3.4.2. El carlisme durant la primera etapa de la Restauració

El carlisme era un moviment hereu de l’absolutisme de la primera meitat del segle XIX que tenia com a principal característica la reivindicació de la il·legitimitat dinàstica d’Isabel II i el seu fill Alfons, i la reivindicació de la línia que arrencava del germà de Ferran VII, Carles.

Les zones de més influència carlista van ser el País Basc, Navarra i Catalunya. L’oposició carlista va provocar diverses guerres, totes acabades amb derrota carlista: 1a Guerra Carlista (1833-40), 2a Guerra Carlista o Guerra dels Matiners (Catalunya, 1846-49), aixecaments esporàdics de 1869, i 3ª Guerra Carlista (1872-76).

La 3a Guerra Carlista va a tenir com a escenaris principals el País Basc i Navarra, el Prepirineu català i el Maestrat. A la seva fi, Carlos VII, es va exiliar a França i el govern liberal va suprimir el règim foral del País Basc (els furs bascos s’havien mantingut al llarg del segle XVIII perquè les províncies basques s’havien mantingut fidels a Felip Vè, i al XIX perquè tot l’arc polític basc era “fuerista”. El 1878, però, es van acordar els concerts econòmics, segons els quals les províncies basques pagarien una quota anual a l’administració estatal, provinent dels impostos que recaptarien directament les diputacions provincials. A Navarra, els furs havien estat suprimits el 1839, després de la 1a Guerra Carlista, i substituïts per un conveni econòmic el 1841, que es va confirmar durant tota la Restauració malgrat alguns intents dels governs espanyols per suprimir-lo.

Després de la guerra.

La derrota militar i l’aliança creixent entre l’església del Papa Lleó XIII (1878-1903) i el règim de la Restauració va deixar el carlisme sense diversos suports, fet que es va fer evident també a Catalunya, on la jerarquia eclesiàstica catalana va renunciar a donar suport al carlisme.

El carlisme va intentar adaptar-se a la nova situació defensant la religió, el fuerisme, i Carles VII, però acceptava el nou ordre liberal.

Els integristes de Ramón Nocedal i Fèlix Sardà van liderar el sector integrista (Partido Integrista), que continuava considerant que “el liberalisme és pecat”, inspirant-se en l’actitud d’un papa anterior, Pius IX (1864), que condemnava el liberalisme com un error i contrari a la fe.

A la foto, el pretendent Carles VII (foto, NYPL).