Després del fracàs del cop d’Estat a Catalunya (19 al 21/7/36), van sorgir diverses columnes cap al
front d’Aragó: anarquistes (especialment la Durruti), del PSUC –UGT (la Carles Marx), i d’Esquerra (la Macià-Companys). Normalment sense armament pesat, mal armades i amb poca disciplina, les milícies només van poder estabilitzar un llarg front d’uns 300 km amb uns 30.000 voluntaris, catalans i aragonesos. Aquestes columnes no es van integrar a l’exèrcit fins després del Maig de 1937, però l’exèrcit no donà més bons resultats (mapa: el front d'Aragó a inicis de la Guerra Civil). El front no es va moure fins a la batalla de Teruel (desembre 37 – febrer 38), que va donar lloc al seu enfonsament. Lleida va caure el 3/4/38 i la frontera entre les dues zones va quedar fixada al Segre, des d’on no es va moure fins que va començar l’ocupació de Catalunya, al desembre de 1938.
L’altre front que es va obrir breument l’estiu de 1936 fou l’intent fracassat de conquerir
Mallorca (agost – setembre de 1936), a iniciativa de la Generalitat, el capità Bayo (cap de la base aeronaval de Barcelona) i el capità de la guàrdia civil de València, Manuel Uribarry, i les reticències del govern de Madrid. L’expedició va conquerir Menorca, Eivissa i Formentera, però es va estancar a la zona est de Mallorca, a causa de la decisiva intervenció italiana a l’illa. L’expedició va poder retornar a Barcelona a finals d’agost i tot seguit els franquistes van recuperar les illes menors a excepció de Menorca per la pressió britànica i francesa. Mallorca es va convertir tot seguit en una gran base aèria i naval de la intervenció italiana a la guerra. (Mapa: màxima ocupació republicana a les Illes després dels corresponents desembarcaments).
El bombardeig de
Catalunya. Les tropes franquistes i els seus aliats van bombardejar Catalunya des de l’octubre de 1936, quan el creuer Canarias va bombardejar Roses. El febrer de 1937 van bombardejar Barcelona per primera vegada i els bombardejos es van estendre per tota la costa catalana, normalment amb avions i vaixells amb base a Mallorca, tan sobre objectius militars com estrictament civils. Especialment greus van ser els bombardejos de Barcelona d’abril de 1938, els de Lleida, els de les poblacions del sud de Catalunya arran de la batalla de l’Ebre i els de les columnes de fugitius del final de la guerra a l’Alt Empordà, tot plegat amb un balanç d’uns 5.000 morts.
En una pregunta de selectivitat amb la foto de dalt es demanava la descripció, que havia d’incloure la perspectiva aèria, els impactes de bombes sobre la ciutat i la seva concentració en una àrea específica a causa que queien des de les bodegues dels avions, amb caiguda lliure.
- Per prevenir els bombardeigs van caldre organitzar tot un sistema d'alarma i de construcció de refugis antiaeris. Busca informació sobre què van ser la Junta de Defensa Passiva de Catalunya i les Juntes de Defensa Local.
La batalla de l’Ebre (juliol – novembre 1938). Catalunya estava aïllada de la resta del territori republicà des l’abril de 1938. La batalla de l’Ebre va començar el 25/7/1938 amb l’ofensiva republicana i el creuament de l’Ebre. Franco va haver de suspendre la seva ofensiva contra València i es traslladà a la zona per dirigir els combats. Però el riu esdevingué un obstacle per a les tropes republicanes, agreujat perquè els franquistes van obrir les portes dels embassaments riu amunt. L’aviació alemanya i italiana van ser fonamentals per estabilitzar el front, a inicis d’agost, i la retirada de les brigades internacionals va afeblir més la República. Els 16/11/38, les tropes republicanes tornaven a creuar el riu i retornaven a les posicions inicials. La batalla costà a la vida a 25.000 franquistes i 30.000 republicans i suposà la desfeta per part de la República del seu exèrcit més preparat i ben equipat (Mapa: escenaris de la Batalla de l'Ebre, Viquipèdia). Acabada la batalla de l’Ebre, el 23/11/1938 l’exèrcit franquista va iniciar l’ofensiva contra Catalunya. Els bombardeigs i les pèrdues humanes i materials sofertes van impedir sostenir el front. Tarragona va caure el 15 de gener de 1939 i Barcelona el dia 26. Els franquistes van arribar a la frontera entre el 31/1 i el 10/2/39, segons el tram. El govern de la Generalitat, amb molts altres catalans i espanyols va marxar a l’exili el 5/2/39. Franco havia signat la supressió de l’autonomia el 5/4/38 en conquerir Lleida i l’aplicà a mesura que conqueria Catalunya. El Diario de Burgos, publicat a la seu de la capital de Franco i sota control governamental, escrivia que “el decreto traerá a los habitantes a la realidad para recordarles que no pueden ser más que españoles y después de eso catalanes y que tenemos fuerza sobrada para obligarles a ello si no quieren serlo de grado”. (Mapa: Viquipèdia)
- Amplia breument les característiques de l'ofensiva franquista sobre Catalunya.
"Trinxeres" (TV3): La retirada republicana
