diumenge, 15 d’octubre del 2023

0.4. Però, què és la història ?

  • Font del dibuix: dibuix de l'humorista Perich, publicat a Josep Fontana, Historia. Análisis del pasado y proyecto social, Barcelona, Crítica, 1982
  • "'Ciència dels homes', hem dit; és encara massa vague. Cal afegir 'dels homes en el temps'. L'historiador no només pensa 'l'humà'. L'atmosfera en què el seu pensament respira naturalment és la categoria de la durada" (M.Bloch, 1984 [1949], p.27)
  • "La creença en un nucli ossi de fets històrics existents objectivament i amb independència de l'historiador és una fal·làcia absurda (...) L'historiador comença amb una selecció provisional dels fets i per una interpretació provisional a la llum de la qual s'ha fet la selecció (...) i a mesura que va treballant tant la interpretació com la selecció i ordenació de les dades van sofrint canvis" (E.H.Carr, 1984 [1961], p.16 i 40)
  • "Serà bo que es comenci a estudiar la història com un conjunt de mètodes que tenen per finalitat principal la d'ajudar els homes a comprendre la seva situació present a través del desxiframent del seu passat" (J.Fontana a C.F.S Cardoso / H.P.Brignoli, 1986 [1976], p.9)
  • "'Ciència normal' significa investigació basada fermament en una o més realitzacions científiques passades, realitzacions que alguna comunitat científica particular reconeix, durant un temps, com a fonament de la seva pràctica posterior" (T.S.Kuhn, 1975 [1962], p.33-34). A aquestes realitzacions científiques, l'autor les va anomenar "paradigmes".

En definitiva, què és la història?
  • La història és la ciència que estudia les societats humanes del passat, inclòs el passat recent i fins i tot el present vist amb perspectiva històrica. En això coincideix amb altres ciències socials, que també analitzen les societats humanes des de perspectives diverses: la geografia, l'economia, la ciència política, la filosofia, ... El que distingeix a la història és:
    • la seva atenció especial al passat
    • la seva intenció globalitzadora
  • Realitzar aquest estudi implica sempre una selecció de materials històrics i una interpretació d'aquests materials.
  • Les eines per portar-ho a terme són el mètode, la teoria (en el marc de la qual usem el mètode) i un procediment de "control de qualitat" que consisteix en un conjunt de requisits que fan possible l'objectivitat en història. Aquest conjunt d'eines és el que anomenem el "mètode historiogràfic".
  • El coneixement obtingut amb aquestes eines, com en totes les ciències, és sempre provisional, però, al mateix temps, molt superior a qualsevol altre forma d'aproximar-se al passat que no les utilitzi.
  • En publicacions especialitzades a vegades es distingeix entre "història" i "historiografia". Des d'aquesta perspectiva, la història seria la realitat del passat, mentre que la historiografia seria l'estudi d'aquest passat.
  • Aquesta explicació de "què és la història" respon també a la pregunta "per a què serveix la història":
    • Des del moment que les nostres visions del món inclouen una visió del passat, la història és la ciència que proporciona la versió més solvent d'aquest passat.
    • Hi ha altres usos de la història, que són molt quotidians: turístics, divulgatius, d'oci, etc.


Bibliografia dels apartats 4 i 5

a