11 d’octubre 2023

F.7. Competències i sabers. Activitats d'estructuració i aplicació del bloc 2

Competències

Competència 1 Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals de l’Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat, per desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de desenvolupament sostenible. 

  • 1.1 Qüestionar maneres de vida insostenibles i socialment injustes mitjançant la cerca i l’anàlisi geogràfica de tota mena de fonts d’informació que tractin els reptes ecosocials presents i futurs des d’arguments basats en dades analitzades. 
  • 1.2 Aportar arguments a favor de la sostenibilitat i la justícia social a Espanya, utilitzant suport digital de gràfics, imatges i cartografia per presentar en públic dades rigoroses de manera eficient. 

Competència 3 Identificar i caracteritzar els medis naturals catalans i espanyols, relacionant-los amb els europeus i mundials, i amb els paisatges a què han donat lloc, per valorar-ne el grau de preservació i d’equilibri ecològic.  

  • 3.2 Relacionar els elements físics i l’acció antròpica en la configuració dels paisatges a diferents escales, discutint i valorant-ne el grau d’explotació, les potencialitats i els riscos

Competència 5 Interpretar la globalització com a context de l’evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents, investigant les seves relacions de causa i efecte, per promoure el respecte a la dignitat humana i al medi ambient com a base d’una ciutadania global. 

  • 5.2 Crear productes propis que expressin la necessitat de preservar el medi natural, indagant sobre els impactes de les maneres de producció, distribució i consum a escala local i global, i proposar actuacions de millora. 


Sabers Aproximació a la geografia

- Realització de treballs d’indagació geogràfica individuals o en grup que comportin la 
interpretació de dades i la verificació de les hipòtesis formulades. Comunicació dels 
resultats d’una recerca mitjançant presentacions, emprant les tecnologies de la informació 
geogràfica (TIG) i la terminologia específica en la descripció, l’explicació i la valoració dels 
fenòmens estudiats.
- Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’unes pautes de comportament individual i col·lectiu responsable. Apreciació de la diversitat de paisatges i de la necessitat de la seva gestió i preservació.

Sabers Medi ambient i paisatges

- Localització, identificació de problemàtiques i condicionants dels paisatges catalans i espanyols, analitzant de manera específica en el cas català la problemàtica de les àrees de muntanya, del litoral i del delta de l’Ebre.


_______________________________________________________________________

Competència 1
Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals
de l’Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat, per
desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de
desenvolupament sostenible. 

Criteris d’avaluació 

1.1 Qüestionar maneres de vida insostenibles i socialment injustes mitjançant la cerca i
l’anàlisi geogràfica de tota mena de fonts d’informació que tractin els reptes ecosocials
presents i futurs des d’arguments basats en dades analitzades. 

1.2 Aportar arguments a favor de la sostenibilitat i la justícia social a Espanya, utilitzant
suport digital de gràfics, imatges i cartografia per presentar en públic dades rigoroses de
manera eficient. 

El reconeixement per part de l’alumnat dels problemes econòmics i socials actuals de la
societat comporta saber identificar-los i prendre consciència de la responsabilitat individual i
col·lectiva i dels desafiaments més immediats, com l’emergència climàtica, el repte
demogràfic o la gestió de recursos limitats. Són situacions que qüestionen l’equilibri entre el
medi natural i els grups humans qui hi viuen i sovint formen part de processos a escala
global. Una ciutadania informada ha de mantenir debats que sotmetin a un judici crític els
missatges que es rebin des de mitjans oficials o informals, ha de prevenir la difusió
d’informacions falses o detectar la manipulació interessada. Un concepte clau serà la
capacitat de cercar informació fiable i utilitzar-la per construir pensament crític. Els
arguments que s’esgrimeixen en qualsevol debat públic o privat s’haurien de construir des
de la fonamentació científica que aporta l’anàlisi geogràfica, rebutjant qualsevol opinió no avalada per dades fiables, accessibles i contrastades. El desenvolupament del pensament
espacial crític constitueix l’actiu més gran d’una ciutadania formada i informada que reuneixi
les condicions necessàries per donar respostes ètiques davant els reptes actuals i futurs, i
prevenir-ne les conseqüències no desitjades. Tanmateix, l’alumnat hauria d’arribar a
reflexionar amb rigor sobre la transformació de patrons de consum insostenibles i
posicionar-se a favor de l’adopció d’hàbits de vida saludables en benefici propi i de tothom,
d’acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Competència 3
Identificar i caracteritzar els medis naturals catalans i espanyols, relacionantlos amb els europeus i mundials, i amb els paisatges a què han donat lloc, per
valorar-ne el grau de preservació i d’equilibri ecològic.  

