La dictadura de Primo de Rivera va suposar un trencament important amb els partits de les dues primeres dècades del segle XX, especialment per als dos grans partits de la Restauració, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista, que van ser allunyats del poder durant la Dictadura i només alguns dels seus dirigents van reaparèixer al final de la dictablanda. Sense bases socials rellevants, aquests partits van ser incapaços d’adaptar-se a la nova política de masses.
Grans blocs de partits durant la Segona República a Espanya:1) Actors polítics encara que no partits polítics, hi havia la CNT, el sindicat anarcosindicalista amb gran presència a Catalunya i Andalusia, i la UGT socialista, majoritària a la resta d’Espanya.
2) Socialisme d’influència marxista, concretat sobretot en el PSOE de Francisco Largo Caballero. Malgrat la seva creixent radicalització va mantenir una aliança de llarga durada amb bona part del republicanisme, primer amb la Conjunción Republicano-socialista (1931-33) i després amb el Front Popular (1936). Una escissió minoritària va donar lloc al Partido Comunista de España (1921 - actualitat), que s’emmirallava en el model de la URSS.
3) El republicanisme. La dictadura de Primo de Rivera va suposar un trencament important amb els anys d’inici del segle XX i només el Partit Radical de Lerroux va sobreviure com a partit important.
a) Republicanisme d’esquerres. Partidaris de les reformes republicanes (agrària, de les relacions Estat – Església, de l’exèrcit, de l’organització territorial de l’estat, social i laboral, educativa i cultural). En formaren part el Partit Radical Socialista (1929-34) de Marcel·lí Domingo i els partits Acción Republicana (1925-34) i Izquierda Republicana (1934-59), ambdós amb Manuel Azaña. La Unión Republicana (1934-58) de Diego Martínez Barrio, més centrista, va integrar dissidents del PRS i del P.Radical.
b) En el republicanisme d’esquerres autonomista hi trobem ORGA de Galícia i l’Esquerra Republicana de Catalunya.
c) Els partits republicans conservadors eren partidaris de la República però aviat van criticar les seves reformes i es van separar de l’aliança existent entre el socialisme i el republicanisme d’esquerres. És el cas del Partit Radical (1908-36) de Lerroux i de la Dreta Liberal Republicana / Partido Republicano Progresista (1930 - 36) de Niceto Alcalá Zamora. Va ser un espai que va perdre pes en favor de partits dretans més autoritaris. També el 1934 el grup dels “agraris” va fundar el Partido Agrario Español (1934-36), declarat republicà, agrupà sectors ultraconservadors i altres de moderats, en un espai molt permeable amb la CEDA.
4) Hi va haver canvis molt importants en la dreta més conservadora, creixentment autoritària i en procés de feixistització. Durant la dictadura de Primo de Rivera, el règim va crear la Unión Patriótica (1924-30) a imatge del model feixista italià, si bé mai va aspirar a mobilitzar a la societat sinó que s’acontentà en agrupar funcionaris, militars o propietaris rurals. Va ser, però, un viver de dirigents dretans de la Segona República.
a) El partit més important de la dreta va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas, 1933-37) de José María Gil-Robles, format a partir d’organitzacions locals i regionals de dreta, vinculades sovint a propietaris agraris i cacis, militars i a l’església. Partit conservador, catòlic, autoritari, admirador del feixisme i del nazisme, partidari del corporativisme, es declarava “accidentalista”.
b) Altres grups van ser la Renovación Española / Bloque Nacional (1933-37) de José Calvo Sotelo (monàrquics, alfonsins), la Comunión Tradicionalista (carlins), i els extraparlamentaris i feixistes des de bon començament JONS (1931) i Falange Española (1933), fusionats el 1934 en Falange Española de las JONS amb el lideratge de José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
5) Cas a banda dins de la dreta són el PNB i la Lliga (dreta autonomista):
a) PNB (1895 – actualitat), clerical, aliat amb els carlins el 1931, evoluciona més cap al centre i cap a l’accidentalisme a partir de 1933 i refusa pactes amb la CEDA, autonomista, cert reformisme social, contrari al bàndol nacional en esclatar la guerra
b) La Lliga (1901-39), partit conservador, catòlic, autonomista, accidentalista però identificat amb la monarquia durant la dictadura de Primo de Rivera, pactarà amb la CEDA el 1936 i es posarà de la banda de Franco en esclatar la guerra civil. El 1933 canviarà el nom: de Lliga Regionalista a Lliga Catalana.
