Competències 1, 2, 5, 6 i 7
- Analitzar la complexitat de l'espai geogràfic (elements i dinàmiques), i especialment la seva diversitat (estructures sòcioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere) i les maneres de vida insostenibles i socialment injustes que provoca, i les conseqüències de la globalització.
- Discutir propostes alternatives de gestió territorial amb criteris de sostenibilitat, dinamisme econòmic, cohesió, justícia social i equitat de gènere.
- Seleccionar i analitzar informació geogràfica (especialment imatges, cartografiaI gràfics).
- Ser capaç d'analitzar un problema geogràfic en diferents escales d'anàlisi.
Sabers: el sector secundari en un món global
- Caracterització del teixit industrial català i espanyol: singularitats, nuclis i eixos.
- Identificació de les tendències i problemàtiques de la indústria catalana i espanyola en el marc de la Unió Europea i del món: processos de reestructuració productiva i deslocalització a escala global.
- Apreciació dels canvis en el model de desenvolupament industrial pel que fa a les dimensions socials, econòmiques, ambientals i paisatgístiques que se’n deriven.
- Avaluació d’empremtes ecològiques i la dependència energètica.
- Incorporació de la perspectiva de gènere en els estudis geogràfics.
______________________________________________________
Competència 2
Descobrir i analitzar la complexitat de l’espai geogràfic català, amb els elements i dinàmiques que el configuren, per valorar els diferents paisatges rurals i urbans i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat, equilibri i dinamisme econòmic.
Criteris d’avaluació
2.1 Trobar i transmetre els valors dels diferents paisatges rurals i urbans de Catalunya reconeixent la complexitat sistèmica del medi natural i de les activitats humanes.
2.2 Proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i dinamisme econòmic, a partir de l’anàlisi del territori.
La comprensió de l’espai geogràfic implica assumir-ne la complexitat com a sistema en què es combinen elements naturals i l’acció humana. Les variables seran, per tant, múltiples i interrelacionades. Tot sistema està integrat per subsistemes que, un cop desagregats, faciliten una anàlisi detallada de les seves característiques, cosa que porta a resoldre el problema de l’escala d’anàlisi. A partir de les òptiques local i global, l’escala permet delimitar el camp o la parcel·la d’estudi.
Caldrà considerar les dimensions social, econòmica, ambiental i cultural del territori i la configuració de paisatges, tant rurals com urbans, amb els seus canvis i permanències, per apreciar-ne la diversitat i els valors, així com la necessitat de gestió i preservació amb criteris de sostenibilitat i dinamisme econòmic.
La interpretació d’imatges ajuda a despertar la curiositat de l’alumnat per territoris desconeguts i a redescobrir llocs familiars, i a generar els seus propis recursos visuals des de la creativitat, incloent-hi croquis i esbossos. Com a complement a l’observació de paisatges, que també pot ser directa sobre el terreny, la cartografia i els gràfics són fonts d’informació visual valuoses
Competència 1
Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals de l’Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat, per desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de desenvolupament sostenible.
Criteris d’avaluació
1.1 Qüestionar maneres de vida insostenibles i socialment injustes mitjançant la cerca i l’anàlisi geogràfica de tota mena de fonts d’informació que tractin els reptes ecosocials presents i futurs des d’arguments basats en dades analitzades.
1.2 Aportar arguments a favor de la sostenibilitat i la justícia social a Espanya, utilitzant suport digital de gràfics, imatges i cartografia per presentar en públic dades rigoroses de manera eficient.
