La biodiversitat és la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius; però també la riquesa biològica a nivell genètic (variabilitat genètica dins d’una espècie), taxonòmic (diferents categories immediatament per dessota de l’espècie: subespècies, varietats, races, o per sobre d’ella: gèneres, famílies, etc.), i geogràfic (àrees geogràfiques diferents que contenen nombres d’espècies també diferents).
Ramon Margalef deia que la biodiversitat és el “diccionari” de la natura (l’inventari dels seus components), i l’ecodiversitat o diversitat ecològica n’és la “gramàtica” (les proporcions entre els diferents components i com aquests s’organitzen i interactuen dins dels ecosistemes, com la gramàtica ens permet organitzar les paraules per tal que formin textos intel·ligibles).
La “gramàtica” de la natura és encara molt desconeguda, però sabem que hi ha regles de construcció dels ecosistemes: aquests són fruit de la interacció dels seus components i d’una història evolutiva, geològica i biològica que ve de molt lluny i que ha patit pèrdues (per extincions individuals o massives), i guanys (per especiació, radiació evolutiva, invasió d’espècies allòctones, etc). Hi ha espècies que són clau pel bon funcionament dels ecosistemes, mentre que altres són relativament banals, si bé totes tenen un paper en els ecosistemes.Els humans som una espècie més en aquest món d’ecosistemes, però la nostra activitat els està agredint: destrueix hàbitats (especialment les selves tropicals, però també els boscos i les àrees humides i litorals), elimina les espècies més fràgils i n’afavoreix d’altres (domèstiques, antropòfiles, plaga, males herbes; espècies banals, en suma), contamina el medi, exhaureix el que per a nosaltres són recursos naturals però per als ecosistemes peces fonamentals del seu funcionament, a banda dels efectes globals del canvi climàtic. Els ecosistemes simplificats per l’home (camps de conreu, rius contaminats, ciutats, boscos i litorals) funcionen amb menys espècies i menys interaccions entre elles que els ecosistemes no alterats o poc alterats. No sabem fins on podem seguir perdent biodiversitat i, conscients que la que fins ara s’ha descrit (el nombre total d’espècies que hi ha actualment a la Terra pot trobar-se entre els 15 i 30 milions, o potser més i tot, però només n’hem descrit 1,8 milions) és només una fracció petita del total possible que hom ha estimat, és obligat ser prudents i aplicar, abans no sigui massa tard, el principi de precaució.
L'estat de la biodiversitat a Catalunya
L’abandonament de pastures i conreus ha fet augmentar els boscos i per això la fauna d’aquests ambients es manté estable o millora una mica, sobretot les espècies generalistes, però les de boscos madurs o de matollars davallen perquè els boscos catalans són relativament joves.
Ambients agrícoles i prats
El doble procés d’intensificació agrícola i d’abandonament de pastures i conreus han provocat una pèrdua continuada de la biodiversitat d’aquests ambients, especialment entre les espècies que depenen més d’aquests ambients, com ara els ocells esteparis o les papallones de prats. La promoció de pràctiques tradicionals o de l’agricultura sostenible té l’efecte contrari.
La qualitat general ha millorat però el seu estat de conservació és desfavorable, fet agreujat per l’expansió d’espècies exòtiques. Només el 40% de rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua.
Medi marí i litoral
La pesca ha fet davallar les poblacions d’espècies i la pressió sobre el litoral ha comportat la destrucció i deteriorament d’hàbitats marins i litorals. Els efectes del canvi climàtic ja són evidents en el mar català (escalfament de l’aigua, pujada del nivell del mar, major freqüència d’episodis amb manca d’oxigen).
Font: adaptat de Joandomènec Ros, “La biodiversitat: origen, funció i amenaces”, Atzavara, L’, 2011, Vol. 20, p. 5-15; Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, Estat de la natura a Catalunya 2020
