Els riscos antròpics poden tenir un abast molt diferent, de fets molt puntuals i localitzats als riscos antròpics d'abast global.
Analitzem primer els que poden tenir un abast molt diferent, entre els que comptem:
- residus i contaminació
- desforestació o desboscament
- erosió i desertificació
- incendis forestals
- sobreexplotació dels recursos
Entre els que tenen indubtablement un abast global comptem:
- canvi climàtic
- l'afectació de la capa d'ozó
- els plàstics
- la pèrdua de biodiversitat
- Atmosfèrica: de l’aire, per l’emissió de partícules en suspensió i gasos procedents de la indústria, el transport o les llars. Cal distingir entre contaminants primaris, que són els emesos directament a l'atmosfera i contaminants secundaris, que són els que es produeixen com a conseqüència de les transformacions per reaccions físiques i químiques que pateixen els contaminants primaris a l'atmosfera.
Als darrers anys la UE ha reduït les seves emissions a l'atmosfera (consulta les dades sobre emissions de contaminants a l'atmosfera i aquí la qualitat de l'aire a les ciutats europees). Hi ha diversos problemes que tenen el seu orígen a la contaminació atmosfèrica (compte! cal precisar en quins compostos alliberats a l'aire té el seu orígen cada problema):
- L'efecte hivernacle (veure més endavant)
- La destrucció de la capa d'ozó (veure més endavant)
- A les ciutats la boira formada per diversos contaminants s’anomena smog (compost sobretot d'òxids de nitrògen, monòxid de carboni, metà, i altres), i provoca malalties càrdiovasculars i pulmonars i lesions a les fulles de les plantes.
- Quan la contaminació per sofre i nitrogen es barreja amb la humitat provoca la pluja àcida. Hi ha xarxes de vigilància de la contaminació atmosfèrica i en els darrers anys la pluja àcida ha millorat gràcies a les normatives més estrictes sobre contaminació atmosfèrica (Font del mapa: Grennfelt, P., Engleryd, A., Forsius, M. et al. Acid rain and air pollution: 50 years of progress in environmental science and policy. Ambio 49, 849–864,2020)
- Consulta en aquest text de la Generalitat Valenciana els efectes de la pluja àcida sobre el medi aquàtic, la vegetació i el patrimoni cultural
- De l’aigua i del sòl: abocaments d’origen divers, ús abusiu d’adobs i pesticides, purins, etc.
- Consulta aquí l'estat de l'aigua de les platges a Europa
- Consulta aquí el mapa de zones vulnerables per contaminació de purins a Catalunya
- Radioactiva: a causa dels residus nuclears o fuites de centrals nuclears
- Altres: lumínica, visual, acústica, electromagnètica
La prevenció d'accidents amb residus i contaminació també és objecte de plans de prevenció, que a Catalunya són:
- AEROCAT (emergències aeronàutiques),
- CAMCAT (contaminació d’aigües marines),
- PLASEQCAT i PLASEQTA (sector químic),
- RADCAT (emergències radiològiques),
- TRANSCAT (accidents de transport de matèries perilloses),
“Ara bé, es pot donar la circumstància que un producte considerat per un grup de població determinat com un residu perquè representa una nosa tingui per a un altre grup o col·lectivitat una utilitat. D’aquesta manera, una mateixa substància, per circumstàncies econòmiques o socials, pot ser considerada com un residu o bé pot tenir un valor d’ús. És a dir, productes que en determinades societats són considerats com a no útils es poden convertir en objectes d’intercanvi amb una utilitat en altres societats, normalment menys desenvolupades que les primeres. Això matisaria la primera definició, que podria passar a ser la següent: tot allò del qual el seu posseïdor es vol desprendre o té l’obligació de desprendre’s, encara que sigui o pugui ser útil o recuperable per a algú altre” (desenvolupamentsostenible.org / URV)Per gestió de residus s’entén, segons la mateixa Llei reguladora dels residus, “la recollida, el transport, l'emmagatzematge, la valorització, la disposició del rebuig i la comercialització dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la vigilància dels llocs de descàrrega després de llur clausura o tancament. No es considera gestió de residus l'operació de reciclatge en l'origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat” (per exemple, fems utilitzats dins de la mateixa explotació agrària que els ha produït). Hi ha molts tipus de residus.
El rebuig, en canvi, el formarien aquells residus o fraccions que no són valoritzable, o sigui, que no és possible treure’n cap ús econòmic.
El destí final dels residus pot ser molt divers:
- "El millor residu és el que no existeix" (reduir)
- Reciclatge, "reutilització", "valorització", economia circular
- Valorització energètica / incineració de residus
- Deposició controlada (avantatges i inconvenients)
- Abocament incontrolat
- Exportació
- L'exemple de Catalunya
- L’erosió és el procés de degradació i de transformació del relleu i de les roques, que es produeix de forma natural per agents com la pluja i el vent, però sovint és afavorida per pràctiques humanes com la desforestació o la ramaderia excessiva.
- La desertificació és la transformació de sòl fèrtil en desert, provocat per l’erosió del sòl, el sobrepasturatge, el cultiu no sostenible, l’increment de la freqüència dels incendis, la sobreexplotació dels aqüífers, la desforestació, la salinització dels sòls i el canvi climàtic global. A Espanya, el 75% del territori té risc de desertificació.
- Consulta aquí els problemes de la desertificació a Espanya (lloc oficial)
Sobreexplotació dels recursos: veure l’apartat de recursos
_________________________________________________________________
Dades de medi ambient a Europa: consulteu la European Environment Agency
