Combustible fòssil, no renovable. Va ser el combustible fòssil més usat al segle XIX, però va ser desplaçat a començament de segle XX per la irrupció del petroli i l'electricitat. Les reserves de carbó estan concentrades a l'hemisferi nord i entre els països productors en destaquen tres: la Xina, els EUA i Rússia, que suposen el 60% de la producció mundial. Hi ha dues formes d’extracció: a cel obert i amb mines subterrànies.
Problemàtiques: l'extracció i el transport, i el fet de ser molt contaminant (produeix gasos d’efecte hivernacle i metalls pesants en la combustió); per evitar encariments dels costos es consumeix en zones properes a les d'extracció. Al ser un combustible relativament barat, alguns prediuen que lluny de quedar relegat, pot acabar per desbancar el consum de petroli.
Gran energia de la revolució industrial, va perdent importància; hi ha una certa producció (sobretot Astúries, Lleó, i lignits a Catalunya i Aragó, però la major part és d’importació (Sudàfrica, Indonèsia, Polònia, Rússia). Protecció estatal a la mineria, per raons laborals, que entra en contradicció amb el compromís de reduir les emissions de CO2.
A Espanya les centrals tèrmiques amb carbó s'estan tancant. De les 13 que hi havia el 2020, només en queden tres de plenament operatives (2023); dues a Astúries i una a Galícia i haurien d'estar totes parades el 2030. De tota manera, algunes centrals en principi parades es poden reactivar, com ha passat amb algunes el 2022 a causa dels alts preus de l'energia (2022).
