Efectivament, el consum d'aigua no para de créixer (infografia: URV), alhora que una part de la població del planeta no té encara accés a aigua potable. Un 13 %de la població mundial —més de 800 milions de persones— no disposa de prou aliments i aigua per viure una vida sana i productiva. Subministrar l’aigua necessària per alimentar una població que no para de créixer i equilibrar-ho amb altres demandes d’aigua és un dels grans reptes d’aquest segle. Subministrar aigua per als fluxos ambientals i la indústria agreujarà encara més les tensions exercides sobre els recursos hídrics. Ampliar els serveis de l’aigua als 1.100 milions de persones que actualment no disposen d’aigua i a 2.600 milionsde persones que no disposen d’un servei de sanejament millorat fa encara més gran aquest repte. Cal fer front a les malalties relacionades amb l’aigua, com la malària, que causa de 300 a 500 milions de brots de la malaltia i d’1,6 a 2,5 milions de defuncions cada any. A moltes parts del món, la quantitat d’aigua disponible s’està reduint i la qualitat està empitjorant" (UNESCO, L'aigua, una responsabilitat compartida, 2006)
Arreu del món, el sector que més aigua consumeix és l'agricultura (Font: UNESCO, L'aigua, una responsabilitat compartida, 2006).
Això fa que porcions cada vegada majors del planeta es vegin sotmeses a estrès hidríc, que és aquella situació que es produeix es produeix quan la demanda d'aigua supera la quantitat disponible durant un període determinat o quan la seva mala qualitat restringeix el seu ús, i que produeix tot un conjunt d'alteracions en les plantes, els animals o als ecosistemes, o que pot tenir també conseqüències socioeconòmiques per al desenvolupament (definicions: Viquipèdia i TERMCAT).
La sobreexplotació causa el deteriorament dels aqüífers (per exemple, per salinització) ja ha provocat grans catàstrofes ambientals, com les del llac Txad i del Mar d’Aral, i el repartiment de l'aigua al món exigeix cooperació alhora que provoca tensions i fins i tot conflictes militars.
El control i la distribució de l'aigua i la seva utilització com a via de transport ha estat un important detonant de conflictes al llarg de la història. Si bé, la utilització dels rius internacionals com a vies de navegació ha estat reglamentada pel dret Internacional, i en l'actualitat, ofereix una escassa conflictivitat, no succeeix el mateix amb la resta d'usos i fonts (llacs, mars interiors i aqüífers) de recursos hídrics. Quan ens trobem iniciant el segle XXI, el 47% del territori poblat del planeta se situa en conques de rius internacionals. Hi ha en el món 257 conques internacionals compartides per diversos països (45 a Àfrica i 48 a Europa), això significa que el 40% de la població mundial viu al voltant de rius internacionals. Més de 2.500 milions de persones depenen de la cooperació entre estats per a assegurar-se l'accés a aigua potable de forma suficient.
Encara així, la gestió i control de recursos hídrics és evident que no sempre està presidida per la cooperació. Un exemple d'aquesta tensió els trobem a Turquia, que controla les principals fonts dels rius Tigris i Eúfrates, i Síria i l'Iraq, les fonts principals dels quals d'aprovisionament són aquests dos rius. L'aigua també suposa una important preocupació política a Egipte, que depèn de les aigües del Nil, que neix al Sudan, on fa molt que hi ha inestabilitat política i guerres civils. Hi ha tensió, també, entre la Xina i l'Índia pels rius que baixen del Tíbet, i entre Israel, Síria, Jordània, el Líban i els territoris palestins per la conca del riu Jordà (en l'actualitat, Israel extreu el 67% dels recursos hídrics que utilitza dels territoris que ocupa a Síria (els Alts del Golan), Cisjordània i la franja de Gaza) (adaptat de Jordi Cortés, Observatori Solidaritat UB: L'aigua al món: cooperació i conflicte, s.d.)
L'aigua a la UE.
