13 d’octubre 2023

3.4.4. El catalanisme durant la primera etapa de la Restauració

Definicions i precedents

Entenem per catalanisme aquell “moviment de reivindicació nacional que propugna el reconeixement político-cultural de Catalunya” (Diccionari d’història de Catalunya, Ed62, 1992, p.216).

Entre les causes del catalanisme, una pregunta de les PAU de juny de 2019 destacava les següents:
  • L'evolució econòmica diferenciada entre Catalunya i el conjunt d'Espanya (que ja hem vist) i l'impacte de les polítiques econòmiques estatals. especialment la defensa del proteccionisme que es feia des de Catalunya, malgrat que els productors castellans de cereals també la feien, sovint provocava una forta reacció en contra:

“Durant tota la primera meitat del segle XIX, la indústria espanyola de forma moderna es resumí en la indústria tèxtil, i aquesta en el treball del cotó. Ara: el 90% de fusos i telers cotoners es concentraren a Catalunya. La campanya proteccionista, en aquestes condicions, no arribà a reforçar la solidaritat espanyola, sinó que va fer de Catalunya, als ulls de la majoria dels espanyols, el símbol de l’egoisme capitalista i d’un pretès perill per a la unitat del país” (Adaptat de: Pilar Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Ed.62, 1986, vol. I, p.77)

 

  • L'evolució social diferenciada, fruit de l'evolució econòmica diferenciada, que feia que la problemàtica catalana fos força diferent del conjunt espanyol i fos interpretada des dels governs espanyols com una mostra de "separatisme".
  • L'existència de moviments polítics que, des de la primera meitat del segle XIX, criticaven el centralisme de l'estat: les revoltes anticentralistes de la revolució liberal, el federalisme, i el carlisme (vegeu UD1 i el federalisme en aquesta mateixa UD3).
  • La reivindicació literària i cultural de la Renaixença (vegeu UD1)

A partir de la dècada de 1870 el moviment catalanista va més enllà de les reivindicacions literàries o lingüístiques i pren un caire polític. Hi haurà dues grans tendències: un catalanisme progressista i un catalanisme conservador.

Les grans reivindicacions d’aquesta època són la defensa del dret civil català i de la llengua catalana, la revalorització de la història i de les aportacions de Catalunya a Espanya, i la defensa d’alguna forma d’autogovern per a Catalunya. En general, però, com havia passat al llarg del segle XIX, consideren que Catalunya és la “pàtria” i Espanya la “nació”.

La Jove Catalunya (1870-1875) és la primera entitat clarament catalanista, formada per joves entre els que destaca Àngel Guimerà, amb el català com a llengua oficial i dedicada sobretot a activitats literàries. Aplegava gent de procedències diverses, des del federalisme a sectors conservadors. Catalunya és definida com a pàtria, regió, nacionalitat… Semblen estar d’acord en la necessitat de revertir el procés uniformitzador d’Espanya però no es posaran d’acord en com fer-ho i es dissoldran el 1875.


El catalanisme progressista: Valentí Almirall (1841-1904)

