15 d’octubre 2023

5.3. L'adveniment de la República i la nova Constitució (1931-1932)

Eleccions municipals, proclamació de la República i exili del rei

Davant la dimissió de Primo de Rivera el republicanisme va començar a organitzar-se i junt amb nacionalistes catalans i alguns socialistes a títol personal van signar el Pacte de Sant Sebastià (17/8/1930), que incloïa el compromís de fundar una república i atorgar l’autonomia a Catalunya, el País Basc i Galícia, alhora que van constituir un Comitè Revolucionari presidit pel polític republicà Niceto Alcalá Zamora que va preparar una vaga general (que no es va arribar a fer perquè els seus membres van ser detinguts), i uns militars es van pronunciar, sense èxit, a Jaca defensant la república. 

Aquesta mobilització es va traduir en un gran èxit republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Els republicans (molt diversos entre ells) van guanyar a 41 de les 50 capitals de província i, junt amb els socialistes, van obtenir gairebé la meitat dels regidors de tota Espanya. 

La majoria dels ministres van reconèixer la derrota, i l’Almirall Aznar va dimitir el dia 13 mentre molts municipis van proclamar la República i el rei es va exiliar. A quarts de nou del vespre del dia 15 va sortir en automòbil cap a Cartagena, on va arribar a les 4 de la matinada i va salpar amb el creuer Príncipe Alfonso cap a Marsella

Manifest d’Alfons XIII.

Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil.

No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósitos acumulados por la Historia de cuya custodia me han de pedir un día cuenta rigurosa. Espero conocer la auténtica expresión de la conciencia colectiva. Mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real reconociéndola como única señora de sus destinos.

También quiero cumplir ahora el deber que me dicta el amor de la Patria. Pido a Dios que también como yo lo sientan y lo cumplan todos los españoles.-

Alfonso, Rey.

Font: text llegit per Alfons XIII davant els seus ministres el 14/4 i publicat pel diari monàrquic ABC el 15/4/1931


Governs provisionals 

La primera fase de la República es caracteritza per l’aliança del socialisme amb bona part dels republicanisme i la seva voluntat de portar a terme un conjunt de reformes que havien de canviar molts aspectes de la política i l’economia de l’època. Aquest període, que s’anomena Bienni reformista, s’allarga entre 1931 i 1933.

Cal distingir entre el període dels governs provisionals (abril – desembre de 1931), en el qual es va aprovar la Constitució, i el Bienni reformista pròpiament dit (desembre 1931 – setembre de 1933) .

El 1r Govern provisional, 14/4/1931 – 15/10/1931. 

Indalecio Prieto (PSOE), Marcel·lí Domingo (Partit Radical Socialista), Casares Quiroga (Organización Republicana Gallega Autónoma), Fernando de los Ríos (PSOE), Lluís Nicolau d’Olwer (Partit Catalanista Republicà), Francisco Largo Caballero (PSOE), Diego Martínez Barrio (partit Radical, dretes), Alejandro Lerroux (Partit Radical, dretes), Manuel Azaña (Alianza Republicana, republicà d’esquerres), Niceto Alcalá Zamora (president; ex monàrquic, home d’ordre i catòlic), Julián Besteiro [president de les Corts], Álvaro de Albornoz (Partit Radical Socialista); Miguel Maura, conservador, fill del dinàstic Antonio Maura

Enmig de celebracions populars es va constituir un govern provisional format pels partits del Pacte de sant Sebastià i el PSOE. El govern provisional el formarien els homes del Comitè revolucionari que s’havia creat el 1930, i seria presidit per Niceto Alcalá Zamora. Les seves primeres mesures es van inspirar en el Pacte de Sant Sebastià: 

  • Consolidar la jornada laboral de 8 hores. 
  • Iniciar un projecte de reforma agrària. 
  • Plantejar reformes a l'exèrcit. 
  • Ampliar el nombre de mestres i augmentar els seus sous. 
  • Suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament religiós.




Aquest govern seria el que convocaria
eleccions a Corts Constituents per al dia 28/6/1931 (i segona volta el 8/5), amb sufragi universal masculí, rebaixant l’edat de votar dels 25 als 23 anys i amb llistes obertes per circumscripcions provincials, resultant, així, les primeres eleccions netes de la història espanyola. Les dones no podien votar però sí ser candidates.

A les eleccions del juny va sortir-ne vencedora la Conjunció republicano – socialista, que unia els republicans del Pacte de sant Sebastià amb el PSOE (ara sí, com a organització i no només a títol personal d’alguns dirigents). 

Segon govern provisional (16/10/31- 14/12/31).
A l’octubre, el president del govern, Niceto Alcalá-Zamora va dimitir pel seu desacord amb la preponderància de les esquerres al sí del govern, i va restar com president de la República, mentre que la presidència del govern la va assumir Manuel Azaña. Sota aquest segon govern provisional  es va aprovar la Constitució espanyola de 1931 (9/12/1931).

