14 d’octubre 2023

4.1. El context internacional de la segona etapa de la Restauració (1898-1931)

El primer terç del segle XX es caracteritza al món occidental per ser una època de contrastos. Un món on primer avança la democràcia però on després de la Gran Guerra s’imposen progressivament les dictadures que abocaran el món a la Segona Guerra Mundial.

Als primers anys del segle XX, la democràcia representativa avançava arreu de l’Europa occidental, a través de l’extensió del sufragi masculí (França, Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Noruega ja havien assolit el sufragi universal masculí al segle XIX, i als primers anys del segle XX ho feren Àustria i Itàlia) i del reforçament dels parlaments davant dels executius. També arreu avançaven legislacions socials que beneficiaven les classes treballadores (assegurances contra la malaltia, els accidents de treball i la vellesa), amb el cas paradigmàtic de l’imperi alemany, on un partit socialista esdevenia la primera força del país el 1912.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va transformar el vell món. Per una banda va esperonar la Revolució Russa, que va transformar totes les fronteres de l’Europa de l’Est i amb la seva revolució social va emplenar les classes obreres d’esperança i les benestants de pànic. Per una altra banda, va consolidar els EUA com a primera potència mundial. I, finalment, les matances, el nacionalisme desbocat i l’empobriment i enriquiment sobtat d’uns o altres grups sobtats va radicalitzar la política.

En un primer moment (1918-1920) l’onada de transformacions polítiques va enfonsar l’antic imperi d’Àustria- Hongria i va esperonar la democràcia arreu d’Europa de l’Est, alhora que el sufragi femení avançava arreu: Dinamarca (1915), Suècia (1918), Gran Bretanya (1918), Alemanya (1918), Països Baixos (1919), Estats Units (1920), Àustria (1920). També la democràcia social avançava amb noves prestacions per als més desfavorits. Tanmateix, a partir de 1920, els règims autoritaris es van imposar arreu i només van resistir les democràcies consolidades. En aquest context de règims autoritaris va sorgir el feixisme italià, que va assolir el govern el 1922 amb el suport de les classes altes, la monarquia i l’exèrcit i un programa de nacionalisme extrem, irredemptisme territorial, anticomunisme i política totalitària que aspirava al control del conjunt de la societat i a la destrucció física dels opositors polítics. El 1933, amb aliances semblants i després d’una intensa campanya de terrorisme paramilitar i policial contra l’esquerra, Hitler va arribar al poder a Alemanya.