Valentí Almirall provenia del federalisme i és considerat el primer teòric del catalanisme. Les seves característiques principals eren:
  • Davant del catalanisme conservador, Almirall tindrà influències del federalisme, i defensarà postures més democràtiques, amb més influència del reformisme social i amb menys influències religioses. Davant del federalisme, en canvi, les seves posicions no eren tant avançades i desconfiava del sufragi universal.
  • Per Almirall, les reivindicacions polítiques catalanes es justificaven per l’existència d’una història, una llengua i una cultura pròpies, però també per les diferències entre una Catalunya industrial i una Espanya fonamentalment agrària, amb un clar predomini de les classes tradicionals i amb un sistema polític centralista.
  • L’existència d’aquesta particularitat catalana exigia unes institucions polítiques pròpies, dotades de les atribucions polítiques necessàries per atendre amb eficàcia els problemes del país.
  • Almirall era molt crític amb el sistema de la Restauració, que va denunciar al llibre España tal cual es (1887), en el qual va assenyalar que el caciquisme, la corrupció i el frau electoral impedien la reforma de la vida política espanyola i que la societat catalana hi estava subordinada a interessos que no eren els seus. Per això va voler mobilitzar la societat catalana i a partir d’aquí aconseguir canvis polítics.
Almirall va dur a termes diverses iniciatives polítiques entre 1879-1886:
  • Diari Català, 1879-1881: perspectiva majoritàriament federal; hi va plantejar que el catalanisme havia de preocupar-se dels interessos materials del país.
  • 1r Congrés Catalanista, 1880: impulsat per Almirall, hi van participar congressistes de tendències molt diverses. Es va defensar el dret català, es va proposar la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana i es va acordar la creació del Centre Català.
  • Centre Català, 1882-1888: grup polític que havia de fixar els principis teòrics del catalanisme: defensa de la llengua i del dret civil, divisió comarcal i proteccionisme.
    • Va ser l’iniciador de la celebració de l’11 de setembre, amb una missa el 1882.
    • Segon Congrés Catalanista: convocat pel Centre Català, es va celebrar el 1883 i va reunir grups polítics de tendències molt diverses per discutir si calia que els catalans s’apuntessin només a organitzacions estrictament catalanes
    • El 1885 el Centre Català va presentar al rei Alfons XII la “Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña”, document conegut normalment com a Memorial de Greuges i que és conegut com el primer manifest polític del catalanisme.
    • Va participar a la campanya en defensa del dret civil català de 1888-89.
    • Tanmateix, les diferències existents entre els participants van impedir que el Centre Català es convertís en un partit polític, i l’oposició d’Almirall a l’Exposició Universal del 1888, no compartida pràcticament per ningú, va portar el Centre Català a perdre la seva influència política.
  • Lo catalanisme, 1886: llibre teòric d’Almirall, on exposa amb claredat el seu ideari polític

Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya.

No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys d’atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que per aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó que creiem que el que és convenient i alhora just és donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d’Espanya perquè de totes les parts de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola. El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals. [...] Senyor: se’ns arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui troben bo i imiten nacions cultes d’Europa, per ser substituït pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges. I com si amb tot això no n’hi hagués prou, fa temps que s’amenaça, i avui s’intenta destruir amb obstinació, o si més no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de la robusta i moral organització de la família catalana i de la nostra propietat, que va augmentant i creixent a mesura que unes generacions succeeixen a unes altres generacions. A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat una indústria espanyola que en quaranta anys ha progressat i assolit un nivell altíssim. Aquesta indústria és atacada d’arrel d’uns quants anys ençà, i darrerament ho ha estat i ho és per mitjà del tractat amb França i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.

Pregunta a PAU sobre el Memorial de Greuges:


















Lo catalanisme (dos fragments):




Les solucions espanyoles poden ser monàrquiques o republicanes (...) Totes les solucions arrenquen del principi de reconèixer les personalitats de les distintes regions en què la història, la geografia i el caràcter dels habitants han dividit la Península (...) Qualsevol que fos la solució, Catalunya formaria un tot amb personalitat i vida pròpia. Dins de les limitacions que s'hagués imposat per la unió, i excepció feta de les atribucions que hagués delegat en lo poder general, exerciria lliurement totes les demés que són pròpies de la sobirania. Ella, doncs, cuidaria exclusivament de son dret privat, de sa llengua, de sa administració, de son govern, etc., etc., en quant fos de son interès particular(...) Dins de Catalunya hi hauria d’haver una gran descentralització administrativa, podent les comarques i municipis exercir per delegació algunes atribucions polítiques (...) [El poder legislatiu de Catalunya l’exercirien les Corts catalanes que] podrien, per exemple, compondre’s no de dos, sinó de tres cossos, que deliberessin junts i votessin separadament (...): l’un de representants populars, elegits per votació directa en proporció a la població total de Catalunya, l’altre de representants dels districtes, designats en número igual per cada un d’aquestos, i el tercer de representants de corporacions (...) Si la solució que proposem no agrada, poden buscar-se’n d’altres que seran bones per als temps d’avui si reuneixen les dues condicions següents: la de donar participació al sufragi popular directe i la de contrabalancejar son poder, a l’objecte d’anar-lo depurant dels vicis que li ha empeltat lo fals parlamentarisme (...) Importància de les llibertats civil i personal. Lo dret privat és sens dubte un dels primers elements de la vida dels pobles. En ell se basen les llibertats personal i civil

Analitza el projecte polític d'Almirall a partir d'aquest esquema

El catalanisme conservador.

