Resum de competències
- 1. Fer-se preguntes sobre el passat i analitzar fonts
- 2. Comparar els règims polítics de la contemporaneïtat durant la Guerra Civil
- 3. Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística d'Espanya
- 5. Analitzar la societat espanyola i, especialment les diferents formes d'organització i participació política i social
- 6. Analitzar les creences i ideologies durant la Guerra Civil
- 8. Analitzar els fets històrics des de la perspectiva del gènere i especialment les diferents visions de la dona a l'Espanya nacional i a l'Espanya republicana
Resum de sabers - Aproximació a la història
- Aplicació dels mètodes de recerca de les ciències socials en l’anàlisi problematitzada i multicausal de fenòmens de l’entorn i dels seus vincles amb fenòmens globals. Relació entre la cronologia històrica general i la història personal, familiar i comunitària.
- Valoració del paper de les persones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica, especialment amb col·lectius minoritzats.
Resum de sabers - societats en el temps
- Anàlisi del context de la insurrecció militar i de les fases principals de la Guerra Civil. Establiment de relacions amb la situació internacional: l’auge dels totalitarismes i els feixismes, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust.
- Anàlisi de la situació de Catalunya durant el conflicte: guerra, revolució i situació de la població civil a la rereguarda. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte: repressió, exili i resistència.
Compromís cívic
- Participació i exercici de la ciutadania global mitjançant les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació. Reflexió crítica sobre les oportunitats i els reptes de la societat de la informació i de les xarxes socials.
________________________________________________________________
Competències
Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat, formar-se un criteri propi a partir del contrast d’informacions i desenvolupar el pensament crític.
Criteris d’avaluació
1.1 Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre fets o fenòmens històrics, seleccionar, analitzar i obtenir informació de diferents fonts per interpretar el passat de manera crítica, aportant arguments i dades contrastats.
1.2 Comunicar i transferir els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin formats i llenguatges diversos i la presentació de la informació en mitjans i entorns digitals, així com usar adequadament el vocabulari específic de la història contemporània mitjançant la lectura activa, l’elaboració de textos escrits, les intervencions orals i les produccions audiovisuals, construint un discurs rigorós, coherent i inclusiu.
1.3 Demostrar la comprensió integrada de sabers i mostrar una actitud participativa en el marc de l’exercici d’una ciutadania democràtica.
Perquè l’alumnat desenvolupi el pensament crític, és fonamental que arribi al coneixement a partir de l’ús i la interpretació de diverses fonts (escrites, materials, orals, visuals, etc.), que empri les eines per estructurar la informació i que utilitzi correctament el vocabulari específic per crear explicacions sobre els fets i per comunicar-les per mitjans diversos. Actualment, el món digital permet a l’alumnat accedir a moltes d’aquestes fonts per gestionar la informació, però exigeix més que mai la capacitat crítica per seleccionar-les, comprendre-les, interpretar-les, contrastar-les i validar-les. Caldrà aplicar els procediments d’indagació i recerca històrica per interpretar el passat, analitzar el present i prendre decisions de futur com a ciutadans democràtics. Caldrà fer-se preguntes pertinents, formular hipòtesis i objectius; planificar la recerca; cercar, seleccionar i analitzar les fonts amb relació a l’objectiu de la recerca; contrastar i elaborar la informació, i establir conclusions, formular interpretacions i comunicar-ne els resultats.
Competència 2
Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l’estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat, posant en valor els principis democràtics.
Criteris d’avaluació
2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.
2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.
2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.
L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no només com a resultat de l’entesa i l’acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l’establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han anat succeint des de la fi de l’absolutisme i la construcció de l’estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d’interès social i projectes de l’entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.
Competència 3
Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples i desenvolupar l’empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.
Criteris d’avaluació
3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.
3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.
Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i propòsits d’idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l’articulació i l’organització territorial de l’Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L’existència d’identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l’Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l’anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d’identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.
Competència 5
Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
Criteris d’avaluació
2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.
2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.
2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.
L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no només com a resultat de l’entesa i l’acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l’establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han anat succeint des de la fi de l’absolutisme i la construcció de l’estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d’interès social i projectes de l’entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.
Competència 3
Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples i desenvolupar l’empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.
Criteris d’avaluació
3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.
3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.
Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i propòsits d’idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l’articulació i l’organització territorial de l’Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L’existència d’identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l’Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l’anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d’identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.
Competència 5
Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.
Criteris d’avaluació
5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
5.2 Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.
5.3 Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.
5.4 Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.
L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d’un país i mesurar l’abast dels èxits socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre’n l’evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions d’altres disciplines com són l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d’altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s’ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant al món agrari com a l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l’ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.
Competència 6
Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
Criteris d’avaluació
6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.
6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.
Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’època de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d’estat que va comportar la seva fi. Cal que l’alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l’actual context d’involució d’alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.
5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
5.2 Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.
5.3 Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.
5.4 Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.
L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d’un país i mesurar l’abast dels èxits socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre’n l’evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions d’altres disciplines com són l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d’altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s’ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant al món agrari com a l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l’ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.
Competència 6
Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
Criteris d’avaluació
6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.
6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.
Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’època de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d’estat que va comportar la seva fi. Cal que l’alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l’actual context d’involució d’alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.
Competència 8
Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.
Criteris d’avaluació
8.1 Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l’assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat.
8.2 Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual en l’època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals.
8.3 Participar en debats i projectes o accions de defensa de l’equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d’actuació.
La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica a les societats contemporànies per comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i homes a l’Espanya actual, valorar els avenços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar aquesta visió als estudis històrics permet a l’alumnat situar en un lloc central nous conceptes a l’estudi de les relacions socials, analitzant els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s’han mantingut al llarg de la història. Identificar l’absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, a la narrativa històrica exigeix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques i també les orals. Per mitjà de l’anàlisi d’estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, s’aconsegueix contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar-ne la presència en la història. També comporta rescatar les dones —tant individualment com col·lectivament— que van ser capaces de superar el silenci i l’oblit, i dotar-les d’un protagonisme que la història escrita els ha negat, relegant-les a personatges secundaris i subordinats. L’estudi de les lluites, els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual permet analitzar les estratègies d’acció i la seva connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials i promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre homes i dones.
Sabers
Aproximació a la història
- Aplicació dels mètodes de recerca de les ciències socials en l’anàlisi problematitzada i multicausal de fenòmens de l’entorn i dels seus vincles amb fenòmens globals. Relació entre la cronologia històrica general i la història personal, familiar i comunitària.
- Valoració del paper de les persones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica, especialment amb col·lectius minoritzats.
Societats en el temps
- Anàlisi del context de la insurrecció militar i de les fases principals de la Guerra Civil. Establiment de relacions amb la situació internacional: l’auge dels totalitarismes i els feixismes, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust.
- Anàlisi de la situació de Catalunya durant el conflicte: guerra, revolució i situació de la població civil a la rereguarda. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte: repressió, exili i resistència.
Compromís cívic
- Participació i exercici de la ciutadania global mitjançant les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació. Reflexió crítica sobre les oportunitats i els reptes de la societat de la informació i de les xarxes socials. Ús responsable, col·laboratiu i ètic de les plataformes virtuals. Actitud oberta a l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
