La civilització dels residus està deixant una empremta tràgica en les aigües de mars i oceans de bona part del planeta, i els plàstics en són la mostra més destacada i persistent. L’acumulació de residus de polímers sintètics plàstics és un dels problemes més preocupants per al present i el futur del medi marí. La nostra percepció de la realitat pot estar marcada per la qualitat de les aigües de la nostra platja preferida, però desenes d’estudis científics demostren que ens trobem davant un problema global.
El 2015 es va calcular que cada any arriben al mar entre 4,8 i 12,7 milions de tones de restes de plàstics i que als mars i oceans del planeta hi flotaven “com a mínim” uns 5,25 bilions de partícules de materials plàstics, amb un pes total de 268.940 tones. A la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi floten unes 1.455 tones de residus plàstics.El problema és l’enorme quantitat de plàstic que es fabrica (de 1950 a 2017 se n’haurien fabricat 8.300 milions de tones, cada minut es venen 1M d’ampolles de plàstic al món, el 2018 es van produir 360 milions de tones de plàstics, de les quals 62 a Europa), la seva llarga durada (una bossa de plàstic trigarà entre 55 i 150 anys en degradar-se), i, contra el que sembla a vegades, el seu difícil reciclatge. Segons xifres de Greenpeace, a Espanya, dels plàstics usats en un any (2019) se’n recuperen per al reciclatge entre 300.000 i 520.000 tones, unes 787.000 tones van als abocadors, 172.000 tones són incinerades i 318.000 tones són exportades a altres països, teòricament per a ser reciclades però sembla que són països amb baixes exigències mediambientals i per tant és molt probable que acabin en abocadors.
Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra. Molt probablement, però, no som encara prou conscients d’una altra tipologia de residus que se’n deriva i que en forma de petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre fan cap a les clavegueres.
Són els anomenats microplàstics, que es classifiquen segons la procedència en microplàstics primaris (que es fabriquen per a l’ús directe en productes i aplicacions industrials, com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris (deguts a la fragmentació d’objectes plàstics més grans).
Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans.
Els microplàstics suposen un problema sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot el que ens apliquem a la pell és absorbit i acaba al reg sanguini. Pel que fa al medi ambient, peixos i ocells, per exemple, en són víctimes. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.
Què caldria fer per reduir la contaminació per plàstics ?