Dins del catalanisme conservador hi ha diferents moviments:

Durant la Restauració un sector important del clergat català es va acostar al catalanisme. Aquest moviment s’anomena vigatanisme, perquè va ser impulsat en gran mesura per les autoritats eclesiàstiques del bisbat de Vic. El moviment va ser liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe de Vic entre 1882 i 1899 Josep Morgades. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic entre 1899 i 1916 és el gran teòric del grup. A la seva obra La tradició catalana (1892) defensava un catalanisme catòlic, la visió catòlica de la família, la propietat i la religió, i la visió d’una edat mitjana idealitzada. Aquest grup impulsa la tendència que els bisbes de Catalunya fossin catalans i la restauració de monestirs com Ripoll. Grup ben connectat amb els conservadors catalans, els quals, al seu torn, sovint tenien bons contactes a Madrid. Per exemple, Torras i Bages accedí al bisbat de Vic gràcies a les gestions de Manuel Duran i Bas mentre aquest era ministre de justícia. Lema (atribuït a ) Torras i Bages: Catalunya serà cristiana o no serà.





La Renaixensa, 1871-1903, publicació sobretot literària, oposada al Diari Català d’Almirall; es vincularà a la Lliga de Catalunya i a la Unió Catalanista (vegeu tot seguit); decau a partir de 1901 amb la politització plena del moviment.

Lliga de Catalunya, 1887-1901. Escissió conservadora del Centre Català menada, entre altres, per Enric Prat de la Riba. Va fer campanya a favor del dret català i va contribuir a formar la Unió Catalanista el 1891. El 1888 va enviar el Missatge a la Reina Regent demanant autonomia per a Catalunya. 

El 1889 inicià una campanya contra el nou Codi Civil, que unificava tota la legislació civil a nivell espanyols i eliminava el dret civil català. Quan el govern espanyol va acceptar de respectar el codi civil català, el fet va ser considerat “la primera victòria del catalanisme”.

Unió Catalanista, 1891-1936. Federació d’entitats catalanistes. Entitat fonamental a finals del segle XIX i inicis del segle XX per la seva tasca de construcció d’un ideari comú a tot el catalanisme o, com a mínim, al catalanisme conservador. Va patir la divisió entre sectors que s’oposaven a participar en política, com la publicació La Renaixensa, i els que sí volien fer-ho, com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, que editaven el diari La Veu de Catalunya, els quals funden el 1899 el Centre Nacional Català. La gran aportació de la Unió Catalanista seran les Bases de Manresa o Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, de 1892. La Unió Catalanista va convocar el 1892 el concurs en què la lletra actual dels Segadors es va escollir com a himne. Hi a haver una gran polèmica perquè l’autor, Emili Guanyavents, era un conegut anarquista i els sectors conservadors trobaven que la lletra era massa radical.




Bases per a la Constitució Regional Catalana acordadas per la assamblea de delegats celebrada á Manresa los dias 25, 26 y 27 de mars de 1892 (Les Bases de Manresa han sortit diverses vegades a PAU en els darrers anys !!!) (Imatge: assamblea de les Bases de Manresa segons la Il·lustració Catalana, 282, Viquipèdia)


PODER CENTRAL

BASE 1.ª

— Sas atribucions. Vindrán á cárrech del poder central:

a) Las relacions internacionals.

b) L’exèrcit de mar y terra, las obras de defensa y la ensenyansa militar.

c) Las relacions econòmicas d’Espanya ab los demés paíssos, y en conseqüencia, la fixació dels aranzels y’l ram d’Aduanas.

d) La construcció y conservació de carreteras, ferrocarrils, canals y ports que sían d’interès general. En las d’interès inter-regional podrán posarse d’acort lliurement las regions interessadas, intervenint lo poder central sols en cas de desavinensa. Las vías de comunicació d’interés regional serán d’exclusiva competencia de las regions. Igual criteri se seguirá en los serveys de Correus y Telégrafos.

e) La resolució de totas las qüestions y conflictes inter-regionals.

f) La formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arriben las rendas d’Aduanas, deurá distribuhirse entre las regions á proporció de sa riquesa.