Criteris d’avaluació 

3.1 Identificar i explicar els elements físics de Catalunya i Espanya, localitzant i reconeixent
en mapes regions geomorfològiques i bioclimàtiques amb característiques comunes i
específiques. 

3.2 Relacionar els elements físics i l’acció antròpica en la configuració dels paisatges a
diferents escales, discutint i valorant-ne el grau d’explotació, les potencialitats i els riscos. 

L’anàlisi de la diversitat natural del territori adquireix sentit en examinar la gran varietat
d’ecosistemes terrestres i aquàtics existents, que es reflecteixen en la xarxa d’espais
naturals protegits. Des del rigor que imposa el mètode comparatiu, basat en la recerca
d’analogies i diferències, tota anàlisi geogràfica ha de partir de dades i càlculs fiables que
puguin ser contrastats a l’hora de descriure les característiques i la distribució d’unitats
geomorfològiques, climàtiques, vegetals i hídriques. 

Descobrir els trets bàsics del medi natural espanyol i català permetrà localitzar els principals
conjunts paisatgístics i valorar-ne el grau de preservació. L’anàlisi dels elements físics i de
l’acció antròpica permetrà interpretar la configuració d’aquests paisatges i abordar-ne els
problemes ecològics, les potencialitats, els riscos i el grau d’explotació.

Competència 5
Interpretar la globalització com a context de l’evolució dels sistemes
econòmics i els comportaments socials recents, investigant les seves
relacions de causa i efecte, per promoure el respecte a la dignitat humana i al
medi ambient com a base d’una ciutadania global. 

Criteris d’avaluació 

5.1 Respectar i posicionar-se a favor de la dignitat humana, investigant el sistema de
relacions econòmiques globalitzades i els seus efectes territorials sobre els sectors
productius, i plantejar solucions raonades. 

5.2 Crear productes propis que expressin la necessitat de preservar el medi natural,
indagant sobre els impactes de les maneres de producció, distribució i consum a escala
local i global, i proposar actuacions de millora. 

L’evolució recent de les activitats econòmiques a Catalunya, Espanya i a la Unió Europea,
en tots els sectors, està emmarcada dins del fenomen de la globalització, el qual
contextualitza i determina les complexes relacions existents entre països i els seus sistemes
econòmics. Igualment, hi ha hagut transformacions socioculturals d’un gran impacte sobre la
distribució espacial de la població i els comportaments demogràfics. 

La investigació dels factors causants d’aquestes transformacions i de les seves
conseqüències sobre el territori i la societat obre un camp d’indagació ric d’aquestes
ecodependències. Les relacions d’interdependència i d’interconnexió es poden demostrar de
manera inductiva, especialment mitjançant l’estudi de casos o situacions properes i
rellevants per a l’alumnat, com poden ser l’origen de béns o serveis produïts i consumits,
aspectes relacionats amb l’assimilació d’idees, o comportament i estils de vida aliens a
pràctiques tradicionals. En arribar a l’anàlisi dels efectes positius i negatius de la
globalització, el respecte a la dignitat humana ha de prevaldre com a valor ètic d’una
ciutadania global i compromesa també amb el medi ambient.