Competències
6. Reflexionar críticament sobre la cohesió territorial i les injustícies socials en els àmbits català i espanyol, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere, per fer propostes d’acció amb criteris de solidaritat, compromís i justícia social.
Sabers Aproximació a la geografia
de diferent natura, imatges, croquis) a diferents escales. Anàlisi de fenòmens globals a
escales regionals i locals.
Sabers Catalunya i Espanya a Europa i al món
Estructura política i marc legal (1.2.2.):
- Localització i situació geogràfica de Catalunya i Espanya al món mitjançant mapes polítics i mitjançant tècniques de geoposicionament.
- Valoració de l’organització administrativa a l’Estat espanyol. Distinció i valoració de la diversitat de competències territorials de les administracions. Caracterització de Catalunya com a nació i com a comunitat autònoma. Debat raonat de l’encaix entre Catalunya i Espanya.
- Comparació de diferents models organitzatius: de la centralització a la descentralització.
La Unió Europea (1.2.3 i 1.2.4.)
- Comparació de la posició relativa d’Espanya al món en diferents indicadors socioeconòmics.
- Anàlisi de la posició d’Espanya dins la Unió Europea: diversitat de països.
- De la construcció de la Unió Europea a l’actualitat: la seva influència en situacions quotidianes.
Desigualtat territorials i polítiques de cohesió (1.2.5.)
- Desequilibris territorials i polítiques de cohesió mitjançant mapes i indicadors socioeconòmics de l’Europa de les regions.
- Estudi de la diversitat i la cohesió territorial en els àmbits català i espanyol. Coneixement
dels principals plans territorials de Catalunya: debat sobre les polítiques de cohesió i de
desenvolupament regional. Debat sobre el futur de l’estat del benestar.
____________________________________________________________________________
Competència 6
Reflexionar críticament sobre la cohesió territorial i les injustícies socials en
els àmbits català i espanyol, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat
d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere, per
fer propostes d’acció amb criteris de solidaritat, compromís i justícia social.
Criteris d’avaluació
6.1 Denunciar les desigualtats individuals i els problemes territorials, identificant-ne l’origen
en processos passats i recents d’estructures socioeconòmiques, demogràfiques o
paràmetres de gènere, amb un compromís a favor de la solidaritat i la cohesió territorial.
6.2 Proposar solucions a problemes relacionats amb la falta de cohesió territorial, les
desigualtats socials i laborals, o per motiu de gènere, que sorgeixin de la reflexió crítica i el
coneixement.
La geografia constitueix un instrument d’anàlisi de l’espai creat i ordenat per les comunitats
socials. Els llocs i les regions en resulten la raó d’estudi, ja que en aquests àmbits és on es
pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l’espai.
El territori és divers per múltiples factors, com la desigual localització de recursos naturals,
diferents situacions demogràfiques i socioeconòmiques, teixits productius, graus
d’especialització, capacitat d’innovació, dinàmiques urbanes, cultures i identitats, entre molts
d’altres. És objecte de la geografia conèixer aquesta diversitat, detectar-ne les injustícies
socials i fer propostes a favor de la solidaritat, la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats,
fent especial atenció a les problemàtiques que atenyen les dones, com a éssers individuals i
com a col·lectiu, per tal de contribuir a una redefinició dels rols de gènere en el marc d’una
relació entre iguals.
En aquest sentit, la geografia pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidàries i
participatives, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatòries, amb la finalitat de
consolidar en l’alumnat la solidaritat i la cooperació com a valors per assolir la cohesió
mitjançant les polítiques redistributives d’ordenació del territori i de desenvolupament
regional, i potenciar l’estat del benestar.
Competència 7
Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent.
Criteris d’avaluació
7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a
diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous.
diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous.
7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant
problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.
problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.
Les aportacions del coneixement geogràfic atorguen la possibilitat de presentar alternatives
a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la
vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la
reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu.
Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per
construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes
ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials.
La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i
d’altres àmbits. També comporta posar en acció eines com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, recollir dades, organitzar sistemàticament la informació recollida, tractarla, contrastar-la amb altres evidències i extreure’n conclusions justificades.
Moltes estratègies han de ser negociades amb altres persones i requereixen el treball en
equip mitjançant processos de discussió i deliberació per revisar i generar productes
consensuats. La finalitat d’aquests sabers i l’aportació del pensament geogràfic conflueixen
en el desenvolupament d’un autoaprenentatge permanent i un compromís cívic actiu per
preveure i avaluar conseqüències i prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar
respostes innovadores.