— Sa organisació.— Lo poder central s’organisará baix lo concepte de la separació de las funcions llegislativa, executiva y judicial.

Lo poder llegislatiu central radicará en lo Rey Cap del Estat y en una Assamblea composta de representants de las regions, elegits en la forma que cada una estime convenient; lo número de representants será proporcional al d’habitants y á la tributació, tenintne tres la regió á la que n’hi corresponguin menos.

Lo poder executiu central s’organisará per medi de Secretarías ò Ministeris que podrán ésser: de Relacions exteriors, de Guerra, de Marina, d’Hisenda y del Interior.

Constituhirá lo poder suprèm judicial un Alt Tribunal format per magistrats de las regions, un per cada una d’ellas, elegidas per las metexas; cuydará de resoldre’ls conflictes inter-regionals y de las regions ab lo poder central y d’exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Aquest tribunal no’s considerará superior gerárquich dels tribunals regionals que funcionarán ab entera independencia.

Disposicions tranzitorias.- Atenent que las relacions que, segons los preceptes constitucionals vigents, unexen l’Estat ab la Iglesia han sigut sancionadas per la potestat d’aquesta, se mantindrán aquellas, mentres abdúas potestats, de comú acort, no las modifiquen.

Lo poder central procurará concordar ab lo Sant Pare la manera de subvenir la dotació de Cult y Clero y de provehir las dignitats y prebendas eclesiásticas en armonía ab la organisació regional; y tant si’s sosté’l Real Patronat, com si’s restableix la disciplina general de la Iglesia, deurá procurarse que, respecte de Catalunya,’s previngue en lo concordat que hagen d’ésser catalans los que exercescan jurisdicció eclesiástica propia ò delegada, com també los obtentors de dignitats y prebendas.

Lo deute públich avuy existent vindrá á cárrech del poder central; mes aquest no podrá, crearne de nou, quedant de compte de las diversas regions lo que en l’esdevenidor contreguin pera son sosteniment y’l de las cargas del poder central.

PODER REGIONAL

BASE 2.ª— En la part dogmática de la constitució regional catalana’s mantindrá’l temperament expansiu de nostra llegislació antiga, reformant, pera posarlas d’acort ab las novas necessitats, las sabias disposicions que conté respecte dels drets y llibertat dels ciutadans.

BASE 3.ª— La llengua catalana será la única que ab carácter oficial podrá usarse á Catalunya y en las relacions d’aquesta regió ab lo poder central.

BASE 4.ª— Sols los catalans, ja ho sian de naxensa, ja per virtut de naturalisació, podrán desempenyar á Catalunya cárrechs públichs, fins tractantse dels guvernatius y administratius que depenguen del poder central. També deurán ésser desempenyats per catalans los cárrechs militars que importen jurisdicció.

BASE 5.ª— La divisió territorial sobre la que’s desenrotlla la gradació gèrárquica dels poders guvernatiu, administratiu y judicial, tindrá per fonament la comarca natural y’l municipi.

BASE 6.ª— Catalunya será la única soberana de son govern interior; per lo tant, dictará lliurement sas lleys orgánicas; cuydará de sa llegislació civil, penal, mercantil, administrativa y processal; del establiment y percepció de impostos; de la encunyació de la moneda, y tindrá totas las demés atribucions inherents á la soberanía que no corresponguin al poder central, segons la Base 1.ª

BASE 7.ª— Lo poder llegislatiu regional radicará en las Cort catalanas, que deurán reunirse cada any en època determinada y en lloch diferent. Las Corts se formarán per sufragi de tots los caps de casa, agrupats en classes fundadas en lo treball manual, en la capacitat ò en las carreras professionals y en la propietat, industria y comers, mitjansant la corresponent organisació gremial en lo que possible sía.