- El consum d’aigua ha augmentat molt en els darrers 50 anys, si bé en els darrers anys se n'observa, en canvi, una reducció. La distribució per sectors és la següent:
- Agricultura, 42%
- Generació d'energia (hidroelectricitat i refrigeració de centrals nuclears i de combustibles fòssils): 28%
- Mineria i indústria: 18%
- Consum domèstic: 12%
- L’elevada urbanització, les pèrdues en els sistemes de transport, l’agricultura i la ramaderia intensives, la indústria i el turisme suposen severes amenaces per a la disponibilitat d’aigua, agreujat per les sequeres cada vegada més freqüents (especialment, en aquest cas, al sud d’Europa).
- 1/3 del territori de la UE està sotmesa a tensió hídrica (permanent o temporal) i en els darrers anys s’ha reduït un 24% la disponibilitat d’aigua per habitant.
- La directiva marc de l’aigua i altres directives aigües constitueixen el marc per abordar la qüestió a la UE: reduir la contaminació i la sobreexplotació a través d’un consum eficient
- Espanya se situa en una posició mitjana de consum d'aigua per habitant (gràfic: Ajuntament de Barcelona, El consum d'aigua a Barcelona, 2022)
El predomini del clima mediterrani, amb l'escassetat de pluges i la sequera de l'estiu, provoca una amenaça d'estrès hídric evident, accentuat pel canvi climàtic, que fa evolucionar el clima cap a una major aridesa.
La gestió fonamental de l'aigua es fa a través de les Confederacions hidrogràfiques, ens creats el 1926 que són la màxima autoritat de gestió dels recursos hídrics a nivell de cada conca fluvial, mentre que els ajuntaments realitzen la prestació de serveis finals als usuaris (abastiment, sanejament, depuració), a vegades a través d'empreses concessionàries.
La diversitat de recursos hídrics que hi ha a les diferents zones d'Espanya fa que les conques hidrogràfiques tinguin balanços diferents:
- Les unitats hidrogràfiques del nord d'Espanya compten amb una abundant dotació natural d'aigua, de manera que tenen balanç hídric positiu les conques del vessant cantàbric (conques internes del País Basc, Astúries, Cantàbria i Galícia).
- Les grans conques interiors tenen abundància global d'aigua però presenten problemes d'escassetat de caire loca ja que atravessen grans àres de clima mediterrani continentalitzat força seques. La presència de muntanyes i, per tant, de pluges, amplia els recursos mentre que les conques meridionals del Guadiana i del Guadalquivir tenen més problemes. En conjunt, tenen balanç hídric positiu els grans rius del vessant atlàntic (Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir). L'Ebre també té un balanç hídric positiu.
- Finalment, les conques mediterrànies tenen una tradicional escassetat de recursos i el seu balanç hídric és problemàtic:
- Negatiu a les Balears, el riu Segura i el mediterrani andalús
- Precari equilibri el Xúquer i la costa atlàntica d’Andalusia
- Les conques internes de Catalunya tenen un balanç lleument positiu o negatiu segons els anys
- A les Canàries no hi ha rius
L´ús de l'aigua per sectors econòmics a Espanya té la distribució següent: agricultura 68,19%; indústria 17,6%; ús domèstic 14,21%. A Catalunya, segons dades del 2008, no és gaire diferent: agricultura i ramaderia 72% (la ramaderia només el 25); indústria 9%; ús domèstic 19%. les pèrdues d'aigua que registra la xarxa a Catalunya s'estimen en vora el 15%, una xifra que no ha millorat en els darrers 15 anys. A les ciutats, evidentment, la distribució del consum de l'aigua per sectors és diferent que en el conjunt del territori (per exemple, a Barcelona, el consum domèstic suposa el 68%, l'industrial el 26% i els serveis municipals, el 6%).
El que sí ha canviat en els darrers anys és el consum d'aigua, ja que almenys en el consum urbà (industrial i domèstic), aquest s'ha reduït en vora el 10% a Espanya (a Barcelona, vora el 23%). A Espanya el consum estimat d'aigua per habitants / dia és de 139 (la majoria de països europeus es situa entre els 100 i els 150) i a Catalunya de 117.
