J.7. Valoració dels serveis socials i polítiques d'educació i sanitat

Com ja hem vist, l’estat del benestar és el conjunt de polítiques que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida dels individus i assegurar la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Dit d’una altra manera, l’Estat assegura uns mínims bàsics de protecció als seus ciutadans, amb la finalitat d’evitar o superar determinades contingències com la pobresa o l’exclusió. Val a dir que tant les diferències històriques, culturals, socials, demogràfiques i/o econòmiques entre països com la seva evolució fan de l’estat del benestar un marc polític heterogeni entre països i canviant en el temps. Entre els serveis especialment importants que presta l'estat del benestar hi ha la sanitat i l'educació.

Els serveis socials tenen per principis la igualtat, la solidaritat i la universalitat. Allà on hi ha més serveis socials, les societats són més igualitàries i ofereixen més oportunitats a tothom; allà on n'hi ha menys, la societat és més desigual i àmplies capes de la societat no gaudeixen d'oportunitats per dur a terme els seus plans de vida. Així, una major despesa en serveis públics (per exemple, en sanitat), millora un indicador clau com és la mortalitat infantil.

Ara bé, més enllà de la despesa en sanitat o educació que fa un país, cal tenir en compte que la prestació d'uns serveis socials públics i universals garanteix unes millors condicions de vida que no pas quan aquests serveis socials es deixen a la iniciativa privada i l'accés de cadascú a aquests serveis en funció dels seus ingressos. Un cas clàssic és la comparació de l'esperança de vida entre l'estat del benestar europeu i la sanitat privada americana, i com malgrat que els EUA gasten més en sanitat els seus resultats són pitjors.

La relació entre educació i creixement econòmics és complexa, però a grans trets es pot establir que 

• l'educació en el món actual ofereix més oportunitats als individus per a unes millors condicions laborals i de vida;
• "En tots els països europeus, la taxa de pobresa relativa és més elevada entre la
  població amb menys capital educatiu. En el cas espanyol, la probabilitat d’experimentar risc de pobresa és tres vegades més gran entre la població amb estudis
  bàsics que entre la població amb estudis superiors. En períodes de dificultats
  econòmiques, la polarització formativa de la societat catalana afavoreix que una
  part significativa de la població, que està situada en posicions més vulnerables,
  pateixi els efectes de la crisi" (B.Albaigés i G.Ferrer, L'èxit educatiu a Catalunya, Fundació Jaume Bofill, 2012)
• l'educació és una palanca fonamental per al creixement dels països, de manera que a més inversió en educació més possibilitats d'un creixement sòlida a llarg termini 
• “Better education does not only lead to higher individual income, but also is a necessary (although not always sufficient) precondition for long-term economic growth" (Lutz, W., Creso Cuaresma, J., & Sanderson, W. (2008). The demography of educational attainment and economic growth. Science, 319(5866), 1047-1048, citat a Ourworldindata.org https://ourworldindata.org/global-education)
• Per a obtenir l'èxit educatiu cal una important inversió pública en educació, si bé a partir d'un determinat moment no és tant important el que es gasta sinó com es gasta (gràfic: Ourworldindata.org), a més d'altres elements que condicionen fortament l'aprenentatge, com ara :
• el nivell d'ingressos de la llar
• el capital educatiu de la família
• la valoració social i familiar de l'educació i de l'esforç per aprendre

Malauradament, entre les moltes desigualtats que es troben al món de l'educació, una de les més importants continua essent la desigualtat de gènere, de manera que hi ha països que continuen discriminant a les noies, i això, al capdavall és un greu inconvenient per al seu desenvolupament.