Davant d'unes societats creixentment diverses, s'han donat diverses respostes sòciopolítiques, tal i com resumeix Carlos Giménez, "Interculturalisme. Definició, especificitat i dimensions", Barcelona Societat. Revista d'informació i estudis socials", n.16, 2009, p.32-41
Les dues perspectives que els estudis recents presenten com a més coherents amb la democràcia pluralista són el multiculturalisme i, cada vegada més, l'interculturalisme:
El multiculturalisme es defineix per la coexistència de diferents cultures o realitats ètniques en una mateixa societat (TERMCAT). Promou polítiques que:
- reconeixen la diversitat cultural de la societat
- promouen el desenvolupament de les diferents cultures i la seva participació en tots els àmbits de la societat
(Cal distingir multiculturalisme de multiculturalitat; el multiculturalisme és la política que defensa el reconeixement de la diversitat de cultures i la seva promoció; la multiculturalitat és el reconeixement o l la constatació de l'existència d'aquestes diverses cultures).
L'interculturalisme és la interrelació de diferents cultures o realitats ètniques en una mateixa societat, les quals conviuen de forma pacífica i respectuosa i s'enriqueixen mútuament.
En general, l'enfocament intercultural es caracteritza per tres etapes:- Descentralització: implica tenir consciència que la pròpia visió del món depèn de les referències culturals que s'han construït fins aquest moment, identificant-les i prenent distància per reconèixer-les.
- Penetració del sistema de l'altre: sortir-se de si mateix/a per veure les coses des de la perspectiva de l'altra persona. És una actitud d'obertura, un esforç personal d'indagació.
- Negociació: trobar l'acord i la comprensió mínima i necessària per evitar o ultrapassar una confrontació o conflicte.
____________________________________________________________________________
Polèmica
La sexualització de les #dones comença de ben petites i ens acompanya tota la vida
— Igualtat i Feminismes (@igualtatcat) August 23, 2022
Que ens haguem de cobrir els pits en alguns espais n'és una mostra. És també #discriminació
En el dia mundial del #topless, reivindiquem l'alliberament dels nostres cossos#NormalitatFeminista pic.twitter.com/VTjxdHAE8Q
Comunicació als Ajuntaments sobre discriminacions a les piscines municipals
El Govern de Catalunya està compromès amb els drets humans i amb la igualtat i dignitat de
totes les persones tal i com preveu l’Estatut de Catalunya en el seu article 2, i amb el
desplegament de l’article 4 que estableix el mandat als poders públics de promoure el ple
exercici de les llibertats i drets de les persones.Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació
La Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, aprovada pel
Parlament de Catalunya, té per objectiu establir els principis i regular les mesures i els
procediments per a garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació.
Aquesta norma obliga els poders públics a vetllar per la no-discriminació per qualsevol dels
motius descrits en l’article 1.3 de la llei, entre el quals s’inclou el sexe o gènere, les conviccions
religioses i la indumentària.Durant el 2022 l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtat i
Feminismes ha tingut coneixement de diferents casos de discriminació a les piscines d’ús
públic.En aquest sentit, cal recordar que les administracions públiques, inclosos els Ajuntaments,
han de vetllar per a garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació.Situacions de discriminació
En primer lloc, constitueix una discriminació la prohibició a les dones d’utilitzar les
instal·lacions amb el tors nu (el que es coneix com a topless).En segon lloc, és discriminatòria la prohibició d’alletar un infant en una piscina.
En tercer lloc, tampoc es pot limitar a cap dona l’ús d'un vestit de bany que tapi més parts del
seu cos, com el vestit de bany integral. Aquesta peça de roba està fabricada amb polièster,
el mateix material que es fa servir per a qualsevol banyador, cosa que el fa adequat per a l’ús
en una piscina.Prohibició de la discriminació
L’article 1 de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació,
descriu les situacions que poden ser susceptibles de discriminació entre les quals hi ha el
sexe o gènere i les conviccions religioses.La llei considera com a discriminació “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència
basada en algun dels motius a què fa referència l’article 1 que tingui per objecte o per resultat
anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels
drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones” (Article 4.j). En aquest sentit la prohibició a les dones d’anar amb el tors nu o donar el pit, així com l’ús de vestits de bany
més llargs, són accions que exclouen una part de la població de l’accés a determinats serveis
i vulneren la lliure elecció de cada persona sobre el seu propi cos.El que cal respectar és la condició imprescindible que el vestit de bany sigui adequat per a
l’activitat aquàtica, d’una banda; que garanteixi la higiene personal i la salut pública; i que en
tot cas cobreixi els genitals de la persona. En aquest sentit, ha de quedar prohibit l’ús de roba
de carrer per al bany.Aprofitem també per recordar que no es pot impedir l’entrada a les piscines públiques a cap
col·lectiu pel seu origen o ètnia, com grups de joves racialitzats o famílies gitanes, ja que això
podria constituir una infracció administrativa recollida a l’article 43 de la Llei 19/2020.Inaplicació de les ordenances
Per tant, no seran d’aplicació les ordenances municipals que prohibeixen alguna de les tres
pràctiques descrites i caldrà que els ajuntaments les modifiquin per tal que s’adeqüin a la Llei
19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació.Barcelona, 22 de març de 2023
Najat El Hachmi, "Les mores també tenim mugrons", diari ARA, 29/6/2023 (fragment)
La pregunta clau que ens fa Najat EL Hachmi és: "Si no ens deixen fer topless és discriminació, però si ens obliguen a cobrir-nos per entrar a l'aigua és respecte, diversitat, integració, religió, diferència cultural?