El significat de la Constitució de 1931.

La Constitució republicana de 1931 té una clara relació de continuïtat amb les manifestacions més avançades del constitucionalisme històric espanyol, és a dir, les constitucions de 1812, de 1869 i de 1873, i suposa una clara ruptura amb el sistema polític i constitucional de la Restauració que el va precedir durant més de mig segle, des de 1875, i que en la seva fase final va ser rematat amb la instauració d'un règim dictatorial a partir de 1923.

Cal destacar, així, la profunditat del canvi que va suposar la instauració del règim constitucional republicà el 1931. No es tractava, com havia passat altres vegades, d'un pronunciament o d'una crisi política que s’acabava amb un canvi governamental. Ni tan sols, tot i ser això molt important, d'un canvi en la titularitat de la Prefectura de l'Estat que pretengués mantenir intacte en tota la resta el règim polític existent. Al contrari, la Constitució republicana de 1931 introduïa profundes reformes estructurals que afectaven el conjunt del sistema institucional de l'Estat i que suposaven la instauració d'un nou règim polític de caràcter netament democràtic i social.

D'aquesta manera, el nou marc constitucional republicà proporcionava les condicions per a poder escometre la democratització de l'Estat i la seva configuració com un autèntic Estat de dret, tasques que no només havien quedat ajornades sine die durant el perllongat període alfonsí (i abans durant el període isabelí) sinó que fins i tot s'havia produït un procés d'involució que es va anar agreujant a mesura que transcorria el temps i es feia més palesa la crisi de sistema de la Restauració, i que havia culminat en la Dictadura de Primo de Rivera.

Amb aquesta democratització, el nou règim polític no només aturava el desfasament en relació amb els països europeus del nostre entorn que havia produït el creixent anquilosament de la Restauració i la involució de la dictadura primoriverista, sinó que suposava la connexió i homologació de les estructures institucionals espanyoles amb el constitucionalisme europeu en general, i, en particular, amb els corrents més avançats en aquell moment. Això es va posar clarament de manifest, fins i tot abans de ser aprovada la Constitució, en el curs del seu procés de gestació i elaboració, en el qual van servir de referència permanent les experiències i els models del constitucionalisme social d'entreguerres i de manera especial la Constitució alemanya de Weimar.

Traduït i adaptat de: Andoni Pérez, La Constitución republicana de 1931 siete décadas después, Cuadernos Republicanos, n.49, 2002, p.13-34

Característiques de la Constitució de 1931


Artículo 4º. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.

Artículo 8º. El estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Los territorios de soberanía del norte de África se organizarán en régimen autónomo en relación directa con el Poder central.

Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el art. 12.

Artículo 14. Son de la exclusiva competencia del Estado español la legislación y la ejecución directa en las materias siguientes: 1ª. Adquisición y pérdida de la nacionalidad y regulación de los derechos y deberes constitucionales. 2ª. Relación entre las iglesias y el Estado y régimen de cultos. 3ª. Representación diplomática y consular y, en general, la del Estado en el exterior; declaración de guerra; Tratados de paz; régimen de Colonias y Protectorado, y toda clase de relaciones internacionales. 4ª. Defensa de la seguridad pública en los conflictos de carácter suprarregional o extrarregional. 5ª. Pesca marítima. 6ª. Deuda del Estado. 7ª. Ejército, Marina de guerra y Defensa nacional. 8ª. Régimen arancelario, Tratados de Comercio, Aduanas y libre circulación de las mercancías. 17. Hacienda general del Estado.

Artículo 15. Corresponde al Estado español la legislación, y podrá corresponder a las regiones autónomas la ejecución: 1ª. Legislación penal, social, mercantil y procesal, y en cuanto a la legislación civil, la forma del matrimonio, la ordenación de los registros e hipotecas, las bases de las obligaciones contractuales y la regulación de los Estatutos, personal, real y formal, para coordinar la aplicación y resolver los conflictos entre las distintas legislaciones civiles de España. La ejecución de las leyes sociales será inspeccionada por el Gobierno de la República, para garantizar su estricto cumplimiento y el de los tratados internacionales que afecten a la materia. 5ª. Régimen minero y bases mínimas sobre montes, agricultura y ganadería, en cuanto afecte a la defensa de la riqueza y a la coordinación de la economía nacional. 6ª. Ferrocarriles, carreteras, canales, teléfonos y puertos de interés general. 7ª. Bases mínimas de la legislación sanitaria interior.

Artículo 16. En las materias no comprendidas en los dos artículos anteriores, podrán corresponder a la competencia de las regiones autónomas la legislación exclusiva y la ejecución directa, conforme a lo que dispongan los respectivos Estatutos aprobados por las Cortes.

