantabria, cursos oberts: D.Alonso, "El envejecimiento"
Fase 1: Antic règim demogràfic.
És una fase inicial, anterior a la transició, que es caracteritza per unes taxes de mortalitat molt elevades (40-50‰, que es deuen a causes estructurals com la mala alimentació, la manca d’higiene, les escasses infraestructures sanitàries, etc.) i unes elevades taxes de natalitat (igualment de l’orde del 40-50‰), ja que donada l’elevada mortalitat infantil, el nombre de fills per dona (el que coneixem com a fecunditat) havia de ser elevat per tal de garantir la supervivència d’un nombre adequat de descendència. Fruit de la combinació de taxes de natalitat i de mortalitat elevades, el creixement total de la població —sempre en absència de migracions— és escàs o nul.
Fase 2: Inici de la transició.
El motor que posa en marxa la transició demogràfica és el descens generalitzat de la taxa de mortalitat, bàsicament a causa de la millora en les tècniques agrícoles (amb un augment dels rendiments), les millores tecnològiques i els avenços en medicina i alfabetització. A més, dins de la mortalitat, trobem una reducció significativa de la mortalitat infantil. En conseqüència, s’experimenta un moderat augment en l’esperança de vida. Per la seva banda, la taxa de natalitat es manté molt elevada, de manera que el creixement vegetatiu resultant és desmesurat.
Fase 3: Final de la transició.
Es caracteritza pel descens dels nivells de fecunditat i de natalitat per tres causes: com a resposta a l’anterior descens de la mortalitat (la supervivència de la descendència és molt més elevada); la difusió i la generalització d’accés als mètodes anticonceptius; la incorporació de la dona a l’educació i al mercat de treball, que fan endarrerir-ne el calendari de la fecunditat i, per tant, tendeixen a reduir-la. La mortalitat tendeix a estabilitzar-se en nivells força baixos, de manera que, a causa del descens de la natalitat, la taxa de creixement de la població també disminueix força (però la població continua creixent!).
Fase 4: Règim demogràfic modern
Aquest estadi es caracteritza per presentar uns nivells molt baixos de les taxes de natalitat i de mortalitat (si bé aquesta pot créixer fins i tot no per l’augment de la seva intensitat sinó com a conseqüència de l’envelliment), amb un creixement natural nul o, fins i tot, negatiu (si bé el creixement natural pot ser compensat per moviments migratoris).
Patró epidemiològic que comporta el pas d’un règim d’alta mortalitat a un règim de baixa mortalitat:
- Pas d’una situació on la mortalitat per malalties infeccioses i parasitàries (transmissibles) són predominants a una on ho son les malalties degeneratives (no transmissibles) i la mortalitat per accidents.
- Pas d’una mortalitat que afecta a totes les edats, però especialment a les edats més joves, a una mortalitat quasi exclusivament concentrada a les darreres edats.
La transició demogràfica al món, 1950-2009
El gràfic il·lustra la velocitat i la intensitat de la transició en els diferents països del món. Representa el nombre de fills per dona (índex sintètic de fecunditat) i l’esperança de vida (indicador de la mortalitat).
Cal fixar-se en el color dels continents
Des d'aquesta perspectiva, hi ha tres grans grups de països:
- Model clàssic o Occidental, s’adequa a l’esquema de les etapes clàssiques. Els països occidentals són els primers en reduir la natalitat i augmentar l’esperança de vida. Descens gradual de la mortalitat per les millores socials, econòmiques i ambientals, i millores nutricionals i d’hàbits de salut. El 1950 havien completat la transició del tot o gairebé.
- Variant accelerada del model clàssic: Japó, Europa de l’Est i Rússia. Major rapidesa en el procés i paper més important dels avenços mèdics i sanitaris, en combinació amb les millores socials.
- El model retardat o aplaçat: països amb menys PIB. La reducció de la mortalitat es produeix després de 1945 per factors externs: campanyes internacionals de prevenció i programes d’assistència maternal i nutrició i d'erradicació de malalties endèmiques, ús massiu d'antibiòtics. Menor incidència de les variables endògenes, lligades al desenvolupament social i econòmic.
- Alguns països estan millor situats i les variables endògenes hi són més importants: Xina, Taiwan, Corea del Sud (model retardat millorat).
- A l'actualitat, s'ha produït una gran convergència en la mortalitat i la natalitat, a excepció dels països subsaharians, amb major mortalitat, natalitat i creixement que la resta.
La segona transició demogràfica
El 1986 Ron Lesthaeghe i Dirk J. Van de Kaa van parlar del concepte de segona transició demogràfica, per definir els canvis en la composició de la família i les unions i en els patrons de reconstrucció de les famílies als països occidentals. Aquesta segona transició demogràfica té diverses característiques, que vam aparèixer primer als països nòrdics i centreeuropeus a partir de la dècada de 1960 i que després s’han generalitzat a tota Europa:- Canvis en la concepció del matrimoni i de la família: increment del nombre de solters, expansió de les unions per mutu acord (parelles de fet o simplement unions acordades sense vincle legal o religiós), increment del nombre de divorcis i de les ruptures matrimonials i subsegüent escurçament de la durada dels matrimonis / parelles, augment de les famílies monoparentals o homosexuals, increment del nombre de fills fora del matrimoni legal/religiós.
- Retard de la nupcialitat o de la vida de parella, sovint per les dificultats d’emancipació de les parelles joves
- Augment de l’accés de la dona a l’educació i increment de la seva participació en el mercat laboral.
- Caiguda de la fecunditat per motius diversos (retard nupcialitat, retard a l’hora de tenir el primer fill, ampli ús dels mitjans anticonceptius, accés de la dona a l’educació i al treball) (encara que a partir dels anys 90 hi ha una certa recuperació de la fecunditat en alguns grups d’edat, per exemple, en dones de més de 30 anys que havien posposat la maternitat; més en general, els augments de fecunditat es deuen a dones immigrants). La fecunditat cau per sota de la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona).
El cas de la Xina
Per què la Xina creix més lentament? (adaptat de: Josep Solano, “La població xinesa creix al ritme més lent de la història” (sic), El Punt Avui, 12/5/21)
El creixement demogràfic de la Xina durant la segona dècada del segle XXI fins al 2020 va caure al mínim històric des que se’n tenen registres oficials, que es remunten a la dècada dels cinquanta del segle XX. La població xinesa va augmentar en 72 milions d’habitants respecte al cens anterior, del 2010, dada que equivaldria a una pujada del 5,38%, i va arribar als 1.411.718. 000 habitants, però la taxa de natalitat continua caient en picat des del 2017, malgrat una flexibilització de la política de fill únic que autoritza les parelles a tenir un segon fill. L’any passat, marcat per la pandèmia de coronavirus, el nombre de naixements va caure a 12 milions, en contrast amb els 14.650.000 del 2019, any en què la taxa de natalitat (10,48 per cada 1.000 habitants) ja es va situar en el nivell més baix des que es va fundar la Xina comunista, el 1949. Aquests límits imposats pel govern fan alçar moltes veus que no només suggereixen la supressió d’aquesta barrera de dos fills per família, sinó que proposen incentius per fomentar l’augment de naixements entre les parelles joves.
La caiguda de la natalitat es deu a moltes raons com ara la disminució del nombre de casaments, el cost de l’habitatge i de l’educació, la fecunditat més tardana de les dones que donen prioritat a la seva carrera laboral i, en el darrer any, la pandèmia de Covid-19. Alguns demògrafs van advertir que el país podria tenir el mateix problema que el Japó i Corea del Sud, que tenen una gran quantitat de gent gran en comparació amb el nombre de joves i persones actives.