El coneixement geogràfic esdevé fonamental en l’anàlisi i la planificació d’alternatives als
diversos reptes socials i possibilita que l’alumnat faci seus els espais i els medis on
desenvolupa la vida quotidiana i s’hi identifiqui territorialment i en l’exercici d’una ciutadania
activa i crítica.
a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la
vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la
reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu.
Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per
construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes
ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials.
La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i
d’altres àmbits. També comporta posar en acció eines com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, recollir dades, organitzar sistemàticament la informació recollida, tractarla, contrastar-la amb altres evidències i extreure’n conclusions justificades.
Moltes estratègies han de ser negociades amb altres persones i requereixen el treball en
equip mitjançant processos de discussió i deliberació per revisar i generar productes
consensuats. La finalitat d’aquests sabers i l’aportació del pensament geogràfic conflueixen
en el desenvolupament d’un autoaprenentatge permanent i un compromís cívic actiu per
preveure i avaluar conseqüències i prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar
respostes innovadores.
El coneixement geogràfic esdevé fonamental en l’anàlisi i la planificació d’alternatives als
diversos reptes socials i possibilita que l’alumnat faci seus els espais i els medis on
desenvolupa la vida quotidiana i s’hi identifiqui territorialment i en l’exercici d’una ciutadania
activa i crítica.
Sabers Aproximació a la geografia
de diferent natura, imatges, croquis) a diferents escales. Anàlisi de fenòmens globals a
escales regionals i locals.
Sabers Catalunya i Espanya a Europa i al món
- Localització i situació geogràfica de Catalunya i Espanya al món mitjançant mapes de
relleu, bioclimàtics i polítics i mitjançant tècniques de geoposicionament. Comparació de la
posició relativa d’Espanya al món en diferents indicadors socioeconòmics.
relleu, bioclimàtics i polítics i mitjançant tècniques de geoposicionament. Comparació de la
posició relativa d’Espanya al món en diferents indicadors socioeconòmics.
- Identificació de les transformacions i dels desequilibris d’un món globalitzat, desigual i en
canvi constant, localitzant i caracteritzant els centres de poder i les grans àrees
socioeconòmiques i geopolítiques mundials. Distinció de les seves causes i conseqüències.
Amenaces i oportunitats per a Catalunya i Espanya. Valoració del comerç just.
canvi constant, localitzant i caracteritzant els centres de poder i les grans àrees
socioeconòmiques i geopolítiques mundials. Distinció de les seves causes i conseqüències.
Amenaces i oportunitats per a Catalunya i Espanya. Valoració del comerç just.
- Valoració de les intervencions de les institucions internacionals en la presa de decisions
polítiques, econòmiques i socials, així com de la cooperació internacional. Diagnòstic dels
compromisos amb els objectius de desenvolupament sostenible.
polítiques, econòmiques i socials, així com de la cooperació internacional. Diagnòstic dels
compromisos amb els objectius de desenvolupament sostenible.
- Anàlisi de la posició d’Espanya dins la Unió Europea: diversitat de medis, països i
paisatges. De la construcció de la Unió Europea a l’actualitat: la seva influència en
situacions quotidianes. Desequilibris territorials i polítiques de cohesió mitjançant mapes i
indicadors socioeconòmics de l’Europa de les regions.
paisatges. De la construcció de la Unió Europea a l’actualitat: la seva influència en
situacions quotidianes. Desequilibris territorials i polítiques de cohesió mitjançant mapes i
indicadors socioeconòmics de l’Europa de les regions.
- Valoració de l’organització administrativa a l’Estat espanyol. Distinció i valoració de la
diversitat de competències territorials de les administracions. Caracterització de Catalunya
com a nació i com a comunitat autònoma. Debat raonat de l’encaix entre Catalunya i
Espanya. Comparació de diferents models organitzatius: de la centralització a la
descentralització.
diversitat de competències territorials de les administracions. Caracterització de Catalunya
com a nació i com a comunitat autònoma. Debat raonat de l’encaix entre Catalunya i
Espanya. Comparació de diferents models organitzatius: de la centralització a la
descentralització.
- Estudi de la diversitat i la cohesió territorial en els àmbits català i espanyol. Coneixement
dels principals plans territorials de Catalunya: debat sobre les polítiques de cohesió i de
desenvolupament regional. Debat sobre el futur de l’estat del benestar.
dels principals plans territorials de Catalunya: debat sobre les polítiques de cohesió i de
desenvolupament regional. Debat sobre el futur de l’estat del benestar.