Les amenaces a la disponibilitat d'aigua són les mateixes que al conjunt d'Europa: l’elevada urbanització, les pèrdues en els sistemes de transport, l’agricultura i la ramaderia intensives, la indústria i el turisme (especialment rellevant perquè hi ha una enorme pressió dels visitants en el moment de l'any amb menys disponibilitat, que és l'estiu), tot plegat agreujat per el caràcter especialment sever del canvi climàtic a Espanya i l'amenaça d'una àmplia desertització.
Les dificultats derivades de proveïment que es troben sobretot en algunes conques ha fet que les polítiques hídriques destinades a assegurar el proveïment d'aigua s'hagin diversificat:
- Plans de sanejament dels rius: millora de l'estat ecològic general dels rius
- Recuperació d’aqüífers: el 40% està en mal estat i se'n vol programar una explotació que no superi la seva capacitat de regeneració.
- Embassaments i transvasaments: gestió clàssica de l'aigua que consisteix en emmagatzemar-la i, si cal, traslladar-la d'un lloc a un altre.
- A Espanya hi ha uns 1200 embassaments de capacitat molt diversa (Sociedad española de presas y embalses), dels quals se'n compten uns 350 de prou entitat (consulta de l'estat dels embassaments)
- Hi ha uns 40 transvassaments; alguns exemples: Tajo-Segura; Ebre a Bilbao, Santander i Tarragona; Ter-Llobregat; Xúquer-Túria.
- Depuració, sanejament, regeneració d'aigua: es depura l'aigua per retornar-la a les conques hidrogràfiques o per tornar-la a utilitzar per a usos humans
- Dessalinització de l’aigua del mar: establert des de 1964 a les Canàries s'ha anat estenent per la geografia d'Espanya
- Eficiència en la gestió: modernització de regadius, consum responsable, digitalització per fer un seguiment de tot el procés de gestió i distribució, aixetes domèstiques que permetin la regulació de l'aigua
juny 2022
El regadiu augmenta la productivitat de la terra i la renda dels agricultors, però també
planteja problemes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos hídrics. Proposeu tres
mesures que es podrien adoptar per a estalviar aigua i per a garantir la sostenibilitat i la
qualitat dels recursos hídrics en els usos agrícoles i ramaders.
planteja problemes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos hídrics. Proposeu tres
mesures que es podrien adoptar per a estalviar aigua i per a garantir la sostenibilitat i la
qualitat dels recursos hídrics en els usos agrícoles i ramaders.
L’aigua potable, un bé escàs
- Quins són els sectors que consumeixen més aigua a Catalunya? Per què?
- Exposeu dues actuacions que contribueixin a estalviar aigua i a fer-ne un ús més sostenible.
- Expliqueu el significat dels termes següents: Estrès hídric, Reg a manta
- El gràfic mostra l’evolució de l’aigua embassada a Espanya entre els anys 2015 i 2017.
- Quina és la tendència general que marca el gràfic?
[0,5 punts] - Per què els mesos de primavera tenen els màxims anuals?
[0,5 punts] - Quin és el principal factor natural i el principal factor humà que determinen que un territori tingui un risc de sequera elevat?
[0,5 punts] - Totes les possibles solucions per a millorar la disponibilitat de recursos hídrics i reduir
els efectes de la sequera tenen algun problema o impacte negatiu.
Indiqueu quin problema o impacte comporta cadascuna de les solucions proposades
en la taula següent.
[1 punt]
2020
Sobre la salinització dels aqüífers
- Expliqueu les causes de la salinització dels aqüífers propers al mar.
- Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents:
- L’aigua potable és un recurs escàs.
- El consum d’aigua del sector agrícola és superior al consum domèstic.
- En els períodes de sequera, l’abastament d’aigua, tant per als usos agrícoles com per al consum domèstic, pot patir serioses limitacions. Expliqueu cinc mesures que l’Administració pública porta a terme per tal de reduir el consum d’aigua en aquests casos.
