El crac borsari de 1929 va desencadenar una profunda crisi als EUA. Però els efectes de la crisi no es van limitar a l’economia nord-americana sinó que va tenir un abast mundial, perquè la depressió americana va condicionar tota l’economia mundial per la reducció dels préstecs americans i la contracció de les importacions, convertint-se en la pitjor crisi que ha viscut el capitalisme. La Gran Depressió va afectar tota l’economia mundial al llarg de tota la dècada dels anys 30, amb una fase més aguda entre 1930 i 1932. Les economies industrials (i les que depenien d’aquestes per les exportacions de matèries primeres i productes alimentaris) van ser les més afectades i l’atur en va ser un dels efectes més clars.
A Espanya la crisi va impactar amb la retirada de capitals estrangers i la caiguda de les exportacions, fets agreujat per un dràstic fre a la inversió privada que va tenir lloc en 1931-34 per la desconfiança de l’empresariat cap a la República. Pel que fa a la intervenció de l’Estat, cal dir que les polítiques de la República van ser de caire reformista (“socialdemòcrata”) en 1931-33 i 1936 i van intentar solucionar els problemes estructurals de l’economia i la societat (com la reforma agrària). Enlloc de beneficiar a les grans empreses, com era tradicional, va beneficiar els assalariats.
