Als anys 50 s’havia produït una progressiva inserció d’Espanya en els organismes internacionals i, en el marc de la Guerra Freda, Espanya s’havia situat entre els aliats dels Estats Units. Aquesta inserció internacional va ser incompleta, ja que es quedava fora tant de l’OTAN com de les Comunitats
Europees (CECA; CEE y CEEA o EURATOM) (tant en un cas com en l’altre la integració no es produiria fins a l’assoliment de la democràcia), però a partir de 1959 hi hagué un canvi molt important de política econòmica i una progressiva internacionalització de l’economia espanyola.
Aquesta internacionalització va transformar radicalment l’economia i la societat espanyoles, mentre el règim intentava mantenir bàsicament immutable el sistema polític. Els canvis de mentalitat associats a la transformació social, més la tasca desenvolupada per l’oposició, van fer impossible el manteniment
del franquisme després de la mort de Franco.