El reconeixement per part de l’alumnat dels problemes econòmics i socials actuals de la societat comporta saber identificar-los i prendre consciència de la responsabilitat individual i col·lectiva i dels desafiaments més immediats, com l’emergència climàtica, el repte demogràfic o la gestió de recursos limitats. Són situacions que qüestionen l’equilibri entre el medi natural i els grups humans qui hi viuen i sovint formen part de processos a escala global. Una ciutadania informada ha de mantenir debats que sotmetin a un judici crític els missatges que es rebin des de mitjans oficials o informals, ha de prevenir la difusió d’informacions falses o detectar la manipulació interessada. Un concepte clau serà la capacitat de cercar informació fiable i utilitzar-la per construir pensament crític. Els arguments que s’esgrimeixen en qualsevol debat públic o privat s’haurien de construir des de la fonamentació científica que aporta l’anàlisi geogràfica, rebutjant qualsevol opinió no avalada per dades fiables, accessibles i contrastades. El desenvolupament del pensament espacial crític constitueix l’actiu més gran d’una ciutadania formada i informada que reuneixi les condicions necessàries per donar respostes ètiques davant els reptes actuals i futurs, i prevenir-ne les conseqüències no desitjades. Tanmateix, l’alumnat hauria d’arribar a reflexionar amb rigor sobre la transformació de patrons de consum insostenibles i posicionar-se a favor de l’adopció d’hàbits de vida saludables en benefici propi i de tothom, d’acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Competència 6
Reflexionar críticament sobre la cohesió territorial i les injustícies socials en els àmbits català i espanyol, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere, per fer propostes d’acció amb criteris de solidaritat, compromís i justícia social.
Criteris d’avaluació
6.1 Denunciar les desigualtats individuals i els problemes territorials, identificant-ne l’origen en processos passats i recents d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques o paràmetres de gènere, amb un compromís a favor de la solidaritat i la cohesió territorial.
6.2 Proposar solucions a problemes relacionats amb la falta de cohesió territorial, les desigualtats socials i laborals, o per motiu de gènere, que sorgeixin de la reflexió crítica i el coneixement.
La geografia constitueix un instrument d’anàlisi de l’espai creat i ordenat per les comunitats socials. Els llocs i les regions en resulten la raó d’estudi, ja que en aquests àmbits és on es pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l’espai. El territori és divers per múltiples factors, com la desigual localització de recursos naturals, diferents situacions demogràfiques i socioeconòmiques, teixits productius, graus d’especialització, capacitat d’innovació, dinàmiques urbanes, cultures i identitats, entre molts d’altres. És objecte de la geografia conèixer aquesta diversitat, detectar-ne les injustícies socials i fer propostes a favor de la solidaritat, la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats, fent especial atenció a les problemàtiques que atenyen les dones, com a éssers individuals i com a col·lectiu, per tal de contribuir a una redefinició dels rols de gènere en el marc d’una relació entre iguals.
En aquest sentit, la geografia pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidàries i participatives, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatòries, amb la finalitat de consolidar en l’alumnat la solidaritat i la cooperació com a valors per assolir la cohesió mitjançant les polítiques redistributives d’ordenació del territori i de desenvolupament regional, i potenciar l’estat del benestar.
Competència 7
Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent.
Criteris d’avaluació
7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous.
7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.
Les aportacions del coneixement geogràfic atorguen la possibilitat de presentar alternatives a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu. Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials. La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i d’altres àmbits. També comporta posar en acció eines com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, recollir dades, organitzar sistemàticament la informació recollida, tractarla, contrastar-la amb altres evidències i extreure’n conclusions justificades.
Moltes estratègies han de ser negociades amb altres persones i requereixen el treball en equip mitjançant processos de discussió i deliberació per revisar i generar productes consensuats. La finalitat d’aquests sabers i l’aportació del pensament geogràfic conflueixen en el desenvolupament d’un autoaprenentatge permanent i un compromís cívic actiu per preveure i avaluar conseqüències i prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar respostes innovadores.
El coneixement geogràfic esdevé fonamental en l’anàlisi i la planificació d’alternatives als diversos reptes socials i possibilita que l’alumnat faci seus els espais i els medis on desenvolupa la vida quotidiana i s’hi identifiqui territorialment i en l’exercici d’una ciutadania activa i crítica.