BASE 8.ª— Lo poder judicial s’organisará restablint l’antiga Audiencia de Catalunya; son president y vice-presidents, nombrats per las Corts, constituhirán la suprema autoritat judicial de la Regió, y s’establirán los tribunals inferiors que sían necessaris, devent ésser fallats en un período de temps determinat y en última instancia dintre de Catalunya tots los plets y causas. S’organisarán jurisdiccions especials com la industrial y la de comers. Los funcionaris del ordre judicial serán responsables.

BASE 9.ª— Exercirán lo poder executiu cinch ò set alts funcionaris nombrats per las Corts, los qui estarán al davant dels diversos rams de la administració regional.

BASE 10.ª— Se reconexerá á la comarca natural la major latitut possible d’atribucions administrativas peral govern de sos interessos y satisfacció de sas necessitats. En cada comarca s’organisará un Consell, nombrat per los municipis de la metexa, quin exercith las citadas atribucions.

BASE 11.ª— Se concedirán al municipi totas las atribucions que necessita pera’l cuydado de sos interessos propis y exclusius. Pera la elecció dels cárrechs municipals se seguirá’l meteix sistema de representació per classes adoptat pera la formació de las Corts.

BASE 12.ª— Catalunya contribuhirá á la formació del exèrcit permanent de mar y terra per medi de voluntaris, ò bé d’una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845. Lo cos de exèrcit que á Catalunya corresponga será fixo y á ell deurán pertányer los voluntaris ab que hi contribuexi. S’establirá ab organisació regional la reserva, á la que quedarán subgectes tots los minyons d’una edat determinada.

BASE 13.ª— La conservació del ordre públich y seguritat interiors de Catalunya, estarán confiadas al sometent, y pera’l servey actiu permanent se creará un cos semblant al de Mossos de la Esquadra ò de la Guardia civil. Dependrán en absolut totas aquestas forsas del poder regional.

BASE 14.ª— En la encunyació de la moneda; Catalunya deurá subgectarse als tipos unitaris en que convingan las regions yls tractats internacionals de Unió monetaria, essent lo curs de la moneda catalana, com la de las demés regions, obligatori en tota Espanya.

BASE 15.ª— La ensenyansa pública, en sos diferents rams y graus, deurá organisarse d’una manera adecuada á las necessitats y carácter de la civilisació de Catalunya. La ensenyansa primaria la sostindrá’l municipi y en son defecte la comarca; en cada comarca, segons sía son carácter agrícola, industrial, comercial, etc., s’establirán escolas prácticas d’agricultura, d’arts y oficis, de comers, etc. Deurá informar los plans d’ensenyansa’l principi de dividir y especialisar las carreras, evitant las ensenyansas enciclopèdicas.

BASE 16.ª— La Constitució catalana y’ls drets dels catalans estarán baix la salvaguardia del poder executiu catalá, y qualsevol ciutadá podrá deduhir demanda davant dels tribunals contra’ls funcionaris que la infringexin.

BASE 17.ª— Disposicions tranzitorias:- Continuarán aplicantse’l Còdich penal y’l Còdich de comers, però en l’esdevenidor será de competencia esclusiva de Catalunya’l reformarlos. Se reformará la llegislació civil de Catalunya prenent per base son estat anterior al dret de Nova Planta y las novas necessitats de la civilisació catalana. Se procurará immediatament acomodar las lleys processals ab arreglo á la nova organisació judicial establerta, y mentrestant s’aplicaran las lleys d’Enjuiciament civil y criminal.

Manresa, 27 de Mars de 1892.— Per acort de la Assamblea de Delegats de la Unió Catalanista.— Lo President, Lluís Domenech y Montaner.— Los Secretaris, Joseph Soler y Palet; Enrich Prat de la Riba.

a