Per frenar-ho, el 1987 es va aprovar el Protocol de Montreal, acord internacional que prohibia l’ús dels CFC. En substitució seva es fan servir compostos menys nocius, però no innocus, ja que la majoria són gasos d’efecte hivernacle. Des d’aleshores la situació ha millorat.
De tota manera, cada any hi ha oscil·lacions en la mida de la zona on la concentració d’ozó disminueix, que es fa més gran coincidint amb l’arribada de la primavera a l’hemisferi sud, com explica un article de National Geographic del 2020. També hi ha perspectives que posen en dubte que la situació es pugui donar per tancada, ja que sembla que les oscil·lacions s’estan fent més grans i que la tendència a la baixa s’ha estancat des del 2010, sense que sigui clar del tot cap a on evolucionarà perquè els CFC emesos seran actius a l’atmosfera durant molt de temps. Es tem també per l’evolució del forat de l’Àrtic, que va assolir l’abril de 2020 una mida rècord.
Què podem fer per frenar la destrucció de la capa d’ozó?
- Llençar els residus de frigorífics, refrigeradors i aparells d’aire condicionat només a través de Deixalleries, Punts Verds i gestors autoritzats. Si no ens desfem d’aquests aparells de forma adequada, els CFC que contenen poden alliberar-se.
- Substituir els CFC dels aparells d’aire condicionat més antics per refrigerants alternatius. Evitarem així que, per un mal manteniment, els gasos arribin a l’ozonosfera.
- Reduir l’ús del vehicle privat en els nostres desplaçaments, ja que en la combustió de la benzina es generen òxids de nitrogen, que també contribueixen a la destrucció de la capa d’ozó. El transport públic o compartir cotxe són bones alternatives.
- Moderar el consum d’energia en la climatització, en la il·luminació i en altres usos. La major part de l’energia que consumim procedeix dels combustibles fòssils (petroli, gas natural, etc.), i en la seva producció també s’emeten òxids de nitrogen.
Fonts: Pla de sostenibilitat de la UB, ESCINews UPF, National Geographic, 16/9 i 5/11/2020.