La importància de les interdependències globals i l'enorme pes de les TIC i del processament d'informació fan que sovint es parli de "societat del coneixement":
- Una definició fonamental de l’economia i la societat actuals és que es basen en xarxes globals que són possibles i eficaces gràcies a les TIC i la digitalització.
- Una segona definició és que es tracta d’una economia i una societat basades en el coneixement. L’economia del coneixement vol dir que es tracta d'una economia que es basa en la recerca, desenvolupament, disseny i innovació, que es produeixen, necessàriament, en un context global.
La globalització és la 3 fase d'un procés d'interdependència mundial que s'ha esdevingut al llarg de l'època contemporània:
- 1a Globalització 1870-1914
- Mundialització 1945-73
- "2a Globalització", l'actual, a partir de 1980
Podem resumir aquí algunes característiques econòmiques i socials del procés de globalització:
- Enorme creixement dels intercanvis internacionals amb una forta interdependència entre les empreses, els sistemes productius i els territoris i creació de grans àrees de lliure comerç
- Deslocalització industrial. La indústria es pot ubicar on trobi més avantatges (salarials, legislatives, mediambientals …), que normalment són països subdesenvolupats o situats a la "perifèria" del sistema econòmic mundial. Ha situat en aquests països sobretot els processos molt intensius en mà d'obra poc qualificada (tèxtil, calçat, mobles, ensamblatge de productes electrònics). D'aquesta manera es fraccionen els processos productius i les diferents fases de la producció i de la gestió es situen en països diferents, mentre que les seus sovint es situen a paradisos fiscals.
- Lliure circulació de capitals: actualment es pot invertir a la majoria dels països sense autorització prèvia, ja sigui per a la inversió productiva o per a negocis borsaris, que sovint segueixen lògiques diferents.
- Concentració de capital: les grans empreses multinacionals dominen el mercat internacional i esdevenen monopolis o oligopolis, i exerceixen una enorme pressió sobre els estats per aconseguir normatives favorables.
- L'existència d'institucions globalitzadores: són aquelles que fomenten activament la globalització (el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i l’Organització Mundial del Comerç -en anglès WTO: World Trade Organization). Tenen en comú el «neoliberalisme» o «Consens de Washington»: obertura dels mercats, disciplina pressupostària, liberalització financera, privatització d’empreses públiques i desregulació dels mercats.
- La globalització es fonamenta també en zones franques d’arreu del món (on no es paguen impostos per produir o comerciar) i de paradisos fiscals (llocs on, segons defineix l’OCDE, hi ha baixa o nul·la tributació, manca d’intercanvi d’informació amb altres països, falta de transparència sobre els contribuents i manca d’activitat econòmica real al territori. L’existència d’aquests llocs permet que les grans empreses paguin molts menys impostos dels que els pertocarien i afavoreixen l’existència de grans màfies.
- Des d’un punt de vista social, la globalització té també moltes implicacions:
- en els mercats laboral: mobilitat laboral a dins de les grans regions del món, fortes migracions a nivell mundial a la recerca de feina, a vegades desqualificació del treball per la competència de mercats amb sous més baixos i pitjors condicions de treball (pressió dels mercats desregulats i amb sous baixos sobre els regulats i amb sous més alts).
- també relacionat amb les professions n'hi ha que passen a exercir-se des de llocs molt distants on hi ha els clients (serveis financers, teleoperadors, ensenyament d’idiomes, ...)
- en els modes de vida, sobretot pels augments o descensos del nivell de vida segons si la regió en qüestió es beneficia de la globalització o en surt perjudicada.
- des d'un punt de vista més cultural, es produeix una uniformització de gustos i de productes a escala global (això fa, també, que es difonguin productes i serveis des de països fins ara situats a la perifèria: per exemple, el K-Pop o la importància de la música llatina als EUA).
- Finalment, es coneix per Tríada econòmica les tres regions que dominen l’escenari econòmic mundial: els EUA; la UE i la Xina, que el 2019 ja va esdevenir la segona economia mundial.
En definitiva, la globalització ha construït un món molt més interdependent, en el qual les diferents regions s'influeixen mútuament i són dependents les unes de les altres per múltiples raons. És un món en el qual tot (diners, persones, mercaderies, virus, ...) es mou contínuament amunt i avall.
Els reptes d'aquest món són, per descomptat, globals. Els fonamentals són segurament combatre la pobresa i la crisi climàtica i assolir la pau i la prosperitat de la humanitat, que són els grans objectius dels ODS.
ODS seleccionats
Consulta sobre els ODS
- Definició dels ODS per a l'educació (Generalitat de Catalunya; en català)
- Document UNESCO Educació per als ODS del Centre UNESCO de Catalunya (UNESCO: en català)
- Els ODS a la pàgina web de l'ONU (ONU; en castellà)
- Els ODS i el món local (Diputació de Barcelona; en català)
Bibliografia:
- L'apartat de Geografia de 2n de batxillerat d'aquest mateix blog