Artículo 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. El Estado no reconoce distinciones y títulos nobiliarios.

Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.

Artículo 27. La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.

Artículo 33. Toda persona es libre de elegir profesión. Se reconoce la libertad de industria y comercio, salvo las limitaciones que, por motivos económicos y sociales de interés general, impongan las leyes.

Artículo 34. Toda persona tiene derecho a emitir libremente sus ideas y opiniones, valiéndose de cualquier medio de difusión, sin sujetarse a la previa censura

Artículo 36. Los ciudadanos de uno y de otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.

Artículo 38. Queda reconocido el derecho de reunirse pacíficamente y sin armas.

Artículo 39. Los españoles podrán asociarse o sindicarse libremente para los distintos fines de la vida humana, conforme a las leyes del Estado.

Artículo 51. La potestad legislativa reside en el pueblo, que la ejerce por medio de las Cortes o Congreso de los Diputados.

Artículo 52. El Congreso de los Diputados se compone de los representantes elegidos por sufragio universal, igual, directo y secreto.

Artículo 53. Serán elegibles para Diputados todos los ciudadanos de la República mayores de veintitrés años, sin distinción de sexo ni de estado civil, que reúnan las condiciones fijadas por la ley Electoral.

Artículo 67. El Presidente de la República es el Jefe del Estado y personifica a la Nación.

Artículo 75. El Presidente de la República nombrará y separará libremente al Presidente del Gobierno, y, a propuesta de éste, a los Ministros. Habrá de separarlos necesariamente en el caso de que las Cortes les negaren de modo explícito su confianza.

Artículo 76. Corresponde también al Presidente de la República: a) Declarar la guerra, conforme a los requisitos del artículo siguiente, y firmar la paz. b) Conferir los empleos civiles y militares y expedir los títulos profesionales, de acuerdo con las leyes y los reglamentos. c) Autorizar con su firma los decretos, refrendados por el Ministro correspondiente

Artículo 86. El Presidente del Consejo y los Ministros constituyen el Gobierno. Artículo 94. La Justicia se administra en nombre del Estado. La República asegurará a los litigantes económicamente necesitados la gratuidad de la Justicia. Los jueces son independientes en su función. Sólo están sometidos a la ley.

El sufragi femení

L'article de la Constitució que reconeixia el sufragi tant masculí com femení es va aprovar l'1/10/31. El sufragi femení va ser objecte de discursos i debats acalorats i de polèmica a la premsa. Entre els discursos a favor i en contra destaquen el de dues de les tres úniques diputades d'aleshores: Clara Campoamor i Victoria Kent (a les primeres eleccions de la República, les dones no podien votar però sí sortir elegides, i aleshores foren escollides 3 diputades; en tota la República el nombre total de diputades fou de 9).

“La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar; que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven; que ha sido simpatía y apoyo para los hombres que estaban en las cárceles; que ha sufrido en muchos casos como vosotros mismos, y que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella.” (Discurs a les Corts de Clara Campoamor, del Partit Radical, sobre el vot femení, 1/10/1931)

“En este momento vamos a dar o negar el voto a más de la mitad de los individuos españoles y es preciso que las personas que sienten el fervor republicano, el fervor democrático y liberal republicano, nos levantemos aquí para decir: es necesario aplazar el voto femenino. Y es necesario Sres. Diputados aplazar el voto femenino, porque yo necesitaría ver, para variar de criterio, a las madres en la calle pidiendo escuelas para sus hijos; yo necesitaría haber visto en la calle a las madres prohibiendo que sus hijos fueran a Marruecos; yo necesitaría ver a las mujeres españolas unidas todas pidiendo lo que es indispensable para la salud y la cultura de sus hijos. Por eso Sres. diputados, por creer que con ello sirvo a la República, como creo que la he servido en la modestia de mis alcances, como me he comprometido a servirla mientras viva, por este estado de conciencia es por lo que me levanto en esta tarde a pedir a la Cámara que despierte la conciencia republicana, que avive la fe liberal y democrática y que aplace el voto para la mujer.” (Discurs a les Corts de Victoria Kent, del Partit Radical Socialista [no el confongueu amb el PSOE])

Resultats de la votació a les Corts constituents de l'article favorable al vot femení


Fonts sobre el vot femení: dels textos, Ana Pujol, "Enfrentadas por un ideal: Clara Campoamor vs Victoria Kent", Historia Digital, XVIII, 32, (2018); de la votació, elaboració pròpia a partir de: Rosa M. Capel, El sufragio femenino en la 2ª República española, Granada, Universidad de Granada, 1975; Jagoba Álvarez, "¿Fueron las derechas las que hicieron posible el sufragio femenino?", El Obrero, 1/8/2021; Diario de sesiones de las Cortes constituyentes de la República española, n.48, 1/10/1931