- Font del dibuix: dibuix de l'humorista Perich, publicat a Josep Fontana, Historia. Análisis del pasado y proyecto social, Barcelona, Crítica, 1982
- "'Ciència dels homes', hem dit; és encara massa vague. Cal afegir 'dels homes en el temps'. L'historiador no només pensa 'l'humà'. L'atmosfera en què el seu pensament respira naturalment és la categoria de la durada" (M.Bloch, 1984 [1949], p.27)
- "La creença en un nucli ossi de fets històrics existents objectivament i amb independència de l'historiador és una fal·làcia absurda (...) L'historiador comença amb una selecció provisional dels fets i per una interpretació provisional a la llum de la qual s'ha fet la selecció (...) i a mesura que va treballant tant la interpretació com la selecció i ordenació de les dades van sofrint canvis" (E.H.Carr, 1984 [1961], p.16 i 40)
- "Serà bo que es comenci a estudiar la història com un conjunt de mètodes que tenen per finalitat principal la d'ajudar els homes a comprendre la seva situació present a través del desxiframent del seu passat" (J.Fontana a C.F.S Cardoso / H.P.Brignoli, 1986 [1976], p.9)
- "'Ciència normal' significa investigació basada fermament en una o més realitzacions científiques passades, realitzacions que alguna comunitat científica particular reconeix, durant un temps, com a fonament de la seva pràctica posterior" (T.S.Kuhn, 1975 [1962], p.33-34). A aquestes realitzacions científiques, l'autor les va anomenar "paradigmes".
En definitiva, què és la història?
- La història és la ciència que estudia les societats humanes del passat, inclòs el passat recent i fins i tot el present vist amb perspectiva històrica. En això coincideix amb altres ciències socials, que també analitzen les societats humanes des de perspectives diverses: la geografia, l'economia, la ciència política, la filosofia, ... El que distingeix a la història és:
- la seva atenció especial al passat
- la seva intenció globalitzadora
- Realitzar aquest estudi implica sempre una selecció de materials històrics i una interpretació d'aquests materials.
- Les eines per portar-ho a terme són el mètode, la teoria (en el marc de la qual usem el mètode) i un procediment de "control de qualitat" que consisteix en un conjunt de requisits que fan possible l'objectivitat en història. Aquest conjunt d'eines és el que anomenem el "mètode historiogràfic".
- El coneixement obtingut amb aquestes eines, com en totes les ciències, és sempre provisional, però, al mateix temps, molt superior a qualsevol altre forma d'aproximar-se al passat que no les utilitzi.
- En publicacions especialitzades a vegades es distingeix entre "història" i "historiografia". Des d'aquesta perspectiva, la història seria la realitat del passat, mentre que la historiografia seria l'estudi d'aquest passat.
- Aquesta explicació de "què és la història" respon també a la pregunta "per a què serveix la història":
- Des del moment que les nostres visions del món inclouen una visió del passat, la història és la ciència que proporciona la versió més solvent d'aquest passat.
- Hi ha altres usos de la història, que són molt quotidians: turístics, divulgatius, d'oci, etc.
Bibliografia dels apartats 4 i 5
- ACPV, "Nivell C1.Quadern d'Expressió Escrita", Cursos Centre Carles Salvador, s.l., s.d.
- Julio Aróstegui, La investigación histórica. Teoría y método, Barcelona, Crítica, 2001
- Marc Bloch, Apologia de la història, Barcelona, Empúries, 1984 [1949]
- Edwar H. Carr, ¿Qué es la historia?, Barcelona, Ariel, 1984 [1961]
- Josep Fontana, Presentación, dins Ciro F.S Cardoso / H.Pérez Brignoli, Los métodos de la hsitoria Barcelona, Crítica, 1986 [1876]
- Thomas S. Kuhn, La estructura de las revoluciones científicas, México, Fondo de Cultura Económica, 1975 [1962]
- Pàgina web "Competència informacional a l'aula"
- Anna Blasco i Glòria Durban, Guia d’aplicació a l’aula de la 1a fase de la competència informacional. Model 3 fases. PAUTA de cerca per l’alumnat. Dificultat 8, 2011
- Héctor Ruiz Martín, Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre, Science Bits, 2020
- Institut Pla de l'Estany, El treball de recerca al Batxillerat, Banyoles, diverses edicions (consulta la darrera versió a la secció Estudis - Batxillerat de la web de l'Institut)
- Mercè Jariot / Montserrat Rodríguez, Els objectius de la investigació, UAB, 2022
- Mercè Jariot / Montserrat Rodríguez, La planificació de la investigació, UAB, 2022
- Jürgen Kocka, "Criterios de objetividad en la historiografía", dins, del mateix autor, Historia social. Concepto. Desarrollo. Problemas, Alfa, Barcelona / Caracas, 1989, p.58-64
- María Pilar Perla, "Cómo redactar un artículo divulgativo", Comunicaciencia, Universidad de la Rioja, s.d.
- Serveis lingüístics de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UVIC. Argumenta [en línia]. Barcelona: setembre 2006 [Data de consulta: 01-02-23]. Unitat 11. He de redactar un informe. Disponible a: <http://www.uab.cat/servei-llengues>.
- Max Turull et. al., Guia pràctica per fer un bon treball de recerca a Batxillerat #20 consells essencials, Barcelona, ICE-UB, 2021
- UPF, "L'article científic", Parles UPF, s.d.