E.2.1. El petroli

El petroli és la principal font d’energia de la societat actual. Combustible fòssil, no renovable.

Els productes que s’obtenen del petroli són utilitzats en totes les branques dels processos productius i com a font de combustible dels principals mitjans de transport i des de la dècada de 1960, és la primera font energètica. A banda que la seva combustió produeix CO2, el seu transport és font d’accidents mediambientals pels seus vessaments.

Espanya i Catalunya: pràcticament no hi ha producció, però sí refineries. és la principal font d’energia i pràcticament tota és d’importació (Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola).

Els productes que s’obtenen del petroli a les refineries són:

• Productes gasosos: gasos de refineria (hidrogen, metà i età) i gasos liquats de petroli (propà i butà)
• Productes lleugers: gasolines i naftes
• Productes intermedis: querosè (combustible d’avions) i gasoil.
• Productes pesants: fueloil (combustible en centrals tèrmiques), olis, ceres, asfalts i coc de petroli.

L'OPEP és l'Organització de Països Exportadors de Petroli, el club dels grans productors de petroli del món (L’OPEP disposa del 77% de les reserves de petroli del món). Va ser fundada el 1960 a Bagdad per cinc països: Iran, Irak, Aràbia Saudita, Kuwait i Veneçuela, i actualment té 14 membres. El seu objectiu és coordinar i unificar les polítiques petrolieres entre els països membres per evitar que el preu del petroli baixi.

La demanda creixent de petroli provoca una tendència a l’augment del seu preu, que es reforça periòdicament quan l’OPEP intervé en el mercat: el 1973 per fer augmentar el preu i també el 1999, quan va decidir reduir la producció en 1,7 milions de barrils diaris, fet que comportà passar de 10$ per barril a 32,6$, en una “crisi” reforçada per la invasió d’Iraq i després per la primavera àrab.

L’altre gran actor del mercat del petroli són les grans companyies. N’hi ha de tres tipus: d’inversors privats (Exxon Mobil, BP, Shell, Total, Lukoil, Eni, Repsol, etc.,); les que operen com un apèndix d’un estat (especialment les National Oil Companies dels països de l’OPEP); participades per l’estat però amb estratègies guiades per criteris (com la brasilera Petrobras i la noruega Statoil).